ÚLTIMAS TARDES CON TERESA de Juan Marsé

ÚLTIMAS TARDES CON TERESA és un referent indispensable de la literatura contemporània espanyola.

Juan Marsé (1933) és un dels escriptos de la Generació dels 50, en conret del moviment literari barcelonés. El seu aprenentatge va ser didacte i sempre va estar molt compromès amb la literatura i la seva necessitat de crear i per això sovint pot mostrar un carácter auster davant els mitjans de comunicación.

HI ha un documental anomenat IMPRESCINDIBLES que dedica una emissió a aquest escriptor (és molt recomanable).

Avui tinc ganes de comentar-vos una mica la novel·la. Sé que tenia per costum fer una enumeració dels personatges i compartir resums etc. Però he decidit que d'ara endavant només comentaré el llibre per aquestes següents raons:

1) Em será molt més breu i més senzill

2) El meu objectiu és fer-vos interessar per la novel·la i no és compartir els resums.

OPINIÓ

És la única novel·la de Marsé que m'he llegit (sé que està malament) però ara per ara no crec que pugui tenir una mala impressió d'ell com a escriptor.

Puc afirmar després d'haver llegit la novel·la que és molt recomanable pels adolescents. Principalment perquè presena una historia amb l'estructura de: noi coneix a noi i viceversa, però cal dir que està a les antípodes d'allò que podem conèixer com a novel·la rosa. No és un "A tres metros sobre el cielo", encara que aquesta novel·la sigui tan digna com una altra, ja que Marsé aporta una profunditat a la historia que permet diferenciar-la de la literatura rosa.

Els personatges de Marsé són barreges i combinats de reminiscències de la seva infantesa. Marsé és capaç de presentar uns personatges complexos que són força planers encara que tenen tantes capes com les millors cebes. Manolo i Teresa són els dos protagonistes que es troben als pols oposats dels estaments socials de la Barcelona de la Postguerra amb tot el moviment estudiantil revolucionari d'esquerres. Al final de la novel·la cap dels dos es deslliure de la seva condició inicial.

Hi ha molta frescor a les veus narratives i sonoritat als passatges més descriptius que sovint són memòries dels personatges.

El meu personatge preferit és sens dubte en Manolo. Crec que és un nou Romeu per les noves generacions, però té un carácter molt més realista que el personatge original i conté a la seva persona una noblesa molt lligada als seus orígens passionals, de la terra, del barri. En canvi, Teresa és capaç de perdre's a la mediocritat de l'ètica formal, és una noia d'alta clase social que es mobilitza envers un moviment que no acaba de comprendre.

Recomano MOLT aquesta novel·la perquè crec que és un gran exemple de la literatura, per la seva temática paradoxal, ja que és capaç d'utilitzar una estructura tan utilitzada com és la de la típica historia d'amor però amb una profunditat i una complexitat que sorgeixen de personatges arquetípics que en realitat ho són per altres cause que quasi bé mai no es mostren. La seva técnica també és molt poètica i atorga una força molt fresca i passional al relat.

VALORACIÓ: *********

A QUI LA RECOMANARIA: A qualsevol persona, en concret als adolescents amants de la novel·la rosa més típica.