A la segona meitat del segle XIX hi ha un nou moviment que sorgeix: El Realisme. Aquest està envoltat per la creixent industrialització en especial a Gran Bretanya. Les revolucions de 1848 fan de la burgesia una classe poderosa i, a més a més, es marquen clarament les diferències socials.
D'aquesta manera, el Realisme es vol allunyar del Romanticisme i ho fa mitjançant el rebuig de característiques massa emotives o que s'evadeixen de la realitat. El Realista es mira la vida amb els ulls ben oberts i intenta plasmar-la de manera fidel, i en especial, tots aquells detalls que són crus i reals de la societat del moment.
No només les obres aconseguiran aquesta representació exhaustiva i real, les pintures també mostraran les classes obreres i els espais foscos i durs de l'època.
Si ens fixem en la literatura tenim una gran diversitat d'autors que dins el seu territori i les seves curcumstàncies es van dedicar a mostrar la seva visió particular del món.
D'aquesta manera, el Realisme es vol allunyar del Romanticisme i ho fa mitjançant el rebuig de característiques massa emotives o que s'evadeixen de la realitat. El Realista es mira la vida amb els ulls ben oberts i intenta plasmar-la de manera fidel, i en especial, tots aquells detalls que són crus i reals de la societat del moment.
No només les obres aconseguiran aquesta representació exhaustiva i real, les pintures també mostraran les classes obreres i els espais foscos i durs de l'època.
 |
| Els picapedrers, de Gustave Coubert |
Si ens fixem en la literatura tenim una gran diversitat d'autors que dins el seu territori i les seves curcumstàncies es van dedicar a mostrar la seva visió particular del món.
De propers i nacionals tenim Narcís Oller, com el més conegut i d'altres com Marià Vayreda i Dolors Monsedà.
Narcís Oller va tenir diverses novel·les i una de les més representatives fou la Febre d'Or publicada l'any 1892. En aquesta obra oLler fa una anàlisi de la recent fam de poder i capital que tenen les persones. D'aquesta manera, el seu personatge principal, un foster de professió, abandona la feina per dedicar-se a l'especulació borsària i esdevenir burgès de mena.
En aquesta obra, Oller també ens ajuda a entendre i fa una crítica de la recent fam de la capital barcelonina que va patir durant el segle XIX.
Explicació prèvia a la lectura de la "Febre d'Or".
Gustave Flaubert, com a representant de França, ens porta Madame Bovary publicada l'any 1857. En aquesta obra, la protagonista és una noia jove que es casa amb un home més gran i surt de la seva bombolla de contes de fades per acabar trobant la crua realitat d'un matrimoni que no la satisfà i una vida lluny de ser allò que sempre havia somniat.
Amb aquest personatge femení i naïf, l'autor es disposa a mostrar la realitat de les relacions i trenca tots els ideals que tant nosaltres com la protagonista ens podríem arribar a proposar.
Charles Dickens, representant d'Anglaterra, ens proporciona l'obra Oliver Twist. Un clàssic per a tots els públics que declara de manera directa la situació de penúria que tenien els nens que anaven a orfenats durant el segle XIX al seu país. Aquestes declaracions van portar molt de ressó al seu moment i les condicions van arribar a millorar gràcies a la novel·la.
Aquesta obra està envoltada per una Londres industrial, fosca, humida i plena de "lladregots".
EL TEATRE
L'altre gènere que també es va cultivar fou el teatre realista del noruec Henrik Ibsen, autor que ja va influir en autors catalans com Joan Puig i Ferreter. Una de les obres per excel·lència de l'autor fou "Casa de Nines", una obra realista que mostra l'inici de l'alliberament de la dona. Personatges i espais que mostren l'ambient de manera fidel i que sovint no són elements exemplars, sinó provocadors i inconformistes. En aquest teatre televisat es pot veure clarament la mena d'ambient que s'hi respirava a finals del segle XIX.
Aquest moviment sorgeix una mica més posterior a l'origen del Realisme Europeu, ja que ho fa a Sudamèrica i es defineix com a Realisme Màgic. Aquest "màgic" introduïa elements fantàstics en contexts completament reals. Els adoptava de manera natural.
A l'obra Como Agua Para Chocolate de Laura Esquivel, un personatge talla ceba i de la fortor un nadó, que encara està dins la el ventre, plora tant que surt a fora.
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada