dissabte, 23 de gener del 2016

Shakespeare, William Shakespeare

Retrat mític de l'autor
Shakespeare.

La simple menció del seu nom ens fa rememorar obres i obres del dramaturg, que pot ser un dels nostres clàssics preferits o ,com a mínim, que el seu nom no ens sembli del tot desconegut. 

Fins els nostres dies, s'ha preservat poca informació del tot certa sobre l'escriptor. El seu veritable nom, com tantes coses de la seva vida personal, ens és desconegut (hi ha una gran quantitat de variants del seu cognom presents en diversos escrits).

Shakespear va néixer un 23 d'abril de l'any 1564 a Stratford upon Avon dins una família burgesa . Gràcies als registres de l'església, es creu, que aquesta fou la data del seu naixement i, curiosament, va morir al mateix dia de 1616 . De jove només va cursar estudis bàsics i mai no va anar a la universitat.

Als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, una dona de 26 anys a la qual hauria deixat embarassada. D'aquesta relació nasqueren tres fills i un d'ells va morir de jove per causes desconegudes. Després del naixement dels seus fills hi ha, segons els estudiosos, els denominats lost years anys dels quals no tenim cap mena de registre.

Posteriorment a partir de l'any 1592 començà a introduir-se dins el món del teatre. Sense decantar-se de bon principi, va fer d'actor i posteriorment de dramaturg. Les principals obres de teatre es divideixen en tres grans gèneres : Comèdia (14), Tragèdia (12) i Històrica (11)


El teatre que va acollir gran part de les seves obres fou The Globe. Avui en dia encara s'hi representen obres i l'edifici preserva una estètica força fidel a l'antiga construcció, cremada l'any 1613. 

The Globe, una representació de com hauria
estat el teatre en temps de Shakespeare.

Nosaltres, però, estudiarem amb més detallisme els seus sonets. Aquests eren molt característics a la Gran Bretanya del segle XVI i ,a diferència dels seus homòlegs italians, aquests es composaven en pentàmetres iàmbics. L'estructura portava deu peus, cinc d'ells tònics i cinc d'ells àtons intercalats entre sí. A més a més, s'agrupaven en 3 quartets i una última estrofa de parella amb versos decasíl·labs. La rima seguia l'estructura següent: ABAB CDCD EFEF GG
 Ex:

Sonnet 116

Let me not to the marriage of true minds.

Admit impediments. Love is not love *
Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove:

O no; it is an ever-fixed mark, 
That looks on tempests, and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth's unknown, although his height be taken.

Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks 
Within his bending sickle's compass come; 
Love alters not with his brief hours and weeks, 
But bears it out even to the edge of doom.

   If this be error and upon me proved,
   I never writ, nor no man ever loved. 

* Ad - MIT - im -PE- di - MENTS - love - IS - not - LOVE (5 peus tònics i 5 peus àtons)


En total tenim 154 sonnets . Els 126 primers van dedicats a l'amor del poeta per un noi més jove on hi tracta la complexitat dels seus sentiments i la fogositat carnal. Els altres restants es creuen que foren dedicats a una dark lady.
Molts dels estudiosos han fet hipòtesis d'un possible triangle amorós entre les persones de l'ambient del dramaturg.

La controvèrsia dels veritables inspiradors dels sonets no s'acaba aquí. Altres estudiosos presentaren la possiblitat de que Shakespeare no fos en realitat autor de tots els seus poemes, sinó que se li atribuïren de manera no intencionada. 


Sonet 130 recitat per l'actor Alan Rickman (1946-2016).
 No té una estètica de temàtica shakespeariana ,però,
 sí que és molt recomanable escoltar-lo amb els ulls tancats. 

I si poguéssim utilitzar insults de Shakespeare avui en dia ?
(en anglès britànic)


- I vosaltres, què destacarieu més de l'autor ? Sabeu alguna resposta a l'enigma dels amants ?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada