CIMS BORRASCOSOS, Emily Brontë

4 dies de llibertat dónen molt de sí. Per tant he pogut acabar-me aquesta novel·la tan esperada que en un altre post ja havia comentat. Si voleu saber una mica més sobre la biografia de les Brontë només cal que cliqueu aquí.

PERSONATGES

L'ARBRE GENEALÒGIC DE LA FAMÍLIA EARNSHAW-LINTON

Hareton Earnshaw (pare): pare de Hindley i Catherine que porta Heathcliff con a fill adoptiu i a qui apreciarà molt més que cap altre.

Hindley E: fill de Hareton pare és un home dolent, rancuniós i gelós, especialment de Heathcliff. Després la mort del seu pare, Hindle esdevindrà l'amo dels Cims i maltractarà Heathcliff.

Heathcliff: home gitano que se'n va a viure amb l'acomodada família Earnshaw. De caràcter fort i rude i amb aspecte senyorial, el seu passat difícil i de poca consideració el farà esdevenir un home atrapat en els records i en una obsessió, fins i tot post- mortem, per Catherine E.

Catherine Earnshaw: filla de Hindley E és una noia de caràcter fort i demoníac que viu en constant contradicció ambe lla mateixa i té una obsessió amb Heathcliff,

Hareton fill: fill de Hindley i la seva dona, és un noi orfe de ben petit que creix amb Heathcliff. Ell l'educarà per a que sigui una versió més jove d'ell. L'aboca dins un pou d'ignorància i desesperació.

ARGUMENT

L'argument és molt extens i, tot i ser relativament senzill, l'autora ens ho explica mitjançant el flashback de la senyora Dean, la dida i criada de Catherine Earnshaw. Més endavant utilitzarà una altra criada Zillah per explicar un petit tros on Dean no hi és i també farà partícep a la narració Lockwood el protagonista totalment aliè a tots els altres personatges.

Aquí us deixo el meu resum en capítols. Està bé si teniu intenció de llegir el llibre vosaltres i després situar-vos a la novel·la. Per res del món això pot ser un substitut del llibre.

SPOILER (dels grans. Vigileu si us voleu llegir el llibre!)

SITUACIÓ FINAL DELS PERSONATGES

RELACIÓ AMB EL ROMANTICISME

Cims Borrascosos és una gran novel·la romàntica d'inicis del segle XX. La seva autora va néixer duarnt aquesta època i va basar la seva novel·la en un temps passat, just a inicis del segle.

Té una gran varietat de personatges i recalca les vides i comportaments d'aquells més marginals. En fa una mena d'impuls positiu a tots aquells qui no tenien una vida tan acomodada (característica essencial del Romanticisme) . Aquests es mostren rellevants com si fossin heroïs, però, sense la mateixa connotació. Això fins i tot es veu amb la narració de la criada. Poques vegades en aquells temps, una criada havia estat tractada i considerada com a una més i per tant fer aquesta aposta trencadora ens porta molts beneficis al moviment. També el paisatge és clarament tradicional de la zona del Yorkshire i la seva immensitat i volència fa empetitir la persona, un recurs molt utilitzat a pintura.

FRASES A DESTACAR

"No sé de què estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa, mentre que la de Linton és tan diferent de les nostres com un raig de lluna d’un llampec, o com la gebrada del foc.”

(Cathy mare a Nelly sobre Heathcliff)

M'agrada en especial aquesta frase perquè resumeix l'obsessió i identificació que pateixen un i altre.

"Estigues sempre amb mi, pren alguna forma, fes-me enfollir! Tan sols et demano que no em deixis sol en aquest abisme, on no et puc trobar! Oh Déu meu! No es pot explicar! No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima!” 

(Heathcliff quna Catherine ja és morta)

Aquesta segona demostra la follia quan la vida avança. La primera és una opció bifàsica; o bé surt bé o bé surt malament i es recrea en el seu lament.

VALORACIÓ

És un llibre que he llegit a batzegades ja que no he trobat la manera de llegir-lo amb constància. Això m'ha dificultat la feina com a lectora. Especialment perquè aquesta novel·la està narrada a través de diversos personatges, sovint els canvis es fan sense avisar i, a més a més, hi ha una gran quantitat de salts en el temps.

L'argument de la història l'he trobat molt original i té un punt llòbrec i mesquí. Potser fins i tot el patiment és més tangible que Werther i això ha fet que el notés proper. Els personatges  són curiosos i molts d'ells són força plans, però dinàmics (canvien completament el relat), ja que neixen d'una manera i estan condemants a la seva naturalesa. Els diàlegs són interessants i trobo que hi ha frases molt potents, tot i representar un amor completament turmentat.

La capacitat de l'autora per teixir la gran quantitat de personatges, amb noms idèntics, i la seva cronologia és admirable. Com també aquest estil que et transporta vivament a les tonalitats fosques i ombrívoles dels erms anglesos.

Per tots aquests punts i el meu gust personal aquí tinc el meu judici.

NOTA: **** (potser me'l tornaré a llegir quan tingui temps, això sí, d'una tirada)

A QUI EL RECOMANARIA ?: A tots els amants del Romanticisme, de la temàtica romàntica i fosca i aquells que s'hagin llegit After. Personalment no me l'he llegit (tinc encara moltes lectures pendents), però, coneguts meus sí i es veu que el llibre està ple de referències a Cims Borrascosos.