EL MISANTROP de Molière

El Misantrop és una de les obres per excel·lència del dramaturg francès Molière. Aquesta edició d'Educació 62 a mans de Joan Oliver ens presenta l'obra teatral escrita en versos alexandrins i rima consonant a cada parella de versos. Aquesta dedicació i detallisme fa guanyar molts de punts en quant a l'estil. A més a més, d'una gran capacitat per fer encavallaments entre versos o complementacions mètriques entre els personatges.

L'argument de l'obra, sense entrar gaire en detalls perquè sé del cert que esteu interessats en llegir-vos-el, és una crítica a la societat del regnat de Lluís XVI on l'aristocràcia era la classe social dedicada a l'aparença i els luxes. D'aquesta manera, Molière, ens presenta un personatge rebel, inconformista i una mica borinot (si se'm permet utilitzar l'expressió) que qüestiona tot allò que als altres els sembla necessària diplomàcia. No podia ser menys que l'escriptor estigués dins la polèmica. Això sí, sempre protegit sota el braç del monarca.

Com a opinió personal trobo que l'estil del llibre és molt musical i rítmic. L'escriptura és entenedora i el recurs de la ironia està ben usat. L'argument, tot i ser crític i humorístic, té un desenvolupament lineal i amb poques subtrames. És curiós també els recursos amb els que comptava l'escriptor per relatar tota una obra de teatre en un argument senzill d'estructurar i entendre.

El personatge del Misantrop m'ha agradat especialment, és còmic i espavilat, és aquella mena d'amic que ens fa vergonya presentar a vegades perquè no té pèls a la llengua però que sovint et trobes assentint a allò que diu. Una paradoxa de persona. Massa bo per algunes coses i massa letal per altres.

Valoració personal: ***

A qui ho recomano: Recomanat als amants del teatre, perquè un clàssic com aquest no hi pot faltar. També als amants de la comèdia "borinot" i a  aquells que vulguin quedar-se nus davant la societat, sovint poc honesta.

* Us he llegit alguna altra obra de Molière ? Què en penseu de l'autor?

* L'OBRA COMPLETA ORIGINAL

S

MOLIÈRE, el geni de groc

Retrat de Molière per
Charles Antoine Coypel l'any 1730

Jean-Baptiste Poquèlin ,més conegut com a Molière, és un dels escriptors francesos més reconeguts arreu del món. Va viure entre 1622 i 1673 a París i no només es dedicà a l'escriptura sinó que fou actor.
Els seus pares eren maîtres del rei Lluís XIV, el rei sol. Va estudiar lleis a una escola jesuïta de París i posteriorment exercí com a advocat. Va heretar l'ofici de tapisser del rei del seu pare però es dedicà a la literatura.

Amb una actriu, Madeleine Béjart, crea l'Il·lustre Teatre i esdevé Molière. Les primeres obres no tenen èxit. Amb Madeleine crearà una altra companyia ambulant i s'assentarà a París l'any 1645, allà aconseguirà grans proeses. Obres com Tartuffe o Dom Juan el portaran a l'escàndol però sempre restarà sota la protecció del Rei. Molière aconseguirà criticar la societat del moment amb El Misantrop, un clar exemple de la vida noble i plena de frivolitats que tenien.

Aquest personatge de Madeleine Béjart portarà molta especulació quan l'autor es casi amb Armande Béjart, de qui les males llengües creien filla de Madeleine i Jean Baptiste.

La seva última obra, El malalt imaginar (l'any 2009 se'n feu una representació a Catalunya amb Paco Morán com a protagonista), fou representada al 1673 i aquella mateixa nit Molière va morir a causa d'una malaltia. Fou enterrat sense tradició cristiana.

La llegenda o tradició diu que Molière va morir vestit de groc i d'aquesta manera aquest color es va començar a associar a la mala sort. Avui en dia, independentment de les nostres preferències, els colors també tenen un significat. TV3 va estrenar una sèrie anomenada "Colors En Sèrie", aquí teniu el capítol del groc.

Pel·lícula de Molière dirigida per Ariane Mnouchkine amb actors com Philippe Caubère, Joséphine Derenne, Brigitte Catillon.

La pel·lícula ens parla de la biografia de l'escriptor i tracta l'amistat i les relacions humanes. Hi ha imatges innovadores i evocadores, amb tocs revolucionaris com l'ús de la nuesa. 

