ÚLTIMAS TARDES CON TERESA de Juan Marsé

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA és un referent indispensable de la literatura contemporània espanyola.

Juan Marsé (1933) és un dels escriptos de la Generació dels 50, en conret del moviment literari barcelonés. El seu aprenentatge va ser didacte i sempre va estar molt compromès amb la literatura i la seva necessitat de crear i per això sovint pot mostrar un carácter auster davant els mitjans de comunicación.

HI ha un documental anomenat IMPRESCINDIBLES que dedica una emissió a aquest escriptor (és molt recomanable).

Avui tinc ganes de comentar-vos una mica la novel·la. Sé que tenia per costum fer una enumeració dels personatges i compartir resums etc. Però he decidit que d'ara endavant només comentaré el llibre per aquestes següents raons:

1) Em será molt més breu i més senzill

2) El meu objectiu és fer-vos interessar per la novel·la i no és compartir els resums.

OPINIÓ

És la única novel·la de Marsé que m'he llegit (sé que està malament) però ara per ara no crec que pugui tenir una mala impressió d'ell com a escriptor.

Puc afirmar després d'haver llegit la novel·la que és molt recomanable pels adolescents. Principalment perquè presena una historia amb l'estructura de: noi coneix a noi i viceversa, però cal dir que està a les antípodes d'allò que podem conèixer com a novel·la rosa. No és un "A tres metros sobre el cielo", encara que aquesta novel·la sigui tan digna com una altra, ja que Marsé aporta una profunditat a la historia que permet diferenciar-la de la literatura rosa.

Els personatges de Marsé són barreges i combinats de reminiscències de la seva infantesa. Marsé és capaç de presentar uns personatges complexos que són força planers encara que tenen tantes capes com les millors cebes. Manolo i Teresa són els dos protagonistes que es troben als pols oposats dels estaments socials de la Barcelona de la Postguerra amb tot el moviment estudiantil revolucionari d'esquerres. Al final de la novel·la cap dels dos es deslliure de la seva condició inicial.

Hi ha molta frescor a les veus narratives i sonoritat als passatges més descriptius que sovint són memòries dels personatges.

El meu personatge preferit és sens dubte en Manolo. Crec que és un nou Romeu per les noves generacions, però té un carácter molt més realista que el personatge original i conté a la seva persona una noblesa molt lligada als seus orígens passionals, de la terra, del barri. En canvi, Teresa és capaç de perdre's a la mediocritat de l'ètica formal, és una noia d'alta clase social que es mobilitza envers un moviment que no acaba de comprendre.

Recomano MOLT aquesta novel·la perquè crec que és un gran exemple de la literatura, per la seva temática paradoxal, ja que és capaç d'utilitzar una estructura tan utilitzada com és la de la típica historia d'amor però amb una profunditat i una complexitat que sorgeixen de personatges arquetípics que en realitat ho són per altres cause que quasi bé mai no es mostren. La seva técnica també és molt poètica i atorga una força molt fresca i passional al relat.

VALORACIÓ: *********

A QUI LA RECOMANARIA: A qualsevol persona, en concret als adolescents amants de la novel·la rosa més típica.

LA METAMORFOSI

La METAMORFOSI és l'obra essencial de l'autor.  És una obra breu de només tres capítols escrita en tercera persona narrador omniscient i té a simple vista un argument senzill.


ARGUMENT

Aquí teniu l'argument per capítols.

PERSONATGES

Els personatges segueixen força uns arquetips clàssic que tenen molta relació amb la pròpia vida de l'autor. Si bé l'obra no és autobigràfia està repleta de detalls.

Pare: Home sever amb una mentalitat recta que ignora força el seu fill convertit.
Mare: ànima dramàtica que només es queixa de la solució i d'alguna manera rebutja el seu fill.
Germana: noia jove que estima molt el seu germà però després es gira completament en contra.
Gregor S: personatge força estàtic, naïf i amb honor. Busca poder ser redimit de quelcom que no controla.


OPINIÓ

És una obra molt breu amb un estil poc recarregat i amb tendència a crear imatges deconcertants i poc agradables. L'argument és molt senzill, però, ens mostra uns personatges rodons i mòbils, sobretot els familiars envers el seu fill convertit en escarabat. Gregor Samsa el personatge és càndid i estàtic, durant tota l'obra no canvia i continua entossudit en creure la seva família tot i que el tractin malament. És un dels pocs llibres que no crec que necessiti més pàgines, com tampoc crec que l'ssència del llibre impliqui saber les causes d'aquesta transformació. Sovint, les metamorfosis són canvis de llibertat, hom es pot tranformar per trencar amb allò establert, per treure'ns de sobre allò que ens reté. El final de la Metamorfosi em sembla clar i just i amb ell el personatge troba una pau interior que mai no hauria aconseguit en vida.
Vaig trobar que el narrador s'expressava de manera clara i freda, sense recrear-se molt en dolors o sentiments negatius, simplement els feia ser-hi presents.

VALORACIÓ
NOTA: ******
A QUI EL RECOMANARIA ? A tots aquells amants de la literatura poc convencional, amb imatges una mica grotesques i d'estil senzill.

Trailer de la pel·lícula del 2012

S

FRANZ KAFKA, el món de l'escriptor kafkià

FRANZ KAFKA va néixer l'any 1883 a Praga i va morir a Àustria el 1924.
Provenia d'una família de comerciants jueus i el seu patrimoni era suficient com per a que Kafka curses un bon batxillerat i es llicenciés en llei posteriorment. A la universitat va entrar en contacte amb el món de la literatura i de la filosofia.
Va exercir com a advocat diversos anys dins el 1920 quan es va haver de retirar per causes de salut. Aquell treball tampoc no l'havia fet sentir del tot realitzat. Al 1911 va començar a entrar dins el món del judaisme i el sionisme de la mà de Lowy. Va voler traslladar-se a Palestina però els pirmers estatges de la tuberculosi no li van permetre. L'any en que va abandonar la feina va conèixer Milena Jenskà, una admiradora amb qui va compartir desenes de cartes i va viure una apassionada història d'amor epistolar.




OBRA

La seva obra va ser tan característica i va utilitzar recursos tan poc freqüents que d'aquí va esdevenir l'adjectiu kafkià, és a dir, quan quelcom és estrany, poc racional, opressor, confús...

Tenim Carta al pare (1919) on l'autor es confessava genuïnament amb el seu pare autoritari i sovint violent, La Metamorfosi (1915) un relat que ha esdevingut un clàssic i un indispensable de l'autor, la Condemna (1913) relat d'un conflicte paternofilial i també El Procés (1925) obra que es va publicar pòstumament i ho feu l'editor del propi escriptor que va anar en contra de les seves últimes voluntats.

Moltes de les seves frases s'han fet cèlebres perquè porten a l'interior una vertiable passió cap a la literatura.

Recull de relats de l'escriptor anomenat Un Metge Rural de 1919. Aquí teniu un vídeo d'animació molt ben fet i amb aquest deix kafkià tan seu.

Vídeo Promocional del Museu dedicat a l'autor a Praga

S

El Realisme

A la segona meitat del segle XIX hi ha un nou moviment que sorgeix: El Realisme. Aquest està envoltat per la creixent industrialització en especial a Gran Bretanya. Les revolucions de 1848 fan de la burgesia una classe poderosa i, a més a més, es marquen clarament les diferències socials.

D'aquesta manera, el Realisme es vol allunyar del Romanticisme i ho fa mitjançant el rebuig de característiques massa emotives o que s'evadeixen de la realitat. El Realista es mira la vida amb els ulls ben oberts i intenta plasmar-la de manera fidel, i en especial, tots aquells detalls que són crus i reals de la societat del moment.

No només les obres aconseguiran aquesta representació exhaustiva i real, les pintures també mostraran les classes obreres i els espais foscos i durs de l'època.

Els picapedrers, de Gustave Coubert

Si ens fixem en la literatura tenim una gran diversitat d'autors que dins el seu territori i les seves curcumstàncies es van dedicar a mostrar la seva visió particular del món.

De propers i nacionals tenim Narcís Oller, com el més conegut i d'altres com Marià Vayreda i Dolors Monsedà.

Narcís Oller va tenir diverses novel·les i una de les més representatives fou la Febre d'Or publicada l'any 1892. En aquesta obra oLler fa una anàlisi de la recent fam de poder i capital que tenen les persones. D'aquesta manera, el seu personatge principal, un foster de professió, abandona la feina per dedicar-se a l'especulació borsària i esdevenir burgès de mena. 

En aquesta obra, Oller també ens ajuda a entendre i fa una crítica de la recent fam de la capital barcelonina que va patir durant el segle XIX.

Explicació prèvia a la lectura de la "Febre d'Or".

Gustave Flaubert, com a representant de França, ens porta Madame Bovary publicada l'any 1857. En aquesta obra, la protagonista és una noia jove que es casa amb un home més gran i surt de la seva bombolla de contes de fades per acabar trobant la crua realitat d'un matrimoni que no la satisfà i una vida lluny de ser allò que sempre havia somniat. 

Amb aquest personatge femení i naïf, l'autor es disposa a mostrar la realitat de les relacions i trenca tots els ideals que tant nosaltres com la protagonista ens podríem arribar a proposar.

Charles Dickens, representant d'Anglaterra, ens proporciona l'obra Oliver Twist. Un clàssic per a tots els públics que declara de manera directa la situació de penúria que tenien els nens que anaven a orfenats durant el segle XIX al seu país. Aquestes declaracions van portar molt de ressó al seu moment i les condicions van arribar a millorar gràcies a la novel·la.

Aquesta obra està envoltada per una Londres industrial, fosca, humida i plena de "lladregots".

EL TEATRE

L'altre gènere que també es va cultivar fou el teatre realista del noruec Henrik Ibsen, autor que ja va influir en autors catalans com Joan Puig i Ferreter. Una de les obres per excel·lència de l'autor fou "Casa de Nines", una obra realista que mostra l'inici de l'alliberament de la dona. Personatges i espais que mostren l'ambient de manera fidel i que sovint no són elements exemplars, sinó provocadors i inconformistes. En aquest teatre televisat es pot veure clarament la mena d'ambient que s'hi respirava a finals del segle XIX.

EL REALISME MÀGIC
Aquest moviment sorgeix una mica més posterior a l'origen del Realisme Europeu, ja que ho fa a Sudamèrica i es defineix com a Realisme Màgic. Aquest "màgic" introduïa elements fantàstics en contexts completament reals. Els adoptava de manera natural.
A l'obra Como Agua Para Chocolate de Laura Esquivel, un personatge talla ceba i de la fortor un nadó, que encara està dins la el ventre, plora tant que surt a fora.

S

Mary Shelley de la noia al monstre

Com a treball de classe vam haver de triar un autor romàntic i buscar informació de la seva biografia i els seus llibres. Tot i ser una fan (força incondicional) d'Austen vaig decidir endinsar-me en camins desconeguts i veure què podia descobrir. 

Havia sentit a parlar de Frankenstein. Diria que havia arribat a fullejar les primeres pàgines a la biblioteca de casa del meu oncle, però mai vaig arribar a fer res més. Així que vaig decidir fer Mary Shelley.

