Benvinguts a un blog de literatura universal d'una estudiant de 1r de Batxillerat.
Només dir que aquest espai està enfocat en la creació literària, el fet de debatre-la i tot allò que pugui sorgir. Sense pretensions.
P.S: ara faig 2n... comentar i proposar és gratuït (com les millors coses en aquesta vida...)
The Detachment també traduïda El professor és una pel·lícula de l'any 2011 dirigida per Tony Kaye i protagonitzada per Adrien Brody i té altres actors de gran talent encara que no sempre siguin representats com a personatges principals a altres obres.
ARGUMENT
El senyor Bathes és un professor que entra com a professor substitut en un institut públic de mala fama. Quan hi entri no només trobarà un ambient desconegut, alumnes hostils i dificultat per ensenyar, la seva vida personal també serà tumultuosa i la barreja de les dues farà que es mostri una crua realitat. Els alumnes i els professors tindran tots el seu taló d'Aquil·les i ell, el professor Bathes lluitarà contra un passat insegur que ell mateix creu que li condiciona la vida.
OPINIÓ
És una pel·lícula que feia molt de temps que volia veure. No només em semblava un tema interessant, les actuacions de Brody sempre em deixen bocabadada.
Aquest treball cinematogràfic de Kaye és poètic de manera oral i visual. Hi ha un reguitzell de personatges reals que es troben en espais reals però que d'alguna manera aconsegueix empetitir o fer més gran els personatges. Mostra l'educació com un element general i de responsabilitat de tots. Ens mostra el darrere de l'acte més senzill de tots: anar a classe. Hi ha molts personatges perseguits pel seu passat. Alguns el rebutgen i d'altres queden condemnats a ell.
Em sembla una obra molt complexa plena de matisos visuals, orals i filosòfics. Imatges violentes, seques, suggerents... sentiments nus i una cruesa que ens els mostra de debò.
Actuacions immillorables per part de tot els actors i una direcció original, alternativa, poc convencional i crítica.
Me Before You és un dels pocs llibres que m'he llegit completament en anglès. És cert que primer vaig veure la pel·lícula ja que l'havien anunciat molt i em va semblar una bona rom-com (comèdia romàntica) per a passar una bona tarda i no haver de pensar gaire.
Sé que d'alguna manera no és justificable però trobo que cal trobar un equilibri. Si constantment menges menjar orgànic, cru, saludable al 100% el teu cos - potser no, potser ets molt fort - et demanarà una cosa que trenqui amb la rutina i això a mi també em passa tant amb els llibres com amb les pel·lícules. Bé això podria ser un tema per a un altre post completament nou.
BREU ARGUMENT
Louisa Clark és una jove noia que viu en un petit poble d'Anglaterra. Hi ha passat els seus vint-i-sis anys i porta una vida força monònotona ja que va haver d'abandonar els estudis de moda per ajudar econòmicament la família ja que la seva germana s'havia quedat embarassada.
Quan l'acomiaden al bar on havia treballat durant sis anys, Lou dubta poder-ne trobar cap més. Fins que li reporten una vacant per a ser la cuidadora d'un tetraplègic i ella accepta sense pensar-ho un parell de cops. La seva relació amb en Will, l'home de qui haurà de tenir cura, és dura, complicada i seca. Arriba un moment, però, que la Lou es cansa de la seva negativitat i li confessa tot el que pensa. A partir d'aquest moment es comencen a conèixer i cada cop un creix de manera més genuïna en el pensament de l'altre. No obstant, en Will decideix que té un període de sis mesos per morir i quan la Lou ho sap farà tot el possible per a evitar-ho.
OPINIÓ
És un llibre romàntic amb clichés. Cal dir, però, que la història presenta diferents punts de vista de diversos personatges, cosa que dóna més profunditat a la història d'amor que envolta aquest tema tan controversista, l'eutanàsia.
Si bé està embolicada amb un paper més dolç, el fet de qüestionar a través de diverses perspectives el dret d'escollir la mort m'ha semblat molt interessant i poc senzill a explicar. D'alguna manera el llibre no acaba de jutjar a tothom. Presenta els diferents punts de vista i fa que cadascú esculli el seu camí en comptes de voler dictaminar el bé i el mal per a tothom.
ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA
La pel·lícula està protagonitzada per Emilia Clarke coneguda per ser la protagonista de "Joc de Trons" i l'actor Sam Claflin, actor a la trilogia dels Jocs de la Fam.
L'argument, i diria que els diàlegs de la pel·lícula també, provenen directament de l'autora i per això crec que és una adaptació molt fidel al llibre original. Hi ha diverses escenes que no surten però ni ha una de clau que moltes persones ja han reportat com a manca argumental dins la pel·lícula.
La química entre els dos personatges és molt bona.
A QUI LA RECOMANARIA
La recomanaria per a tots els amants de les rom-com. Tot i que hi hagi un grapat de tòpics i la història sigui molt ensucrada porta un component que et fa sentir bé. És una d'aquelles pel·lícules que endolcen la veritat, sempre i quan puguis veure la diferència entre ficció i realitat estaràs bé.
My Blueberry Nights és una pel·lícula del director Wong Kar Wai (conegut per altres obres com Fallen angels i Happy together) protagonitzada per la cantant Norah Jones en el seu debut cinematogràfic, filla del citarista Ravi Shankar i la productora Sue Jones, l'actor Jude Law (Alfie i Holidays), Rachel Weiz (Enemic a les portes) i Natalie Portman (Cigne Negre), entre d'altres.
ARGUMENT
Elizabeth és una noia que fuig d'una relació turmentosa deixant endarrere una Nova York solitària plena de visites a un bar on es serveix un pastís d'aranyons. En aquest recorregut de descobriment personal es trobarà un grapat de personatges perduts, amistosos i ambiciosos. I uns amb els altres s'ajudaran a moure's per aquest món.
OPINIÓ
És una pel·lícula on es pot identificar perfectament l'essència oriental. Que l'espectador no s'esperi un argument definit i amb molt de pes. L'he trobat una d'aquelles pel·lícules que cal mirar amb tranquil·litat i per delectar la vista. Hi ha grans actors que fan bons papers i molts dels personatges són rodons, però, les seves històries sovint no estan gaire ben enllaçades. Jones fa una bona interpretació, encara que la pel·lícula no acaba de suposar-li un repte. Té un personatge que afronta dificultats però no sorgeixen escenes més extremes i en aquest aspecte he quedat curta per poder valorar la seva actuació.
El final és l'escena que més m'ha agradat. És una manera de finir que deixa bé a l'espectador.
Jude Law també està molt bé com a co-protagonista. Porto una època de Law i he mirat un parell de pel·lícules seves. És un bon actor encara que la seva mirada és el que de veritat em té encandilada. L'expressió d'uns ulls i del conjunt de la cara m'és essencial en tots els aspectes i trobo que té un caràcter murri, espavilat i , de segur, massa fàcil d'idealitzar com per descobrir qui és en realitat.
A QUI LA RECOMANARIA ?
La recomanaria als fans de la Norah Jones, ja que així la poden veure en un ambient completament diferent. També la recomanaria a aquelles persones que els agraden les pel·lícules franceses i orientals. Té una frescura més aviat occidental però amb un tacte oriental. No és tan múrria ni sexual com ho podria ser una pel·lícula francesa i té aquesta mena de protocol gentil i reservat de l'orient.
Amants de l'acció allunyeu-vos de les pantalles quan veieu My Blueberry Nights.
NOTA
Després d'aquesta valoració li posaré un 8. M'ha agradat la "posada en escena" i l'ambient de la pel·lícula en general.
PD: Em recorda a una pel·lícula que vaig veure fa massa temps on hi havia tot de llanternes que deixaven flotar sobre el mar. També era oriental. Si algú recorda el nom o en sap alguna que pugui tenir aquestes característiques que ho deixi als comentaris !
Diuen que és molt bo re-llegir o re-veure els clàssics. Jo encara sóc massa jove en aquest sentit i molts dels clàssics són completament nous per a mi. És un hàbit que voldria agafar, ja que és cert que les millors obres són atemporals i tu mateix creixes amb el temps. Llavors és de sentit comú i legítim cap a nosaltres mateixos que llegim i mirem les obres més d'un únic cop a la vida.
Avui al matí a quarts de vuit mentre esmorzava sola he vist que a la televisió hi havia una reposició de "La Vita è Bella" dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni i he decidit re-veure-la, ja que potser feia un parell o tres d'anys que no ho feia.
ARGUMENT BREU
Un jueu enginyós enamora una dona italiana i formen la seva pròpia família dins el creixement dels totalitarismes europeus. Quan la Segona Guerra Mundial esclata, Guido, el pare i Giosué, el fill, es veuen obligats a abandonar la casa i marxar a un camp d'extermini. Dora, la mare i esposa, els seguirà per voluntat pròpia. Si bé el protagonista, Guido, va conèixer la seva dona després d'un grapat d'esdeveniments fortuïts on ell sempre deia "Buongiorno Principesa". D'aquesta manera amb enginy i humor Guido aconsegueix que el seu fill ho vegi tot com un joc.
(*no us vull explicar el final perquè cal que la veieu.)
VALORACIÓ
Només he necessitat començar-la i el guió, les imatges i la presència de Benigni m'han colpejat de tal manera que semblava que veia la pel·lícula per primer cop.
Els tres personatges principals; Dora, Guido i Giosué, són el reflex d'una família que s'estima i es té en compte sempre. Guido té un caràcter humorístic i molt enginyós i tota la pel·lícula està farcida de petits trucs que fan sàtira, fins a cert punt, del nazisme, dels totalitarismes i de la dura situació dels jueus.
És una pel·lícula d'un parell d'hores i escaig que no es ja gens pesada, els decorats o paisatges són típicament italians i molt pintorescs i tota la posta en escena cinematogràfica, com es diria en francès és "mignonne", un país de nines i camps llaurats.
Les actuacions dels tres actors són vertaderes fins la medula de l'os. Benigni té una expressió facial que el converteix en un actor còmic però no grotesc o dotat de qualitats més enllà de l'humor, Braschi reflecta la femenitat i la valentia d'una dona i el petit , ara ja no tant, Cantarini té una expressió autèntica i naïf que porta la dolçor i la càrrega essencial per remoure les consciències dels espectadors.
La meva escena preferida de totes és aquella on els actors principals, abans d'esdevenir una parella i posteriorment pares, es troben davant de la casa d'ella i Guido confessa que voldria fer-li l'amor diverses vegades. Dora sembla ser que no acaba d'entendre-ho i el seu futur marit ho repeteix sense cap mena de pudor un altre cop. No hi ha bes, no hi ha contacte només es miren i s'acomiaden.
El que és tan meravellós de l'escena, a part de la força interpretativa on el contacte físic és irrellevant, és l'erotisme i l'amor que es pot expressar amb una mirada i amb un llenguatge clar. No cal farcir-lo de decoració metafòrica ni de llenguatge vulgar, el simple concepte de "fer l'amor amb algú" és presentat com a tal i no es perd ni l'amor ni la sensualitat que l'escena porta amb ella.
Actualment Benigni i Braschi estan casats. Si bé els personatges són persones completament diferents, quelcom hi devia haver perquè l'amor sorgís.
NOTA
Només puc posar un 10 com a nota final. És una pel·lícula que té pràcticament tots els gèneres en una de sola. No es recrea en el dolor de l'època històrica, tampoc la deixa de cantó, els diàlegs són brillants, els escenaris genuïns i les interpretacions molt humanes.
És per tothom, sense distinció de res. Encara que potser sí que la recomanaria per majors de 12 anys.
Petit tast de les pel·lícules shakesperianes que he tingut el plaer de veure. N'hi ha moltes i intentaré anomenar-ne un màxim. Això sí, s'accepten suggerències, valoracions i comentaris.
ROMEU I JULIETA (similars o versions)
Shakespeare In Love barreja la història de "Romeu i Julieta" amb detalls biogràfics de l'autor. Bona versió per descobrir l'ambient elisabetià d'Anglaterra durant el segle XVI i la seva autèntica predil·lecció als personatges transvestits.
Nota personal: 8,5
Musicalitzada i en un ambient nordamericà dels anys 60, West Side Story no és res més que la història dels dos amants modernitzada. Té un caire americà i l'essència és per tant portadora de la tradició.
N.P : 6,5
Zeffirelli porta Romeu i Julieta a l'origen i essència de l'autor. Amb joves actors com a protagonistes, aquesta versió està bellament filmada en escenaris de novel·la, grans personatges secundaris que fan la pel·lícula interssant i els protagonistes afegeixen una innocència admirable.
N.P: 9
Pel·lícula moderna i transgressora del clàssic de tota la vida. Pel meu gust massa transgressora. L'estètica també americana i italiana barrejada amb una extravegant vestimenta i escenaris fan de la pel·lícula una nova visió al clàssic. Imatges lleugerament psicodèliques que per mi només donaren un aire majestuós al final de la pel·lícula.
Pel·lícula amb grans personatges i professionals. Al Pacino fa un magnífic discurs sobre l'acceptació de la població jueva. Bons escenaris i interessants valors subliminals.
P.D: sé que hi ha MOLTES més pel·lícules de Shakespeare però fer una secció de totes elles seria massa complicat i extens (podria ser un projecte quan tingués més temps però ara per ara, no n'hi ha).
En aquest nou post de la trilogia que segurament farem de l'obra. relatarem les diferències o semblances de les representacions de l'obra. La meva intenció principalment és centrarar-me en el llibre i la pel·lícula ja que són els únics amb els quals he tingut contacte directe, l'òpera serà una breu comparació a partir d'allò que pogueu copsar aquells que l'hagueu vista.
LLIBRE
Després de la lectura de Joseph Bédier podem triar certes característiques significatives:
- Ús d'un recurs màgic i etern: la poció
- Morholt és l'oncle d'Isolda
- Fan l'amor durant el viatge en vaixell
- Hi ha molts elements màgics: Petit-Crû, gegant, drac...
- Aparició d'Isolda de les Blanques Mans
- Rep Isolda enganyat per la seva paraula (d'Isolda)
- Mor per un atac de cavallers
- Marxen bosc endins per fugir de Marc
PEL·LÍCULA (versió del 2006 dirigida per Kevin Reynolds)
Versió filmogràfica que conserva l'essència i estructura de la novel·la però, cal dir, té una manca de detalls màgics i detallisme, que és propi del llibre. A més a més l'estructura gira al voltant dels dos amants. No podem oblidar la protagonització de James Franco com el bell Tristany (punts a favor per veure-la).
L'òpera de Wagner "Tristan und Isolde" és un dels clàssic atemporals de l'autor que va crear l'any 1859 a l'edat de quaranta-sis anys. És d'extensa durada, unes cinc hores i fou molt innovadora en el seu temps, amb notes transgressores i una gran necessitat d'assajar exahustivament abans de l'estrena.
Us deixo el vídeo del primer acte i espero que pugueu trobar-ne alguna similitud o diferència. Està subtitulat en una diversitat d'idiomes.
Segona edició de cinema al club Vellichor ! En aquesta entrada parlarem de l'Edat Mitjana i el cinema, les pel·lícules i les sèries que ens mostren l'Edat Mitjana amb certs tocs moderns. Una qüestió que sempre m'he fet és l'ús d'actors acuradament preparats pel model de bellesa actual. Però siguem sincers ja que som quasi bé íntims - en el bon sentit - hi ha algú que pugui dir amb certesa que la gent en aquell temps anaven sense cap mena de vellositat pel cos ?
Comentaris a part anem a veure què tenim:
Les Aventures de Merlí
BD: Les Aventures de Merlí és una sèrie britànica de força renom que retorna a aquell passat de Matèria de Bretanya amb ambients molt màgics i amb lleugers tocs històrics sobre la llegenda. A més de tenir una gran varietat de personatges.
VP: Molt recomanable pels amants de la màgia, la mitologia i els tocs humorístics (són d'humor anglès però no està gens malament... de veritat)
Nota: 9
Excalibur
BD: Pel·lícula molt acurada amb la llegenda del rei Artús, varietat de personatges i escenificacions màgiques. Té una estètica molt dels anys 80 i pot resultar lleugerament estranya en certs moments.
VP: Entretinguda i acurada per saber la llegenda.
Nota: 6,5
El Rei Artús
BD: Pel·lícula basada en els estudis històrics de la llegenda. Un gir inesperat en la sempre coneguda història. Força extensa però ens mostra les dues cares de la moneda i uns personatges coneguts en situacions i orígens sorprenents.
VP: Un clàssic modernitzat que ens pot fer entendre de manera més realista la llegenda.
Nota: 8,5
El nom de la rosa
BD: Pel·lícula inspirada en l'obra del mateix nom d'Umberto Eco, que fou un best-seller pels volts dels anys 80.
És molt acurada als ambients de l'Edat Mitjana, fosca, tètrica i misteriosa i hi ha moments sorprenents i revelacions del món eclesiàstic.
VP: Pel·lícula molt coneguda per la seva ambientació fidel. Bona.
Nota: 8,5
La Papissa
BD: Adaptació en pel·lícula sobre l'especulada existència d'una Papissa dona. L'obra és un camí eclesiàstic que ens mostra els ambients religiosos des de dins i la visió que tenien del món en aquell moment. Extensa i religiosa.
VP: Argument interessant i progressista en l'existència de dones dins el clergat. Recomenada per a tots, menys a aquells que avorreixin les pel·lícules amb toc religiós. És més reveladora que no moralitzadora.
Nota: 7
The Detachment també traduïda El professor és una pel·lícula de l'any 2011 dirigida per Tony Kaye i protagonitzada per Adrien Brody i té altres actors de gran talent encara que no sempre siguin representats com a personatges principals a altres obres.
_01.jpg)