Hi ha diversos anacronismes i la vida de Molière s'explica en detalls en comptes de ser una biografia detallada.

Ariane Mnouchkine és la directora de la companyia Théâtre du Soleil a França. D'origen rus, els seus progenitors i familiars ja estaven immersos dins el món de la interpretació o bé la direcció teatral o de metratges. La visió d'aquesta directora ha aportat un teatre popular de qualitat, sovint ple de referències educatives gràcies al seu paper de pedagoga. Com a curiosita, Mnouchkine creu en el menjar com a eina d'unió entre les persones i per tant durant les representacions es permet no passar gana.  

S

EL GUARDIÀ INVISIBLE de Dolores Redondo

* Com a nota personal, m'agradaria obrir una secció de valoració d'obres. Les meves opinions són totalment honestes. Valoro el llibre des d'un punt subjectiu sempre i només m'agrada comentar-ho perquè així tothom pugui dir la seva. No podria condemnar mai un llibre, tinc massa respecte (i por) a la feina d'escriptor. No es tracta de fer pols l'autoestima de les persones.

El GUARDIÀ INVISBLE de Dolores Redondo és el primer llibre de la trilogia de Baztan.

Dolores Redondo va néixer a Sant Sebastià l'any 1969 i des de ben petita que escriu. Va estudiar Dret però es dedicà a la restauració durant uns anys. Finalment es decidí a escriure. Ho feu amb contes i històries breus fins arribar a la novel·la. 

L'estil de la novel·la em sembla molt encertat. Té un llenguatge complet i desenvolupat però al mateix temps entenedor i versemblant amb els personatges. 

L'argument és el propi d'una gran obra que lliga presents i passat de manera hàbil i entenedora. És un recurs molt útil i et dóna molt de coneixement sobre els personatges. La seva protagonista l'Amaia Salazar em sembla un personatge càndid. El seu passat és, en realitat, un dels detalls més interessants de la novel·la. Hi ha una escena que em va posar els pèls de punta i ara mateix us en faré una citació:

- No tinguis por de l'ama, petita meuca. No te'm menjaré pas -.

Sense dir-vos res més. Em cal dir que els personatges són els elements a destacar. Aquesta novel·la juga amb la màgica, el folklore i el món modern. Sense la intervenció dels personatges, de caràcters humans i passats complicats, la història no hauria estat la mateixa.

Com a contrapunt només se m'acut el final. És un final breu pel meu gust, una mica desencaixat tot i ser revelador. Tampoc puc dir com l'hauria acabat, només sé que és la única peça lleugerament discordant.

Valoració Personal: ****

A qui la recomano ? La recomano a tots aquells amants de les novel·les de detectius, a aquells que els agradi el folklore basc i a aquells a qui els agradi el misteri.

* Recomanaríeu algun llibre ?

S

400 Anys amb Shakespeare .... i avui en dia ?

Es creu que curiosament Shakespeare va morir l'any 1616 el mateix dia que ho feu Cervantes: un 23 d'abril. No hi ha dubte però que el llegat que ens deixen és l'acompanyament perfecte a la festivitat annual del nostre patró Sant Jordi. Per tant en aquest dia celebrem el dia del llibre i de la rosa.

Tot i ser un personatge força sortit del "no res" és innegable que les obres (no del tot originals segurament) formen part de la literatura universal com cap altres ho han fet. No hi ha dubte, per tant, que els anglesos i Gran Bretanya sentin el dramaturg amb cos i ànima. Aquest any amb "l'excusa" del 400è aniversari, Anglaterra ha preparat un gran festival dedicat a l'escriptor (pàgina web oficial). Des de visites a la infantesa amb l'escola de Straford-upon-Avon, a noves obres de teatre a The Globe , a visites guiades a la seva casa de naixement i primers anys i fins i tot la caseta d'estiu d'Anne Hathaway.

Altres activitats innovadores seran les següents:

* 23-24 Abril 2016  -   The Complete Walk és un projecte de Shakespeare's Globe que consistirà a fer una ruta interactiva des de Westminster fins a la Torre de Londres on els participants podran recordar les seves millors obres a partir de 37 obres de teatre breus i 37 pantalles per a reproduccions cinematogràfiques. 

* Març 2016  -  Graeae Theater és una companyia de teatre diferent que treballa amb adults discapacitats de Bangladesh. Aquest any faran una representació de Romeu i Julieta.

¨* AC/E Espanya  -  A Espanya per exemple sis escriptors de parla castellana i sis escriptors de parla anglesa han decidit fer textos propis on fer honors a Cervantes o a Shakespeare.

     -Altres enllaços d'interés:

                       - Shakespeare400

                       - elPaísWS

Shakespeare i el cinema

Fusió de pel·lícules shakespearianes (festival 400 anys)

Petit tast de les pel·lícules shakesperianes que he tingut el plaer de veure. N'hi ha moltes i intentaré anomenar-ne un màxim. Això sí, s'accepten suggerències, valoracions i comentaris.

ROMEU I JULIETA (similars o versions)

Shakespeare In Love barreja la història de "Romeu i Julieta" amb detalls biogràfics de l'autor. Bona versió per descobrir l'ambient elisabetià d'Anglaterra durant el segle XVI i la seva autèntica predil·lecció als personatges transvestits.

Nota personal:  8,5

Musicalitzada i en un ambient nordamericà dels anys 60, West Side Story no és res més que la història dels dos amants modernitzada. Té un caire americà i l'essència és per tant portadora de la tradició.

N.P :  6,5







Zeffirelli porta Romeu i Julieta a l'origen i essència de l'autor. Amb joves actors com a protagonistes, aquesta versió està bellament filmada en escenaris de novel·la, grans personatges secundaris que fan la pel·lícula interssant i els protagonistes afegeixen una innocència admirable.

N.P: 9






Pel·lícula moderna i transgressora del clàssic de tota la vida. Pel meu gust massa transgressora. L'estètica també americana i italiana barrejada amb una extravegant vestimenta i escenaris fan de la pel·lícula una nova visió al clàssic. Imatges lleugerament psicodèliques que per mi només donaren un aire majestuós al final de la pel·lícula.

N.P: 6







HAMLET

 Versió de Branagh                   Versió de Gibson


 Versió de Hawke                        Versió d'Olivier


LA DOTZENA NIT

 La Dotzena Nit



EL MERCADER DE VENÈCIA

Pel·lícula amb grans personatges i professionals. Al Pacino fa un magnífic discurs sobre l'acceptació de la població jueva. Bons escenaris i interessants valors subliminals.










P.D: sé que hi ha MOLTES més pel·lícules de Shakespeare però fer una secció de totes elles seria massa complicat i extens (podria ser un projecte quan tingués més temps però ara per ara, no n'hi ha).

Shakespeare, William Shakespeare

Retrat mític de l'autor

Shakespeare.

La simple menció del seu nom ens fa rememorar obres i obres del dramaturg, que pot ser un dels nostres clàssics preferits o ,com a mínim, que el seu nom no ens sembli del tot desconegut. 

Fins els nostres dies, s'ha preservat poca informació del tot certa sobre l'escriptor. El seu veritable nom, com tantes coses de la seva vida personal, ens és desconegut (hi ha una gran quantitat de variants del seu cognom presents en diversos escrits).

Shakespear va néixer un 23 d'abril de l'any 1564 a Stratford upon Avon dins una família burgesa . Gràcies als registres de l'església, es creu, que aquesta fou la data del seu naixement i, curiosament, va morir al mateix dia de 1616 . De jove només va cursar estudis bàsics i mai no va anar a la universitat.

Als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, una dona de 26 anys a la qual hauria deixat embarassada. D'aquesta relació nasqueren tres fills i un d'ells va morir de jove per causes desconegudes. Després del naixement dels seus fills hi ha, segons els estudiosos, els denominats lost years anys dels quals no tenim cap mena de registre.

Posteriorment a partir de l'any 1592 començà a introduir-se dins el món del teatre. Sense decantar-se de bon principi, va fer d'actor i posteriorment de dramaturg. Les principals obres de teatre es divideixen en tres grans gèneres : Comèdia (14), Tragèdia (12) i Històrica (11). 

El teatre que va acollir gran part de les seves obres fou The Globe. Avui en dia encara s'hi representen obres i l'edifici preserva una estètica força fidel a l'antiga construcció, cremada l'any 1613. 

The Globe, una representació de com hauria
estat el teatre en temps de Shakespeare.