En aquest post us ensenyaré la meva presentació visual de l'autora i us en faré cinc cèntims:

La vida d'aquesta escriptora es caracteritza per tenir un component molt liberal i tràgic. Ella provenia d'una família molt liberal anglesa, el seu pare era filòsof i la mare era feminista, on també hi tenia un gran paper la lectura i l'educació. Durant els anys de la seva adolescència va conèixer aquell que seria el seu futur marit; Percy Shelley, d'ell rebria el nom i fugiria a Suïssa. La seva vida es va veure marcada per la mort de tres dels quatre fills que van tenir i el seu caràcter liberal, especialment amb l'amor va fer que hi hagués l'ambient idoni per tal de crear la seva criatura predilecta: Frankenstein.

Sobre la seva obra, Frankenstein, és la novel·la més coneguda. Sorprenent és la seva primera publicació i la va escriure a l'edat dels divuit anys quan el seu primer fill s'acabava de morir. Cal recordar, però, que una de les raons per les quals Frankenstein és un ésser tan peculiar és perquè per sobre de tot mostra més d'humà que de bèstia.

Us animo a mirar la presentació i a fer-me saber què en penseu d'aquest llibre. El tinc a la meva llista de clàssics pendents. (no em mireu malament)

Vídeo modern de l'escriptor John Green que ens explica breument

la vida de Mary Shelley amb tocs d'humor.

Documentari de la BBC que explica la vida de l'escriptora

de manera molt més detallada i la representa amb actors actuals.

S

CIMS BORRASCOSOS, Emily Brontë

4 dies de llibertat dónen molt de sí. Per tant he pogut acabar-me aquesta novel·la tan esperada que en un altre post ja havia comentat. Si voleu saber una mica més sobre la biografia de les Brontë només cal que cliqueu aquí.

PERSONATGES

L'ARBRE GENEALÒGIC DE LA FAMÍLIA EARNSHAW-LINTON

Hareton Earnshaw (pare): pare de Hindley i Catherine que porta Heathcliff con a fill adoptiu i a qui apreciarà molt més que cap altre.

Hindley E: fill de Hareton pare és un home dolent, rancuniós i gelós, especialment de Heathcliff. Després la mort del seu pare, Hindle esdevindrà l'amo dels Cims i maltractarà Heathcliff.

Heathcliff: home gitano que se'n va a viure amb l'acomodada família Earnshaw. De caràcter fort i rude i amb aspecte senyorial, el seu passat difícil i de poca consideració el farà esdevenir un home atrapat en els records i en una obsessió, fins i tot post- mortem, per Catherine E.

Catherine Earnshaw: filla de Hindley E és una noia de caràcter fort i demoníac que viu en constant contradicció ambe lla mateixa i té una obsessió amb Heathcliff,

Hareton fill: fill de Hindley i la seva dona, és un noi orfe de ben petit que creix amb Heathcliff. Ell l'educarà per a que sigui una versió més jove d'ell. L'aboca dins un pou d'ignorància i desesperació.

ARGUMENT

L'argument és molt extens i, tot i ser relativament senzill, l'autora ens ho explica mitjançant el flashback de la senyora Dean, la dida i criada de Catherine Earnshaw. Més endavant utilitzarà una altra criada Zillah per explicar un petit tros on Dean no hi és i també farà partícep a la narració Lockwood el protagonista totalment aliè a tots els altres personatges.

Aquí us deixo el meu resum en capítols. Està bé si teniu intenció de llegir el llibre vosaltres i després situar-vos a la novel·la. Per res del món això pot ser un substitut del llibre.

SPOILER (dels grans. Vigileu si us voleu llegir el llibre!)

SITUACIÓ FINAL DELS PERSONATGES

RELACIÓ AMB EL ROMANTICISME

Cims Borrascosos és una gran novel·la romàntica d'inicis del segle XX. La seva autora va néixer duarnt aquesta època i va basar la seva novel·la en un temps passat, just a inicis del segle.

Té una gran varietat de personatges i recalca les vides i comportaments d'aquells més marginals. En fa una mena d'impuls positiu a tots aquells qui no tenien una vida tan acomodada (característica essencial del Romanticisme) . Aquests es mostren rellevants com si fossin heroïs, però, sense la mateixa connotació. Això fins i tot es veu amb la narració de la criada. Poques vegades en aquells temps, una criada havia estat tractada i considerada com a una més i per tant fer aquesta aposta trencadora ens porta molts beneficis al moviment. També el paisatge és clarament tradicional de la zona del Yorkshire i la seva immensitat i volència fa empetitir la persona, un recurs molt utilitzat a pintura.

FRASES A DESTACAR

"No sé de què estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa, mentre que la de Linton és tan diferent de les nostres com un raig de lluna d’un llampec, o com la gebrada del foc.”

(Cathy mare a Nelly sobre Heathcliff)

M'agrada en especial aquesta frase perquè resumeix l'obsessió i identificació que pateixen un i altre.

"Estigues sempre amb mi, pren alguna forma, fes-me enfollir! Tan sols et demano que no em deixis sol en aquest abisme, on no et puc trobar! Oh Déu meu! No es pot explicar! No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima!” 

(Heathcliff quna Catherine ja és morta)

Aquesta segona demostra la follia quan la vida avança. La primera és una opció bifàsica; o bé surt bé o bé surt malament i es recrea en el seu lament.

VALORACIÓ

És un llibre que he llegit a batzegades ja que no he trobat la manera de llegir-lo amb constància. Això m'ha dificultat la feina com a lectora. Especialment perquè aquesta novel·la està narrada a través de diversos personatges, sovint els canvis es fan sense avisar i, a més a més, hi ha una gran quantitat de salts en el temps.

L'argument de la història l'he trobat molt original i té un punt llòbrec i mesquí. Potser fins i tot el patiment és més tangible que Werther i això ha fet que el notés proper. Els personatges  són curiosos i molts d'ells són força plans, però dinàmics (canvien completament el relat), ja que neixen d'una manera i estan condemants a la seva naturalesa. Els diàlegs són interessants i trobo que hi ha frases molt potents, tot i representar un amor completament turmentat.

La capacitat de l'autora per teixir la gran quantitat de personatges, amb noms idèntics, i la seva cronologia és admirable. Com també aquest estil que et transporta vivament a les tonalitats fosques i ombrívoles dels erms anglesos.

Per tots aquests punts i el meu gust personal aquí tinc el meu judici.

NOTA: **** (potser me'l tornaré a llegir quan tingui temps, això sí, d'una tirada)

A QUI EL RECOMANARIA ?: A tots els amants del Romanticisme, de la temàtica romàntica i fosca i aquells que s'hagin llegit After. Personalment no me l'he llegit (tinc encara moltes lectures pendents), però, coneguts meus sí i es veu que el llibre està ple de referències a Cims Borrascosos.

Les Germanes Brontë ..... the Brontë Sisters

Retrat de les germanes Brontë pel
 seu germà Branwell, 1834.

Les germanes Brontë són una de les famílies artístiques més conegudes del panorama britànic romàntic. Juntament amb Jane Austen i  Mary Shelley, són le representants femenines d'un dels set arts.

La família Brontë en va ser una de molt nombrosa. Les tres germanes, Charlotte (1816), Emily (1818) i Anne (1820) vivien amb la seva mare, el seu pare, el seu germà Branwell i les seves germanes.

VIDA

Dues de les germanes que tenien (Elisabeth i Maria) van morir en contraure la tuberculosi dins l'acadèmia on anaven. Les altres germanes van ser portades a casa i excloses de l'ambient tuberculós de l'escola, rígida i ferotge, com molt bé després descriurien dins les seves obres.
Es van quedar orfes de mare a molt jove edat i la seva tia es va traslladar amb ells per a tenir-ne cura.

Tota la família però va sobreviure a l'aigua contaminada que es filtrava just a través del cementiri del poble, que tenien al cantó de casa.
El seu pare era un rector de la parròquia local i elles van viure molt isolades a casa seva. De ben joves, tot i rebre educació a fora, van tenir la voluntat d'aprendre a casa i ajudar-se entre elles. La seva voació per escriure va sorgir de ben petites.

Més endavant, les noies van arribar a viatjar fins a Bèlgica i la Charlotte va trobar marit. L'Emily però trobava una aberració això de sortir a fora i va quedar reclosa dins la casa familiar.

Les tres germanes van aconseguir publicar les seves obres sota pseudònim masculí (heus aquí les obres més destacades): Charlotte com a Currer Bell amb Jane Eyre, Emily com a Ellis Bell amb Cims Borrascosos i Anne com a Acton Bell amb Agnes Grey.

Les dones de la família van morir totes de tuberculosi i els homes, van ser els últims en posar punt i final a una de les famílies més literàries de Gran Bretanya.

Aquí teniu una llista de coses (no del tot fiables) que se'ls atribueixen a les germanes però són molt poc conegudes. Del telegraph.co.uk (en anglès)

OBRA

Les tres obres més representatives de les germanes Anne, Charlotte i Emily foren Agnes Grey, Jane Eyre i Wuthering Heights, respectivament.

Agnes Grey és la història d'una noia jove, filla d'un clergue de baix estament, que posa en perill la seva família i es veu obligada a treballar com a institutriu per tal de portar la família endavant. (un fet poc usual de les dones del segle XIX).

Jane Eyre és la història d'una noia d'orígens nobles que, després de ser rebutjada per la seva tia, se'n va a una escola molt estricte on es formarà com a a institutriu. Un cop formada se n'anirà a Thornfield Hall per treballar com a professora de la protegida del senyor Rochester. El seu serà un amor impossible i lluny de la normalitat, sobretot després que la Jane descobreixi el passat del que hauria d'haver sigut el seu futur marit (quan tingui temps i ganes faré un post sobre l'obra i les diverses versions a la pantalla. Comenteu si teniu interès)

Wuthering Heights és l'obra per excel·lència de Charlotte que ha tingut diverses representacions a la pantalla. És el llibre que m'estic llegint i m'agradaria fer un post ben fet un cop l'hagi acabat. Ja us ho explicaré més endavant.

A més de les obres, moltes d'elles escrites durant la seva infantesa o primera adolescència, també van escriure poesia. Firmada amb els pseudònims Bell.

Aquest documental el vam veure a classe i és molt recomanable. 

És en anglès britànic, molt de BBC. Per tant és fàcil 

d'entendre, no tingueu por. Explica amb detall les vides de

 tota la família en especial les de les tres germanes escriptores.

QUINA GERMANA BRONTË SERÍEU ?
 (comenteu quina us ha sortit !)

S

Images of London, the traffic.... (Imatges de Londres, el trànsit)

Avui intentaré traduir de manera poètica un poema del llibre Lyrical Ballads (1798) de William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge.

Aquests escriptors són considerats els iniciadors del moviment Romàntic a Gran Bretanya. 

La majoria de les composicions, recopil·lades a la seva obra Lyrical Ballads, tenen característiques romàntiques per donar i per vendre: un gran respecte per allò tradicional, l'evasió de l'artistes que passeja per indrets bucòlics i imatges evocadores.

El poema diu així:

TRAFFIC

The endless stream of men and moving things...

The wealth, the bustle and the eagerness,

The glittering chariots with their pampered steeds,

stalls, barrows, porters, midway in the street.

The scavenger that begs with hat in hand.

The labouring hackney-coaches, the rash speed

Of coaches travelling far, whirled on with horn

Loud blowing...

     

                                            Lyrical Ballads, WW & SC

TRÀNSIT

L'eterna corrent d'homes i afers  

riquesa, ebullició i molt entusiasme. 

Els carros lluents i els cavalls de gala, 

parades, carros i camàlics de carrer, 

el pobre que prega barret en mà, 

cotxers enfeinats, gran velocitat 

dels cotxes rabents, que giren al torn  

fent sonar la botzina de cop.

Traducció de SE  (jo!)
amb correcció de Lourdes Godoy

L'eterna corrent d'homes i afers   9+1 A

riquesa, ebullició i molt entusiasme. 10 B

Els carros lluents i els cavalls de gala, 10 B

parades, carros i camàlics de carrer, 11+1 A

el pobre que prega barret en mà, 10+1 C

cotxers enfeinats, gran velocitat 10+1 C

dels cotxes rabents, que giren al torn  D

fent sonar la botzina de cop. 9+1 D

                                                 


S

Quina traducció voldríeu que fes més endavant ?

Les penes del jove WERTHER, de Johann W Goethe

Les penes del jove Werther o Werther és el llibre que incia el moviment romàntic alemany. Escrit per l'autor polifacètic Goethe, aquesta obra ens presenta una nova visió de l'home i de la seva percepció del món. L'obra està escrita en format de llibres menors que reuneixen la correspondència epistolar de Werther cap el seu amic Whilhem i un últim passatge escrit de part de l'editor, tot un joc inventat pel propi autor, per donar més veracitat a la història.

És molt destacable el caràcter de Werther com el romàntic per excel·lència, un home desesperat que es vol deixar portar per les passions de la vida, el detallisme de la naturalesa i les resolucions enrevessades i dignes d'un final legítim a la naturalesa dels personatges.

Argument: alerta de spoilers !

Werther és un jove apassionat de la vida i de la naturalesa. Aviat però queda captivat per la Charlotte, una noia bonica, generosa i amable, que viu amb tots els seus germans i els fa de figura maternal, després que la seva mare morís.
Lotte i Werther tindran una magnífica amistat. No s'acabarà de consumar res, però, tenen una relació de moments sexuals fugaços. Werther té un debat intern pel seu amor a Lotte, ja que ella està compromesa amb Albert a desig i petició de la difunta mare. El jove cada vegada s'obsessionarà més amb Lotte i ella li negarà tot perquè és una dona casada. Enfonsat en la duresa del seu destí, tot un conjunt d'elements i creen ces porten a Werther a una decisió definitiva.

Voldrà suïcidar-se després d'haver-se acomiadat de Lotte i els seus germans.

Opinió:

Aquesta és l'obra que inicia el moviment del Romanticisme. No sé del tot si n'he llegit cap altra però cal dir que tot i estar escrita de manera detallista i encertada hi ha diversos passatges que es fan pesats. I no per una manca de destresa de l'autor sinó que el propi personatge, amb el seu caràcter, els demana. L'amor i l'admiració cap a la naturalesa és un tema molt recurrent, els paisatges bucòlics i altres, però hi ha certes zones del llibre on la passió que el jove mostra no es fa del tot agradable amb la continuïtat del llibre.

Les converses existencialistes i filosòfiques dels personatges també són molt interessants i contrasten amb l'argument senzill del llibre, que es basa en l'intent de conquesta per part de Werther a Lotte.

Hi ha passatges també que són caricatures del propi personatge que de per si ja és extravagant i extrem. Són detalls còmics i fins i tot a vegades extenuants.

Com a conclusió crec que el final és encertat. N'hi podria haver d'altres però no crec que Werther acceptés.

Valoració Personal: ***

A qui el recomanaria ? A qualsevol que volgués estudiar el moviment del Romanticisme i aquells que no es desesperin davant la vacil·lació freqüent.

S

Us l'heu llegit ? Compartiu amb mi alguna opinió ?

Goethe, el Romàntic

VIDA 

Johann Wolfgan Goethe és un dels escriptors alemanys per excel·lència que va contribuir a iniciar el moviment del Romanticisme. Va néixer a Frankfurt el 1749 i va morir a Weimar el 1832.

De jove va estudiar lleis per a ser advocat però mai va exercir com a tal sinó que es va dedicar a la literatura sense perdre l'interés en camps tant diversos com la ciència i la filosofia.

La seva vida personal sempre va ser plena de relacions tumultuoses. Una de les que més es va manifestar fou Christiane Vulpius, una dona de la cort amb qui es creu que va tenir una relació a tres bandes amb Charlotte von Stein, la seva dama de companyia. Tot i ser set anys més jove que Goethe, ell va perseguir la seva enamorada fins que es van casar. S'especula molt sobre la seva relació especialment sexual i compromesa dins una societat que no la veia amb gaire bons ulls. Goethe però es va fer expert en no deixar que els prejudicis socials l'afectessin i es va dedicar en cos i ànima a tot allò que volia i desitjava.

No hi ha registre de descendència biològica, però l'estil de vida de l'autor deixa entreveure que la idea no és gens descabellada.

La seva amant i esposa Charlotte li va fer cremar les cartes que s'enviaven. D'aquesta manera s'ha perdut molt del perfil psicològic de l'autor que s'ha pogut recuperar gràcies als personatges de les seves obres. Un home lliberal, encuriosit per la naturalesa i de personalitat obsessiva.

Una altra faceta de la vida de l'autor va ser la política, ja que va arribar a ser Ministre de Finances i també els seus estudis científics que arribarien a publicar "Teoria dels colors" un llibre sobre la refracció del color i el seu comportament.

OBRA

De manera professional, Goethe va començar la seva carrera reforçat en el moviment Romàntic i més tard va refusar tot allò que havia fet de jove per agafar-se al neoclassicisme, una inversió temporal de dos moviments rellevants. Dins les obres del període romàntic podem veure com Goethe tenia una fascinació amb els espais oberts i la naturalesa. Molts dels seus personatges, en un intent de semblar-se al seu creador, acabarien estimant la natura amb la mateixa intensitat.
A més a més, va tenir amistat amb molts intel·lectuals de l'època com ho foren Herder o Schiller amb qui van compartir l'admiració cap a la filosofia. 

Teatre:

* El Capritx de l'enamorat  : obra vers d'un sol acte.

* Hermann i Dorotea: una obra teatral sobre l'espiritualitat de la vida.
* Faust: antiga llegenda Alemanya que tracta sobre l'ésser preferit, Faust, qui farà un pacte amb el diable i viurà molts amors. Està escrita en forma de diàleg tot i que està feta per a ser llegida. (Tan la Celestina com aquesta obra, els diàlegs van ser escrit de manera complexa. Sovint s'especula si de veritat tenien la funció de ser llegida o més aviat representada).
Wether va treballar més de seixanta anys en composar l'obra i la va acabar poc abans de la seva mort. 

Narrativa:

* Werther: obra romàntica sobre l'amor passional i obsessiu del protagonista Werther i l'enamorada Charlotte.

Llibre de Viatges

* Viatge a Itàlia

Obres Científiques

* Teoria dels colors.

Poesia:

* Epigrames : composicions líriques de naturalesa enginyosa.

Monument dedicat a Goethe i a Schiller a Nova York.

YOUNG GOETHE IN LOVE  (2010) (subtítols en castellà)

Dirigida per Philipp Stölz i presentant Alexander Fehling i Miriam Stein com el jove Goethe i Charlotte, aquesta pel·lícula busca submergir-se a la joventut del gran escriptor. Després de no aprovar els seus exàmens decideix prendre's el seu temps i s'acaba enamorant per una dama ja compromesa anomenada Charlotte. Que (curiosament¿?)  també és el nom de l'enamorada de Werther.

S

El Romanticisme

Fora les persones que suspireu per amor, fora la gent que llegeix llibres de Moccia, fora les persones que miren pel·lícules de diumenge a la tarda i fora la gent que espera el bes amb candaletes. Vosaltres que us creieu els vertaders romàntics, no podeu estar més lluny de la veritat. Vosaltres no sou autèntics romàntics.

* escrit d'una hipotètica professora de literatura.

Moonrise Over The Sea, C.D Friedrich, 1822   

Si bé el Romanticisme pot dotar-se d'un dramatisme molt més elevat cal diferenciar la nostra concepció del romàntic, com a persona enamorada de l'amor, i El Romàntic.

El Romanticisme fou un corrent literari i cultural que sorgeix a principis del segle XIX a Alemanya amb un previ moviment anomenat sturm un drang (literalement tempesta i empenta).

Dins el context històric és un moment de canvi, pel panorama europeu, cap a una societat moderna amb la Revolució Industrial i el reforçament de la política liberal, amb les passades revolucions anglesa i francesa.

D'aquesta manera els autors romàntics intenten allunyar-se de l'utopia neoclassicista amb aquella exaltació per l'antropocentrisme, la raó i el paisatge bucòlic, per centrar-se en una humanitat molt més introspectiva. Els Romàntics tenen en ment una exaltació de sentiments i de la natura molt més salvatge i inhòspita, l'humà és algú solitari que es passeja per paisatges immensos i violents i la tradició popular també es recupera perquè és l'anima del poble.

Com a curiositat, el Romanticisme va impulsar els suïcidis, ja que era la manera de poder-se evadir i alliberar-se de la vida que els retenia. Larra fou un dels escriptors castellans que va seguir aquesta onada repentina.

El Club del Escriptors Suïcides

El Romanticisme trobaria el seu homòleg català amb el període de la Renaixença. Una nova etapa catalana promulgada pels burgesos catalans que destacar la pròpia cultura i pàtria d'una Catalunya industrial. Es recuperen els Jocs Florals l'any 1859, un concurs de poesia catalana per reafirmar el poder de la llengua catalana com a culta, la publicació l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau i l'any 1877 Jacint Verdaguer rep el premi per la seva obra "L'Atlàntida".

S

Què en penseu d'aquest període ? Quina mena de romàntic sou ?

EL MISANTROP de Molière

El Misantrop és una de les obres per excel·lència del dramaturg francès Molière. Aquesta edició d'Educació 62 a mans de Joan Oliver ens presenta l'obra teatral escrita en versos alexandrins i rima consonant a cada parella de versos. Aquesta dedicació i detallisme fa guanyar molts de punts en quant a l'estil. A més a més, d'una gran capacitat per fer encavallaments entre versos o complementacions mètriques entre els personatges.

L'argument de l'obra, sense entrar gaire en detalls perquè sé del cert que esteu interessats en llegir-vos-el, és una crítica a la societat del regnat de Lluís XVI on l'aristocràcia era la classe social dedicada a l'aparença i els luxes. D'aquesta manera, Molière, ens presenta un personatge rebel, inconformista i una mica borinot (si se'm permet utilitzar l'expressió) que qüestiona tot allò que als altres els sembla necessària diplomàcia. No podia ser menys que l'escriptor estigués dins la polèmica. Això sí, sempre protegit sota el braç del monarca.

Com a opinió personal trobo que l'estil del llibre és molt musical i rítmic. L'escriptura és entenedora i el recurs de la ironia està ben usat. L'argument, tot i ser crític i humorístic, té un desenvolupament lineal i amb poques subtrames. És curiós també els recursos amb els que comptava l'escriptor per relatar tota una obra de teatre en un argument senzill d'estructurar i entendre.

El personatge del Misantrop m'ha agradat especialment, és còmic i espavilat, és aquella mena d'amic que ens fa vergonya presentar a vegades perquè no té pèls a la llengua però que sovint et trobes assentint a allò que diu. Una paradoxa de persona. Massa bo per algunes coses i massa letal per altres.

Valoració personal: ***

A qui ho recomano: Recomanat als amants del teatre, perquè un clàssic com aquest no hi pot faltar. També als amants de la comèdia "borinot" i a  aquells que vulguin quedar-se nus davant la societat, sovint poc honesta.

* Us he llegit alguna altra obra de Molière ? Què en penseu de l'autor?

* L'OBRA COMPLETA ORIGINAL

S

MOLIÈRE, el geni de groc

Retrat de Molière per
Charles Antoine Coypel l'any 1730

Jean-Baptiste Poquèlin ,més conegut com a Molière, és un dels escriptors francesos més reconeguts arreu del món. Va viure entre 1622 i 1673 a París i no només es dedicà a l'escriptura sinó que fou actor.
Els seus pares eren maîtres del rei Lluís XIV, el rei sol. Va estudiar lleis a una escola jesuïta de París i posteriorment exercí com a advocat. Va heretar l'ofici de tapisser del rei del seu pare però es dedicà a la literatura.

Amb una actriu, Madeleine Béjart, crea l'Il·lustre Teatre i esdevé Molière. Les primeres obres no tenen èxit. Amb Madeleine crearà una altra companyia ambulant i s'assentarà a París l'any 1645, allà aconseguirà grans proeses. Obres com Tartuffe o Dom Juan el portaran a l'escàndol però sempre restarà sota la protecció del Rei. Molière aconseguirà criticar la societat del moment amb El Misantrop, un clar exemple de la vida noble i plena de frivolitats que tenien.

Aquest personatge de Madeleine Béjart portarà molta especulació quan l'autor es casi amb Armande Béjart, de qui les males llengües creien filla de Madeleine i Jean Baptiste.

La seva última obra, El malalt imaginar (l'any 2009 se'n feu una representació a Catalunya amb Paco Morán com a protagonista), fou representada al 1673 i aquella mateixa nit Molière va morir a causa d'una malaltia. Fou enterrat sense tradició cristiana.

La llegenda o tradició diu que Molière va morir vestit de groc i d'aquesta manera aquest color es va començar a associar a la mala sort. Avui en dia, independentment de les nostres preferències, els colors també tenen un significat. TV3 va estrenar una sèrie anomenada "Colors En Sèrie", aquí teniu el capítol del groc.

Pel·lícula de Molière dirigida per Ariane Mnouchkine amb actors com Philippe Caubère, Joséphine Derenne, Brigitte Catillon.

La pel·lícula ens parla de la biografia de l'escriptor i tracta l'amistat i les relacions humanes. Hi ha imatges innovadores i evocadores, amb tocs revolucionaris com l'ús de la nuesa. 

Hi ha diversos anacronismes i la vida de Molière s'explica en detalls en comptes de ser una biografia detallada.

Ariane Mnouchkine és la directora de la companyia Théâtre du Soleil a França. D'origen rus, els seus progenitors i familiars ja estaven immersos dins el món de la interpretació o bé la direcció teatral o de metratges. La visió d'aquesta directora ha aportat un teatre popular de qualitat, sovint ple de referències educatives gràcies al seu paper de pedagoga. Com a curiosita, Mnouchkine creu en el menjar com a eina d'unió entre les persones i per tant durant les representacions es permet no passar gana.  

S

400 Anys amb Shakespeare .... i avui en dia ?

Es creu que curiosament Shakespeare va morir l'any 1616 el mateix dia que ho feu Cervantes: un 23 d'abril. No hi ha dubte però que el llegat que ens deixen és l'acompanyament perfecte a la festivitat annual del nostre patró Sant Jordi. Per tant en aquest dia celebrem el dia del llibre i de la rosa.

Tot i ser un personatge força sortit del "no res" és innegable que les obres (no del tot originals segurament) formen part de la literatura universal com cap altres ho han fet. No hi ha dubte, per tant, que els anglesos i Gran Bretanya sentin el dramaturg amb cos i ànima. Aquest any amb "l'excusa" del 400è aniversari, Anglaterra ha preparat un gran festival dedicat a l'escriptor (pàgina web oficial). Des de visites a la infantesa amb l'escola de Straford-upon-Avon, a noves obres de teatre a The Globe , a visites guiades a la seva casa de naixement i primers anys i fins i tot la caseta d'estiu d'Anne Hathaway.

Altres activitats innovadores seran les següents:

* 23-24 Abril 2016  -   The Complete Walk és un projecte de Shakespeare's Globe que consistirà a fer una ruta interactiva des de Westminster fins a la Torre de Londres on els participants podran recordar les seves millors obres a partir de 37 obres de teatre breus i 37 pantalles per a reproduccions cinematogràfiques. 

* Març 2016  -  Graeae Theater és una companyia de teatre diferent que treballa amb adults discapacitats de Bangladesh. Aquest any faran una representació de Romeu i Julieta.

¨* AC/E Espanya  -  A Espanya per exemple sis escriptors de parla castellana i sis escriptors de parla anglesa han decidit fer textos propis on fer honors a Cervantes o a Shakespeare.

     -Altres enllaços d'interés:

                       - Shakespeare400

                       - elPaísWS

Shakespeare i el cinema

Fusió de pel·lícules shakespearianes (festival 400 anys)

Petit tast de les pel·lícules shakesperianes que he tingut el plaer de veure. N'hi ha moltes i intentaré anomenar-ne un màxim. Això sí, s'accepten suggerències, valoracions i comentaris.

