dilluns, 21 de març del 2016

ESTIMAT DIA DE LA POESIA

La POESIA és una disciplina literària que no acabo d'aconseguir domesticar. Potser fins i tot domesticar no seria la paraula adient. La poesia és un perfum, és l'oli més pur, l'essència més virginal de la literatura.
Expressa molt amb ben poques paraules.


Això és una cosa que sempre m'ha costat. Vull dir que utilitzar el llenguatge de manera com si fos fang, capaç de poder obtenir formes a mesura que es treballen, és una habilitat que molt pocs han aconseguit.


No conec amb profunditat el món de la poesia, però, recentment he llegit poemes de Safo per la classe de Grec.
N'hi ha un que em va causar molt bona impressió, és breu però té el seu encant. És com aquell bon dia desinteressat dels dies plujosos.



Safo de Charles Mengin de 10877.
M'agrada en especial aquesta pintura
perquè mostra una Safo pensativa i turmentada.
Trenca amb la imatge de bondat dels mosaics grecs.
Podríem dir que aquesta és la seva representació espiritual.

Como la manzana que, roja, se empina en la alta rama,

en lo alto de la más alta rama. Los cosecheros la olvidaron.

No, no la olvidaron. No pudieron alcanzarla.
(Fragmento 105a LP)   


Com la poma que, vermella, s'empina per l'alta branca,
a la part més alta d'aquesta. Els recolectors l'han oblidat.
No, no l'han oblidat. No van poder agafar-la.

Fragment 105a LP
Traducció (ràpida) per mi.







En quant a Safo, hi ha una qüestió, que si bé no és tant universal com la qüestió homèrica ens deixa un reregust de dubte. Safo era coneguda per a ser una dona de llibertats sexuals i de tota mena molt ferma. Moltes de les poesies se'ls han atribuït referències homosexuals. La nostra professora ens va dir que després d'haver traduit gran part de la seva obra moltes de les observacions de Safo eren, obviament, fetes per la visió d'una dona. Amb tot el que això comporta. I que de tal manera potser s'havia interpretat de manera errònia el missatge inicial. Independentment de la preferència sexual de la poetessa.

Safo és i serà una de les màximes presentants de la poesia clàssica i una musa per a la història femenina. Amb les seves passions i les seves debilitats, amb una veu ferma i una intenció clara a traspassar les barreres de l'idioma, l'espai i el temps. Les dones no ho han tingut mai fàcil això de ser dona per tant, i per acabar, només em cal dir "Χαληπὰ τὰ καλά" que es tradueix com les coses boniques són difícils.

S

Què en penseu de la qüestió de Safo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada