Èdip Rei de Sòfocles

Sòfocles va ser un dels tres escriptors més importants de la cultura grega juntament amb Eurípides i Èsquil. Va néixer en una família benestant i de ben jove va ser escollit per dirigir el coro que cantaria als déus per la batalla de Salamina. També va ser actor.

Encara que es creu que hi ha una gran quantitat d'obres, especialment teatrals, només se'n conserven 7: Antígona, Èdip Rei, Aiant, Les Traquínies, Filoctetes, Èdip a Colonna i Electra.

Va morir de molt vell i va deixar obres que encara es continuen llegint i representant.

ÈDIP REI

ARGUMENT

Èdip és l'alliberador de la ciutat de Tebes i és estimat per tothom quan pot desfer-se de l'esfinx. Tot i la plenitud del moment a Tebes hi arriba una gran fam provocada per unes males collites, la gent es mor i les dones no són fèrtils. Llavors Èdip, ara rei de Tebes demana que portin notícies dels oracles.

Quan les hi porten Èdip no les vol acceptar. Ell és en realitat el causant de tota la mortalitat i penúria. Ell és l'assassí de Laios l'antic rei que va ser mort en un camí a mans d'uns desconeguts.

Tot això té una explicació. Èdip era fill de Laios, però, va ser abandonat pels seus pares quan els oracles van predir que el nen mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Quan Èdip va ser deixat amb els seus pares adoptius, els oracles, li van dir el mateix i llavors ell va fugir de casa per evitar qualsevol tristesa. Pel camí es va trobar Laios i el seu herald, sense saber res els va matar de la tristesa que tenia a sobre.

Les il·lustracions són de Jesús Cisneros.
Són de traços senzills i colors neutres
contrastats. Crec que queden bé
 i són entenedores.

Llavors quan Èdip veu que la profecia s'ha complert, que Laios és mort i que ell està casat amb la seva mare, Iocasta, de qui ha tingut fills decideix mutil·lar-se els ulls per no veure més penúries. Iocasta pel seu compte també mor.

OPINIÓ

És una obra de teatre breu i fàcil de passar (suposo que molts llibres són molt més senzills després de llegir l'Odissea). Els personatges són verosímils dins la realitat que se'ns presenta i el final el trobo magistral. El fet que Èdip descobreixi la veritat, en aquella realitat que ell creia amb els ulls tancats és una bufetada de realitat i duresa cap a un personatge molt humà. El fet macabre de buidar-se els ulls em sembla dramàtic però molt adient amb la tessitura del personatge. 

A qui el recomanaria ? a tots aquells amants de les tragèdies i de la literatura clàssica.

Nota Personal: és un clàssic, una tragèdia i és grega. Li poso un  *****

S

Les Germanes Brontë ..... the Brontë Sisters

Retrat de les germanes Brontë pel
 seu germà Branwell, 1834.

Les germanes Brontë són una de les famílies artístiques més conegudes del panorama britànic romàntic. Juntament amb Jane Austen i  Mary Shelley, són le representants femenines d'un dels set arts.

La família Brontë en va ser una de molt nombrosa. Les tres germanes, Charlotte (1816), Emily (1818) i Anne (1820) vivien amb la seva mare, el seu pare, el seu germà Branwell i les seves germanes.

VIDA

Dues de les germanes que tenien (Elisabeth i Maria) van morir en contraure la tuberculosi dins l'acadèmia on anaven. Les altres germanes van ser portades a casa i excloses de l'ambient tuberculós de l'escola, rígida i ferotge, com molt bé després descriurien dins les seves obres.
Es van quedar orfes de mare a molt jove edat i la seva tia es va traslladar amb ells per a tenir-ne cura.

Tota la família però va sobreviure a l'aigua contaminada que es filtrava just a través del cementiri del poble, que tenien al cantó de casa.
El seu pare era un rector de la parròquia local i elles van viure molt isolades a casa seva. De ben joves, tot i rebre educació a fora, van tenir la voluntat d'aprendre a casa i ajudar-se entre elles. La seva voació per escriure va sorgir de ben petites.

Més endavant, les noies van arribar a viatjar fins a Bèlgica i la Charlotte va trobar marit. L'Emily però trobava una aberració això de sortir a fora i va quedar reclosa dins la casa familiar.

Les tres germanes van aconseguir publicar les seves obres sota pseudònim masculí (heus aquí les obres més destacades): Charlotte com a Currer Bell amb Jane Eyre, Emily com a Ellis Bell amb Cims Borrascosos i Anne com a Acton Bell amb Agnes Grey.

Les dones de la família van morir totes de tuberculosi i els homes, van ser els últims en posar punt i final a una de les famílies més literàries de Gran Bretanya.

Aquí teniu una llista de coses (no del tot fiables) que se'ls atribueixen a les germanes però són molt poc conegudes. Del telegraph.co.uk (en anglès)

OBRA

Les tres obres més representatives de les germanes Anne, Charlotte i Emily foren Agnes Grey, Jane Eyre i Wuthering Heights, respectivament.

Agnes Grey és la història d'una noia jove, filla d'un clergue de baix estament, que posa en perill la seva família i es veu obligada a treballar com a institutriu per tal de portar la família endavant. (un fet poc usual de les dones del segle XIX).

Jane Eyre és la història d'una noia d'orígens nobles que, després de ser rebutjada per la seva tia, se'n va a una escola molt estricte on es formarà com a a institutriu. Un cop formada se n'anirà a Thornfield Hall per treballar com a professora de la protegida del senyor Rochester. El seu serà un amor impossible i lluny de la normalitat, sobretot després que la Jane descobreixi el passat del que hauria d'haver sigut el seu futur marit (quan tingui temps i ganes faré un post sobre l'obra i les diverses versions a la pantalla. Comenteu si teniu interès)

Wuthering Heights és l'obra per excel·lència de Charlotte que ha tingut diverses representacions a la pantalla. És el llibre que m'estic llegint i m'agradaria fer un post ben fet un cop l'hagi acabat. Ja us ho explicaré més endavant.

A més de les obres, moltes d'elles escrites durant la seva infantesa o primera adolescència, també van escriure poesia. Firmada amb els pseudònims Bell.

Aquest documental el vam veure a classe i és molt recomanable. 

És en anglès britànic, molt de BBC. Per tant és fàcil 

d'entendre, no tingueu por. Explica amb detall les vides de

 tota la família en especial les de les tres germanes escriptores.

QUINA GERMANA BRONTË SERÍEU ?
 (comenteu quina us ha sortit !)

S

SEGUI VORA EL FOC de Jair Domínguez

Jair Domínguez és un escriptor català nascut a Barcelona l'any 1980. Es va iniciar en el món de l'escriptura i la literatura sent guionista i periodista tot i haver estudiat història de l'art. Més endavant va començar a escriure en un blog anomenat "Guionista Brillant" que el va portar a la fama i a les dues vessants de la crítica i també va obrir una compta de twitter anomenada Vedell Consagrat.

Va decidir escriure novel·les i l'any 2009 va publicar la primera: Jesucrist era marica ... i altre contes.

Aquest li va portar molta polèmica.

Actualment treballa a la ràdio, La segona hora de RAC 1 i escriu articles d'opinió.

L'obra d'en Jair Domínguez sempre ha causat polèmica però sembla ser una qüestió innata en ell,personalment penso que no és més que el seu alter-ego d'escriptor, una màscara on refugiar-se i crear sense complexe. Per damunt de tot, no deixa de ser un ésser humà.

SEGUI VORA EL FOC

PERSONATGES

David: jove obssessionat amb el gore.

Judit; germana d'en David. Tampoc li desagrada el gore.

Baby Lindbergh Jr: poeta de gran èxit força turmentat.

(Trobo que aquests són els personatges més rellevants i llavors n'apareixen MOLTS més a través de la novel·la. Serà qüestió de llegir-la).

ARGUMENT

En David és un jove curiós, és un apassionat del gore que busca totes aquelles escenes més violentes i escatològiques que pot trobar per tal de gravar-les i penjar-les a la xarxa. La seva germana la Judit l'ajuda i sembla ser que els dos germans avorreixen el món que els envolta. Pel camí també es troben a molts de personatges, la majoria amb finals tristos i sangonosos. A més a més hi haurà en Baby Lindbergh Jr, un poeta turmentat de masses que té una visió molt particular de la vida i una relació amb en David de quasi bé amistat.

En David fa un viatge de descobriment del món i dels personatges excèntric que hi ha.

A més a més hi ha l'engima d'una cinta que tothom busca. Pel que es veu hi conté un missatge que podria fer trontollar els fonaments de la societat. (actual dins la novel·la)

OPINIÓ

Podria dir que és el primer llibre "gore" que em llegeixo. Havia llegit llibres que tenien algunes parts de malgust però aquest és amb diferència el que en té més i més seguides. Abans de llegir-lo però vaig fer una mica de recerca i segons les opinions em vaig anar mentalitzant de que podria ser que fos un llibre massa per a mi i que l'hagués de deixar. (M'ha passat amb algun altre llibre, però ara que hi penso, curiosament, no era escatològic, era més psicològic...).

Per sort no ha passat res d'això i me l'he llegit no d'una tirada però en menys d'un parell de setmanes. 

és un llibre d'històries que es barregen i s'uneixen bàsicament a l'argument principal a través dels tres o dos personatges abans esmentats. Les escenes més cruels són difícils de digerir, però, a vegades cal posar un vel blanc a la imaginació si ens resulten massa detallistes.

És un llibre que parla de manera pessimista de la societat, crec jo. Fa moltes referències a fets gores però que, segons l'autor, estan tots documentats i penjats a la xarxa. Ens parla d'alguna manera d'un Apocalipsi, no cal que sigui literalment la fi del món però sí que fa referència cap al procés de mort de l'humà i molts dels valors que sembla ser en el segle XXI anem proclamant als quatre vents però no acabem de fer vigents del tot.

A QUI EL RECOMANARIA: ? El recomanaria a tots aquells que gaudeixin dels llibres lleugerament gores o gores en tota la seva esplendor. Per aquells que estiguin encuriosits pel gènere i per aquells que els agradin els llibres més frenètics i no tant convencionals.

Nota Personal: ***

* de redactat adient i fàcil de comprendre. M'ha agradat que tot i ser gore és un llibre que se'l pot llegir la gent que no n'és fan ( en sóc el viu exemple ) i fa moltes referències a pel·lícules i llibres, de fets culturals i em sembla una crítica fàcil d'empassar. Et pots llegir el llibre per passar una bona estona o per trobar-hi quelcom més. No t'obliga a fer una de les dues només. Dins del seu gènere i com a primera experiència li poso aquesta nota.

S

ESTIMAT DIA DE LA POESIA

La POESIA és una disciplina literària que no acabo d'aconseguir domesticar. Potser fins i tot domesticar no seria la paraula adient. La poesia és un perfum, és l'oli més pur, l'essència més virginal de la literatura.
Expressa molt amb ben poques paraules.

Això és una cosa que sempre m'ha costat. Vull dir que utilitzar el llenguatge de manera com si fos fang, capaç de poder obtenir formes a mesura que es treballen, és una habilitat que molt pocs han aconseguit.

No conec amb profunditat el món de la poesia, però, recentment he llegit poemes de Safo per la classe de Grec.
N'hi ha un que em va causar molt bona impressió, és breu però té el seu encant. És com aquell bon dia desinteressat dels dies plujosos.

Safo de Charles Mengin de 10877.
M'agrada en especial aquesta pintura
perquè mostra una Safo pensativa i turmentada.
Trenca amb la imatge de bondat dels mosaics grecs.
Podríem dir que aquesta és la seva representació espiritual.

Como la manzana que, roja, se empina en la alta rama,

en lo alto de la más alta rama. Los cosecheros la olvidaron.

No, no la olvidaron. No pudieron alcanzarla.

(Fragmento 105a LP)   

Com la poma que, vermella, s'empina per l'alta branca,

a la part més alta d'aquesta. Els recolectors l'han oblidat.

No, no l'han oblidat. No van poder agafar-la.

Fragment 105a LP

Traducció (ràpida) per mi.

En quant a Safo, hi ha una qüestió, que si bé no és tant universal com la qüestió homèrica ens deixa un reregust de dubte. Safo era coneguda per a ser una dona de llibertats sexuals i de tota mena molt ferma. Moltes de les poesies se'ls han atribuït referències homosexuals. La nostra professora ens va dir que després d'haver traduit gran part de la seva obra moltes de les observacions de Safo eren, obviament, fetes per la visió d'una dona. Amb tot el que això comporta. I que de tal manera potser s'havia interpretat de manera errònia el missatge inicial. Independentment de la preferència sexual de la poetessa.

Safo és i serà una de les màximes presentants de la poesia clàssica i una musa per a la història femenina. Amb les seves passions i les seves debilitats, amb una veu ferma i una intenció clara a traspassar les barreres de l'idioma, l'espai i el temps. Les dones no ho han tingut mai fàcil això de ser dona per tant, i per acabar, només em cal dir "Χαληπὰ τὰ καλά" que es tradueix com les coses boniques són difícils.

S

Què en penseu de la qüestió de Safo.

NANA, de Chuck Palahniuk

Nana és un llibre que em van recomanar i avui us explicaré què en penso. La veritat és que m'ha deixat desconcertada, amb aquella sensació de saber alguna cosa, molt primal molt obvia però que al mateix temps és ambigua.

GÈNERE: Fantàstic barrejat amb la vida real. És un d'aquells llibres mitjans. No és considerat una obra mestra universal (si més no, encara no) i va més enllà de les novel·les per passar una bona estona.

PERSONATGES

Carl Streator: periodista força maniàtic, innocent d'alguna manera, molt humà.

Helen Hoover Boyle: venedora immobiliària, maquilladora i persona de tractes calculadora, perfeccionista, cínica i manipuladora.

Mona: recepcionista de Helen. Jove il·lusionada, enamorada i innocent.

Ostra: parella de la recepcionista de Helen. És molt hippie, deshinibit, lliberal i burlesc.

ARGUMENT BREU

Carl S és un periodista a qui li encarreguen descobrir què hi ha darrere de les morts per causes inexplicables d'una bona quantitat de nadons. Ell mateix va veure morir la seva dona i el seu fill de manera estranya. Pel camí es troba amb Helen H que té una empresa immòbiliària de cases amb fenòmens paranormals i intenta que ella també s'hi involucri. Ella també té un fill "mort" per causes inexplicables, però, el manté viu gràcies a la sciència i la medecina.

D'aquesta manera els dos es posen a buscar què hi ha darrere d'aquelles morts. Descobreixen que totes tenen un punt comú. El lloc del crim hi havia sempre un recull de poemes obert per la mateixa pàgina amb la mateixa nana. Carl pren possessió de la cançó i l'utilitza sempre que no té compte i desitja venjar-se d'algú i Helen, que també la sap, actua de la mateixa manera, fent encàrrecs a gent i govern i comprant-se una ingent quantitat de podres precioses.

En aquest viatge els acompanyaran la recepcionista de Helen i la seva parella, uns aficionats a l'espiritisme i a la bruixeria. Ells creuran que cal trobar un grimori, un llibre sagrat de mística i antiga bruixeria, per poder contrarrestar l'efecte de la cançó sacrificial. Després de descobrir que el grimori és en realitat l'agenda de Helen, Mona intentarà desxifrar-lo. Carl però sentirà que tot allò se'n va de les mans de tothom i voldrà confessar que ell és en realitat un fugitiu de la llei per a ser pressumptament l'assassí de la seva antiga esposa i fill. Llavors Helen l'intentarà convèncer que tot i tenir els dos un passat molt cos, cal lluitar per a que tot surti bé. Quan abandonin Ostra aquest s'emportarà el grimori. Carl vol confessar i se'n va a trobar Helen. Veu que ella ha estat mutilant el seu cos i que ha rematat el seu fill. És l'Ostra que en realitat ocupa el cos de Helen. Quan Carl confessa, la Helen ficada dins el cos del sargent l'anirà a rescatar. Els dos fugen amb la cançó sacrificial i la por de saber que la Mona i l'Ostra tenen el grimori. Mínimament es podran dedicar a fer conjurs bons i a protegir-se de la cançó sacrificial mentre els altres dos fugen de la llei. 

PUNT CEC: Allò que fan és bo o és dolent ? Fins a quin punt són justificables els seus actes ?

REFLEXIÓ POSTERIOR

És un llibre molt interessant i esbojarrat i crec que posa en dubte allò que és considerable bo o dolent. Hi ha uns personatges portats a l'extrem i potser això podria venir de la família desestructurada que Palahniuk tenia. Són personatges a vegades escatològics i curiosos, generalment curiosos.
Un dels punts mésincomprensibles que he trobat i que vaig arribar a parlar amb el monitor de literatura va ser la relació estranya entre el protagonista Carl i la noia jove que per a ell sembla ser la representació de la seva filla. Que per acabar-ho d'adobar, la seva filla i la seva dona relas van morir en condicions estranyes. Tenia teories sobre si aquesta mena d'atracció sexual feia referència a un intent de dominar la persona i preservar-la al seu cantó.

Em va recordar a "The Green Mile" de Stephen King, sobretot per qüestionar-se allò que és bo o dolent.

A QUI EL RECOMANARIA ?
El recomanaria a tots aquells que gaudeixin amb una novel·la estranya i excèntrica. Aquells que no tinguin res en contra en creure elements inexplicables i màgics dins el nostre món real i quotidià. (en cap moment de la novel·la tu penses que allò no pot ser real, és la realitat que l'autor ens mostra. És coherent en el seu raonament.).