ROMEU I JULIETA (similars o versions)

Shakespeare In Love barreja la història de "Romeu i Julieta" amb detalls biogràfics de l'autor. Bona versió per descobrir l'ambient elisabetià d'Anglaterra durant el segle XVI i la seva autèntica predil·lecció als personatges transvestits.

Nota personal:  8,5

Musicalitzada i en un ambient nordamericà dels anys 60, West Side Story no és res més que la història dels dos amants modernitzada. Té un caire americà i l'essència és per tant portadora de la tradició.

N.P :  6,5







Zeffirelli porta Romeu i Julieta a l'origen i essència de l'autor. Amb joves actors com a protagonistes, aquesta versió està bellament filmada en escenaris de novel·la, grans personatges secundaris que fan la pel·lícula interssant i els protagonistes afegeixen una innocència admirable.

N.P: 9






Pel·lícula moderna i transgressora del clàssic de tota la vida. Pel meu gust massa transgressora. L'estètica també americana i italiana barrejada amb una extravegant vestimenta i escenaris fan de la pel·lícula una nova visió al clàssic. Imatges lleugerament psicodèliques que per mi només donaren un aire majestuós al final de la pel·lícula.

N.P: 6







HAMLET

 Versió de Branagh                   Versió de Gibson


 Versió de Hawke                        Versió d'Olivier


LA DOTZENA NIT

 La Dotzena Nit



EL MERCADER DE VENÈCIA

Pel·lícula amb grans personatges i professionals. Al Pacino fa un magnífic discurs sobre l'acceptació de la població jueva. Bons escenaris i interessants valors subliminals.










P.D: sé que hi ha MOLTES més pel·lícules de Shakespeare però fer una secció de totes elles seria massa complicat i extens (podria ser un projecte quan tingués més temps però ara per ara, no n'hi ha).

Shakespeare, William Shakespeare

Retrat mític de l'autor

Shakespeare.

La simple menció del seu nom ens fa rememorar obres i obres del dramaturg, que pot ser un dels nostres clàssics preferits o ,com a mínim, que el seu nom no ens sembli del tot desconegut. 

Fins els nostres dies, s'ha preservat poca informació del tot certa sobre l'escriptor. El seu veritable nom, com tantes coses de la seva vida personal, ens és desconegut (hi ha una gran quantitat de variants del seu cognom presents en diversos escrits).

Shakespear va néixer un 23 d'abril de l'any 1564 a Stratford upon Avon dins una família burgesa . Gràcies als registres de l'església, es creu, que aquesta fou la data del seu naixement i, curiosament, va morir al mateix dia de 1616 . De jove només va cursar estudis bàsics i mai no va anar a la universitat.

Als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, una dona de 26 anys a la qual hauria deixat embarassada. D'aquesta relació nasqueren tres fills i un d'ells va morir de jove per causes desconegudes. Després del naixement dels seus fills hi ha, segons els estudiosos, els denominats lost years anys dels quals no tenim cap mena de registre.

Posteriorment a partir de l'any 1592 començà a introduir-se dins el món del teatre. Sense decantar-se de bon principi, va fer d'actor i posteriorment de dramaturg. Les principals obres de teatre es divideixen en tres grans gèneres : Comèdia (14), Tragèdia (12) i Històrica (11). 

El teatre que va acollir gran part de les seves obres fou The Globe. Avui en dia encara s'hi representen obres i l'edifici preserva una estètica força fidel a l'antiga construcció, cremada l'any 1613. 

The Globe, una representació de com hauria
estat el teatre en temps de Shakespeare.

Nosaltres, però, estudiarem amb més detallisme els seus sonets. Aquests eren molt característics a la Gran Bretanya del segle XVI i ,a diferència dels seus homòlegs italians, aquests es composaven en pentàmetres iàmbics. L'estructura portava deu peus, cinc d'ells tònics i cinc d'ells àtons intercalats entre sí. A més a més, s'agrupaven en 3 quartets i una última estrofa de parella amb versos decasíl·labs. La rima seguia l'estructura següent: ABAB CDCD EFEF GG
 Ex:

Sonnet 116

Let me not to the marriage of true minds.

Admit impediments. Love is not love *

Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove:

O no; it is an ever-fixed mark, 
That looks on tempests, and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth's unknown, although his height be taken.

Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks 
Within his bending sickle's compass come; 
Love alters not with his brief hours and weeks, 
But bears it out even to the edge of doom.

   If this be error and upon me proved,
   I never writ, nor no man ever loved. 

* Ad - MIT - im -PE- di - MENTS - love - IS - not - LOVE (5 peus tònics i 5 peus àtons)

En total tenim 154 sonnets . Els 126 primers van dedicats a l'amor del poeta per un noi més jove on hi tracta la complexitat dels seus sentiments i la fogositat carnal. Els altres restants es creuen que foren dedicats a una dark lady.
Molts dels estudiosos han fet hipòtesis d'un possible triangle amorós entre les persones de l'ambient del dramaturg.

La controvèrsia dels veritables inspiradors dels sonets no s'acaba aquí. Altres estudiosos presentaren la possiblitat de que Shakespeare no fos en realitat autor de tots els seus poemes, sinó que se li atribuïren de manera no intencionada. 

Shakespeare a través dels ulls del traductor

Sonet 130 recitat per l'actor Alan Rickman (1946-2016).

 No té una estètica de temàtica shakespeariana ,però,

 sí que és molt recomanable escoltar-lo amb els ulls tancats. 

I si poguéssim utilitzar insults de Shakespeare avui en dia ?

(en anglès britànic)

- I vosaltres, què destacarieu més de l'autor ? Sabeu alguna resposta a l'enigma dels amants ?