NANA, de Chuck Palahniuk

Nana és un llibre que em van recomanar i avui us explicaré què en penso. La veritat és que m'ha deixat desconcertada, amb aquella sensació de saber alguna cosa, molt primal molt obvia però que al mateix temps és ambigua.

GÈNERE: Fantàstic barrejat amb la vida real. És un d'aquells llibres mitjans. No és considerat una obra mestra universal (si més no, encara no) i va més enllà de les novel·les per passar una bona estona.

PERSONATGES

Carl Streator: periodista força maniàtic, innocent d'alguna manera, molt humà.

Helen Hoover Boyle: venedora immobiliària, maquilladora i persona de tractes calculadora, perfeccionista, cínica i manipuladora.

Mona: recepcionista de Helen. Jove il·lusionada, enamorada i innocent.

Ostra: parella de la recepcionista de Helen. És molt hippie, deshinibit, lliberal i burlesc.

ARGUMENT BREU

Carl S és un periodista a qui li encarreguen descobrir què hi ha darrere de les morts per causes inexplicables d'una bona quantitat de nadons. Ell mateix va veure morir la seva dona i el seu fill de manera estranya. Pel camí es troba amb Helen H que té una empresa immòbiliària de cases amb fenòmens paranormals i intenta que ella també s'hi involucri. Ella també té un fill "mort" per causes inexplicables, però, el manté viu gràcies a la sciència i la medecina.

D'aquesta manera els dos es posen a buscar què hi ha darrere d'aquelles morts. Descobreixen que totes tenen un punt comú. El lloc del crim hi havia sempre un recull de poemes obert per la mateixa pàgina amb la mateixa nana. Carl pren possessió de la cançó i l'utilitza sempre que no té compte i desitja venjar-se d'algú i Helen, que també la sap, actua de la mateixa manera, fent encàrrecs a gent i govern i comprant-se una ingent quantitat de podres precioses.

En aquest viatge els acompanyaran la recepcionista de Helen i la seva parella, uns aficionats a l'espiritisme i a la bruixeria. Ells creuran que cal trobar un grimori, un llibre sagrat de mística i antiga bruixeria, per poder contrarrestar l'efecte de la cançó sacrificial. Després de descobrir que el grimori és en realitat l'agenda de Helen, Mona intentarà desxifrar-lo. Carl però sentirà que tot allò se'n va de les mans de tothom i voldrà confessar que ell és en realitat un fugitiu de la llei per a ser pressumptament l'assassí de la seva antiga esposa i fill. Llavors Helen l'intentarà convèncer que tot i tenir els dos un passat molt cos, cal lluitar per a que tot surti bé. Quan abandonin Ostra aquest s'emportarà el grimori. Carl vol confessar i se'n va a trobar Helen. Veu que ella ha estat mutilant el seu cos i que ha rematat el seu fill. És l'Ostra que en realitat ocupa el cos de Helen. Quan Carl confessa, la Helen ficada dins el cos del sargent l'anirà a rescatar. Els dos fugen amb la cançó sacrificial i la por de saber que la Mona i l'Ostra tenen el grimori. Mínimament es podran dedicar a fer conjurs bons i a protegir-se de la cançó sacrificial mentre els altres dos fugen de la llei. 

PUNT CEC: Allò que fan és bo o és dolent ? Fins a quin punt són justificables els seus actes ?

REFLEXIÓ POSTERIOR

És un llibre molt interessant i esbojarrat i crec que posa en dubte allò que és considerable bo o dolent. Hi ha uns personatges portats a l'extrem i potser això podria venir de la família desestructurada que Palahniuk tenia. Són personatges a vegades escatològics i curiosos, generalment curiosos.
Un dels punts mésincomprensibles que he trobat i que vaig arribar a parlar amb el monitor de literatura va ser la relació estranya entre el protagonista Carl i la noia jove que per a ell sembla ser la representació de la seva filla. Que per acabar-ho d'adobar, la seva filla i la seva dona relas van morir en condicions estranyes. Tenia teories sobre si aquesta mena d'atracció sexual feia referència a un intent de dominar la persona i preservar-la al seu cantó.

Em va recordar a "The Green Mile" de Stephen King, sobretot per qüestionar-se allò que és bo o dolent.

A QUI EL RECOMANARIA ?
El recomanaria a tots aquells que gaudeixin amb una novel·la estranya i excèntrica. Aquells que no tinguin res en contra en creure elements inexplicables i màgics dins el nostre món real i quotidià. (en cap moment de la novel·la tu penses que allò no pot ser real, és la realitat que l'autor ens mostra. És coherent en el seu raonament.).

Nota Personal:  ****

S

P.D: crec que la valoració dels llibres cada cop es va fent més subjectiva. Poso notes depenent de quina mena de llibre és, depenent del meu estat d'ànim, depenent de quin moment en la meva vida he agafat el llibre i com m'ha afectat a mi.