Nota Personal:  ****

S

P.D: crec que la valoració dels llibres cada cop es va fent més subjectiva. Poso notes depenent de quina mena de llibre és, depenent del meu estat d'ànim, depenent de quin moment en la meva vida he agafat el llibre i com m'ha afectat a mi. 

Javier Cercas, El Punto Ciego

Divendres 11 de Març del 2015 vam poder anar a una conferència a la facultat de lletres de Girona amb l'escriptor, periodista i professor Javier Cercas.

Javier Cercas és un dels grans esciptors del panorama nacional amb obres tan reconegudes com Soldats de Salamina i la seva nova obra El Punt Cec. Provinent d'Andalusia ara viu a Catalunya i és redacotr al diari el Punt. Le seves obres barregen diferents estils dins la narrativa, assaig, crònica... Aquí teniu una mica més d'informació d'ell.

En aquesta conferència ens va fer un breu recorregut de la literatura universal amb les obres més importants que ell considerava mestres. Sobretot ho van enfocar tot amb el seu nou llibre que conté un concepte anomenat el "punt cec". 

Aquest punt cec és el lloc concret, literal o metafòric, que no permet veure o no permet fer-ho amb claredat. 

D'aquesta manera Cercas aconsegueix acostar-nos a la literatura com a un trencaclosques a descobrir. Tots els llibres, o la seva majoria, cal que tinguin el seu punt cec. Per explicar-ho utilitzarem un dels exemples més clàssics i, sembla ser, el de preferència per l'escriptor:"El Quijote" de Cervantes.

En paral·lel a la nostra preferència per l'obra, el Quijote presenta un home boig que creu veure coses que no existeixen, però, que en canvi actua amb una cordura i una sensatesa que molts desitjaríem trobar dins la nostra modesta normalitat. Aquesta obra presenta una personalitat d'un personatge molt ambigüa i qüestionable. L'home té una aparença de ser un complet foll, però, actua de manera discordant amb el seu caràcter. Aquest és el seu PUNT CEC. Aquella característica o element de la novel·la que ens fa qüestionar les coses, que no ens condemna algú o alguna creença, simplement es proposa presentar-nos una situació i que nosaltres els lectors la jutgem.

D'aquesta manera també va posar molt d'èmfasi en la impliacció del lector. Els lectors són les ànimes dels llibres i que aquells que són els millors, ho són gràcies a la seva habilitat amb el seu punt cec. Són excepcionals pel fet de saber preguntar el lector i deixar que ell s'interessi i es qüestioni les preguntes. Els lectors no són passius, no ho haurien de ser de cap de les maneres, cal que s'impliquin. només d'aquesta manera pot sobreviure la literatura.

Què en penseu de la teoria del punt cec ?

S

Images of London, the traffic.... (Imatges de Londres, el trànsit)

Avui intentaré traduir de manera poètica un poema del llibre Lyrical Ballads (1798) de William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge.

Aquests escriptors són considerats els iniciadors del moviment Romàntic a Gran Bretanya. 

La majoria de les composicions, recopil·lades a la seva obra Lyrical Ballads, tenen característiques romàntiques per donar i per vendre: un gran respecte per allò tradicional, l'evasió de l'artistes que passeja per indrets bucòlics i imatges evocadores.

El poema diu així:

TRAFFIC

The endless stream of men and moving things...

The wealth, the bustle and the eagerness,

The glittering chariots with their pampered steeds,

stalls, barrows, porters, midway in the street.

The scavenger that begs with hat in hand.

The labouring hackney-coaches, the rash speed

Of coaches travelling far, whirled on with horn

Loud blowing...

     

                                            Lyrical Ballads, WW & SC

TRÀNSIT

L'eterna corrent d'homes i afers  

riquesa, ebullició i molt entusiasme. 

Els carros lluents i els cavalls de gala, 

parades, carros i camàlics de carrer, 

el pobre que prega barret en mà, 

cotxers enfeinats, gran velocitat 

dels cotxes rabents, que giren al torn  

fent sonar la botzina de cop.

Traducció de SE  (jo!)
amb correcció de Lourdes Godoy

L'eterna corrent d'homes i afers   9+1 A

riquesa, ebullició i molt entusiasme. 10 B

Els carros lluents i els cavalls de gala, 10 B

parades, carros i camàlics de carrer, 11+1 A

el pobre que prega barret en mà, 10+1 C

cotxers enfeinats, gran velocitat 10+1 C

dels cotxes rabents, que giren al torn  D

fent sonar la botzina de cop. 9+1 D

                                                 


S

Quina traducció voldríeu que fes més endavant ?

Les penes del jove WERTHER, de Johann W Goethe

Les penes del jove Werther o Werther és el llibre que incia el moviment romàntic alemany. Escrit per l'autor polifacètic Goethe, aquesta obra ens presenta una nova visió de l'home i de la seva percepció del món. L'obra està escrita en format de llibres menors que reuneixen la correspondència epistolar de Werther cap el seu amic Whilhem i un últim passatge escrit de part de l'editor, tot un joc inventat pel propi autor, per donar més veracitat a la història.

És molt destacable el caràcter de Werther com el romàntic per excel·lència, un home desesperat que es vol deixar portar per les passions de la vida, el detallisme de la naturalesa i les resolucions enrevessades i dignes d'un final legítim a la naturalesa dels personatges.

Argument: alerta de spoilers !

Werther és un jove apassionat de la vida i de la naturalesa. Aviat però queda captivat per la Charlotte, una noia bonica, generosa i amable, que viu amb tots els seus germans i els fa de figura maternal, després que la seva mare morís.
Lotte i Werther tindran una magnífica amistat. No s'acabarà de consumar res, però, tenen una relació de moments sexuals fugaços. Werther té un debat intern pel seu amor a Lotte, ja que ella està compromesa amb Albert a desig i petició de la difunta mare. El jove cada vegada s'obsessionarà més amb Lotte i ella li negarà tot perquè és una dona casada. Enfonsat en la duresa del seu destí, tot un conjunt d'elements i creen ces porten a Werther a una decisió definitiva.

Voldrà suïcidar-se després d'haver-se acomiadat de Lotte i els seus germans.

Opinió:

Aquesta és l'obra que inicia el moviment del Romanticisme. No sé del tot si n'he llegit cap altra però cal dir que tot i estar escrita de manera detallista i encertada hi ha diversos passatges que es fan pesats. I no per una manca de destresa de l'autor sinó que el propi personatge, amb el seu caràcter, els demana. L'amor i l'admiració cap a la naturalesa és un tema molt recurrent, els paisatges bucòlics i altres, però hi ha certes zones del llibre on la passió que el jove mostra no es fa del tot agradable amb la continuïtat del llibre.

Les converses existencialistes i filosòfiques dels personatges també són molt interessants i contrasten amb l'argument senzill del llibre, que es basa en l'intent de conquesta per part de Werther a Lotte.

Hi ha passatges també que són caricatures del propi personatge que de per si ja és extravagant i extrem. Són detalls còmics i fins i tot a vegades extenuants.

Com a conclusió crec que el final és encertat. N'hi podria haver d'altres però no crec que Werther acceptés.

Valoració Personal: ***

A qui el recomanaria ? A qualsevol que volgués estudiar el moviment del Romanticisme i aquells que no es desesperin davant la vacil·lació freqüent.

S

Us l'heu llegit ? Compartiu amb mi alguna opinió ?

Goethe, el Romàntic

VIDA 

Johann Wolfgan Goethe és un dels escriptors alemanys per excel·lència que va contribuir a iniciar el moviment del Romanticisme. Va néixer a Frankfurt el 1749 i va morir a Weimar el 1832.

De jove va estudiar lleis per a ser advocat però mai va exercir com a tal sinó que es va dedicar a la literatura sense perdre l'interés en camps tant diversos com la ciència i la filosofia.

La seva vida personal sempre va ser plena de relacions tumultuoses. Una de les que més es va manifestar fou Christiane Vulpius, una dona de la cort amb qui es creu que va tenir una relació a tres bandes amb Charlotte von Stein, la seva dama de companyia. Tot i ser set anys més jove que Goethe, ell va perseguir la seva enamorada fins que es van casar. S'especula molt sobre la seva relació especialment sexual i compromesa dins una societat que no la veia amb gaire bons ulls. Goethe però es va fer expert en no deixar que els prejudicis socials l'afectessin i es va dedicar en cos i ànima a tot allò que volia i desitjava.

No hi ha registre de descendència biològica, però l'estil de vida de l'autor deixa entreveure que la idea no és gens descabellada.

La seva amant i esposa Charlotte li va fer cremar les cartes que s'enviaven. D'aquesta manera s'ha perdut molt del perfil psicològic de l'autor que s'ha pogut recuperar gràcies als personatges de les seves obres. Un home lliberal, encuriosit per la naturalesa i de personalitat obsessiva.

Una altra faceta de la vida de l'autor va ser la política, ja que va arribar a ser Ministre de Finances i també els seus estudis científics que arribarien a publicar "Teoria dels colors" un llibre sobre la refracció del color i el seu comportament.

OBRA

De manera professional, Goethe va començar la seva carrera reforçat en el moviment Romàntic i més tard va refusar tot allò que havia fet de jove per agafar-se al neoclassicisme, una inversió temporal de dos moviments rellevants. Dins les obres del període romàntic podem veure com Goethe tenia una fascinació amb els espais oberts i la naturalesa. Molts dels seus personatges, en un intent de semblar-se al seu creador, acabarien estimant la natura amb la mateixa intensitat.
A més a més, va tenir amistat amb molts intel·lectuals de l'època com ho foren Herder o Schiller amb qui van compartir l'admiració cap a la filosofia. 

Teatre:

* El Capritx de l'enamorat  : obra vers d'un sol acte.

* Hermann i Dorotea: una obra teatral sobre l'espiritualitat de la vida.
* Faust: antiga llegenda Alemanya que tracta sobre l'ésser preferit, Faust, qui farà un pacte amb el diable i viurà molts amors. Està escrita en forma de diàleg tot i que està feta per a ser llegida. (Tan la Celestina com aquesta obra, els diàlegs van ser escrit de manera complexa. Sovint s'especula si de veritat tenien la funció de ser llegida o més aviat representada).
Wether va treballar més de seixanta anys en composar l'obra i la va acabar poc abans de la seva mort. 

Narrativa:

* Werther: obra romàntica sobre l'amor passional i obsessiu del protagonista Werther i l'enamorada Charlotte.

Llibre de Viatges

* Viatge a Itàlia

Obres Científiques

* Teoria dels colors.

Poesia:

* Epigrames : composicions líriques de naturalesa enginyosa.

Monument dedicat a Goethe i a Schiller a Nova York.

YOUNG GOETHE IN LOVE  (2010) (subtítols en castellà)

Dirigida per Philipp Stölz i presentant Alexander Fehling i Miriam Stein com el jove Goethe i Charlotte, aquesta pel·lícula busca submergir-se a la joventut del gran escriptor. Després de no aprovar els seus exàmens decideix prendre's el seu temps i s'acaba enamorant per una dama ja compromesa anomenada Charlotte. Que (curiosament¿?)  també és el nom de l'enamorada de Werther.

S

El Romanticisme

Fora les persones que suspireu per amor, fora la gent que llegeix llibres de Moccia, fora les persones que miren pel·lícules de diumenge a la tarda i fora la gent que espera el bes amb candaletes. Vosaltres que us creieu els vertaders romàntics, no podeu estar més lluny de la veritat. Vosaltres no sou autèntics romàntics.

* escrit d'una hipotètica professora de literatura.

Moonrise Over The Sea, C.D Friedrich, 1822   

Si bé el Romanticisme pot dotar-se d'un dramatisme molt més elevat cal diferenciar la nostra concepció del romàntic, com a persona enamorada de l'amor, i El Romàntic.

El Romanticisme fou un corrent literari i cultural que sorgeix a principis del segle XIX a Alemanya amb un previ moviment anomenat sturm un drang (literalement tempesta i empenta).

Dins el context històric és un moment de canvi, pel panorama europeu, cap a una societat moderna amb la Revolució Industrial i el reforçament de la política liberal, amb les passades revolucions anglesa i francesa.

D'aquesta manera els autors romàntics intenten allunyar-se de l'utopia neoclassicista amb aquella exaltació per l'antropocentrisme, la raó i el paisatge bucòlic, per centrar-se en una humanitat molt més introspectiva. Els Romàntics tenen en ment una exaltació de sentiments i de la natura molt més salvatge i inhòspita, l'humà és algú solitari que es passeja per paisatges immensos i violents i la tradició popular també es recupera perquè és l'anima del poble.

Com a curiositat, el Romanticisme va impulsar els suïcidis, ja que era la manera de poder-se evadir i alliberar-se de la vida que els retenia. Larra fou un dels escriptors castellans que va seguir aquesta onada repentina.

El Club del Escriptors Suïcides

El Romanticisme trobaria el seu homòleg català amb el període de la Renaixença. Una nova etapa catalana promulgada pels burgesos catalans que destacar la pròpia cultura i pàtria d'una Catalunya industrial. Es recuperen els Jocs Florals l'any 1859, un concurs de poesia catalana per reafirmar el poder de la llengua catalana com a culta, la publicació l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau i l'any 1877 Jacint Verdaguer rep el premi per la seva obra "L'Atlàntida".

S

Què en penseu d'aquest període ? Quina mena de romàntic sou ?

No Donis La Culpa Al Karma d'Allò Que Et Passa Per Gilixxxxx, Laura Norton

Laura Norton es va estrenar amb aquest llibre i com a destacable és que va srogir gràcies a les històries que havia anat recopil·lant en el seu taller d'escriptura.

Aquest és un dels llibre que catalogaria per passar una bona estona. No és per fer mal a ningú ni creure que la meva redacció és més digna que la seva. El que sí que fa i amb molta correcció, brillantor i de manera especial és fer passar una bona estona.

Argument breu: (spoiler alerta !)

El llibre ens explica la vida de la Sara, una noia que queda embelesada per un amor de joventut, l'Aaron i decideix canviar el rumb de la seva vida gràcies a aquest. La seva àvia tenia un taller de confecció de tocats, sabates i altres a partir de plomes i la Sara decideix que vol treballar d'això. 

Anys més tard d'haver pres la decisió i haver acabat una carrera: el seu nòvio Robert se n'anirà a viure a Paris, els seus pares es divorciaran per la infidelitat de la seva mare i la seva germana Lu, de dinou anys, es voldrà casar.

Mentre la Sara intentarà lluitar per la seva carrera de plumista al pis hi anirà a viure el seu pare deprimit després de la separació i la seva germana en un atac d'autodeterminació se n'anirà a viure amb ella i hi portarà el seu futur marit, l'Aaron, aquell que quinze anys abans li havia robat el cor a la seva germana

Valoració:

Com a llibre per passar una bona estona està veritablement bé. Té tocs d'humor barrejats amb el dramatisme d'un personatge principal fàcil d'apreciar (el fet que compartim el nom també em va agradar especialment). La història t'explica moltes aventures poc factibles dins un món "real", però, que aporten aquell aire de casualitat que molts aprecien o podem apreciar de tant en tant.

L'escriptura és fàcil d'entendre i no es fa pesada, hi ha alguna paraula tècnica que no acaba d'encaixar en el registre però no és res de greu.

Els personatges estan ben definits i s'utilitzen perfils força esteriotipats. La majoria són força plans a diferència de la germana.

El final era previsible, però explicat de manera curiosa. És la part potser més inversemblant de tot el llibre.

Valoració Personal: 9 (dins el seu registre)

A qui el recomanaria ?: adolescents que com jo vulguin passar una bona estona i deixar-se embelesar pels clichés de l'amor una estona.

Els llibres.... tots són llibres ?

Sé que segurament això que diré pot causar controvèrsia, però, m'he promès a ser honesta i si no ho puc ser, prefereixo no dir res.

No crec que ningú s'hagi iniciat a l'hàbit de la lectura per plaer amb llibres de pura literatura, seria admirable si hi ha algú que ho ha fet (no estaria de més que us manifestessiu) però jo no en vaig ser un dels casos. Aixeco la mà i em declaro culpable d'haver llegit llibres de l'estil Crepuscle i tota la carretada de llibres sobrehumans i excessivament ensucrats que la nostra generació a estimulat en massa. Vull dir que aquests ññibre no són dolents a l'hora d'inciar algú a l'hàbit de llegir, però, ara per ara un com hem superat les pors i altres barreres cal que comencem a alimentar el nostre cervell amb productes de pagès i de qualitat com s'ha fet tota la vida. Amb aquells productes que fan suar però tenen un gust a terra que no es pot comparar.

També és innegable que hi ha llibres més o menys ben escrits. Aquí tampoc hi entraré massa en detalls. Només crec que l'autor d'un llibre ha de ser conscient sobre allò que ha escrit i s'ha d'estimar l'obra genuïnament i a tu lector, cal que puguis fer una tria sàvia dels llibres que llegeixis i valorar allò que t'expliquen.

Una de les principals raons per les quals llegim és per plaer, això tampoc es pot oblidar. Per tant per mi, sobretot quan no em poso les ulleres d'estudiant (aplicada i friki) o de professional, si un llibre em supleix la necessitat de passar una bona estona ja ha complert gran part d'allò que tots hauríem de demanar-li. 

Per tant, dins la secció d'opinió sempre intentaré barrejar llibres de diferents "nivells" com ens agrada catalogar-los. No és per fer despit a ningí ni creure que sóc una crítica excel·lent. es tracta però de ser conscients d'allò que llegim i saber que hi ha temps i gustos per a tots i a tot.

S