Nosaltres, però, estudiarem amb més detallisme els seus sonets. Aquests eren molt característics a la Gran Bretanya del segle XVI i ,a diferència dels seus homòlegs italians, aquests es composaven en pentàmetres iàmbics. L'estructura portava deu peus, cinc d'ells tònics i cinc d'ells àtons intercalats entre sí. A més a més, s'agrupaven en 3 quartets i una última estrofa de parella amb versos decasíl·labs. La rima seguia l'estructura següent: ABAB CDCD EFEF GG
 Ex:

Sonnet 116

Let me not to the marriage of true minds.

Admit impediments. Love is not love *

Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove:

O no; it is an ever-fixed mark, 
That looks on tempests, and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth's unknown, although his height be taken.

Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks 
Within his bending sickle's compass come; 
Love alters not with his brief hours and weeks, 
But bears it out even to the edge of doom.

   If this be error and upon me proved,
   I never writ, nor no man ever loved. 

* Ad - MIT - im -PE- di - MENTS - love - IS - not - LOVE (5 peus tònics i 5 peus àtons)

En total tenim 154 sonnets . Els 126 primers van dedicats a l'amor del poeta per un noi més jove on hi tracta la complexitat dels seus sentiments i la fogositat carnal. Els altres restants es creuen que foren dedicats a una dark lady.
Molts dels estudiosos han fet hipòtesis d'un possible triangle amorós entre les persones de l'ambient del dramaturg.

La controvèrsia dels veritables inspiradors dels sonets no s'acaba aquí. Altres estudiosos presentaren la possiblitat de que Shakespeare no fos en realitat autor de tots els seus poemes, sinó que se li atribuïren de manera no intencionada. 

Shakespeare a través dels ulls del traductor

Sonet 130 recitat per l'actor Alan Rickman (1946-2016).

 No té una estètica de temàtica shakespeariana ,però,

 sí que és molt recomanable escoltar-lo amb els ulls tancats. 

I si poguéssim utilitzar insults de Shakespeare avui en dia ?

(en anglès britànic)

- I vosaltres, què destacarieu més de l'autor ? Sabeu alguna resposta a l'enigma dels amants ?

L'EDAT MODERNA I L'HUMANISME

Amb l'entrada del període de l'Edat Moderna (1492-1789) el món fa una tombarella que trenca amb tots els models ideològics que hi havia: teocentrisme, feudalisme, absolutisme...

Caricatura del científic Isaac N
amb la seva poma distinctiva.

En l'àmbit de la ciència, personatges com Copèrnic (astrònom que reafirma l'heliocentrisme) i Isaac Newton, (creador de la teoria gravitacional) (per a ser més exactes i menys curosos, l'home de la poma), que fou molt més posterior a Copèrnic. En l'àmbit polític,però, es conservaran monarquies autoritàries.
En el cas de Castella amb Carles V, qui posteriorment obtindria l'imperi on "mai es pon el sol", governaria mig món.
I posteriorment, aquestes monarquies es veuran qüestionades i atacades amb la Revolució Francesa a finals del període. En l'aspecte Religiós hi hagué la Reforma Prostestant amb el Luteranisme, iniciada per Martin Luter a Alemanya, que desencadenaria altre manifestacions com el Calvinisme i l'Anglicanisme. 

El Concili de Trento, lluità en contra d'aquestes "innovacions".

L'home universal, aquell apassionat de les ciències i les arts, per excel·lència fou Leonardo da Vinci.

Nova visió del món com a planeta.

Un dels primers moviments precursor en la revolució de tots els àmbits humans fou l'Humanisme, un corrent ideològic que posava l'humà com a centre del cosmos (antropocentrisme) i es recolzava en la ciència i la raó. Contrari a moltes de les creences, el Renaixement no elimina la religió des de l'arrel, el Renaixement proposa una nova visió de la fe. Menys delimitant, menys material, menys determinista i en canvi focalitzant-la en quelcom més pur i espiritual.

En l'àmbit literari tenim un gran ús del llatí com a llengua culta. Autors com Petrarca (pel previ desenvolupament del moviment a Itàlia, sXIV), Poliziano o Joan Lluís Vives, més proper, en són exemples. Amb l'aparició de la impremta la literatura esdevé més accessible, com també ho farà la cultura.

L'estètica Renaixentista tenia diversos postulats: mitologia clàssica, naturalesa, amor i equilibri. (representats en moltes de les obres que sovint es fusionaven amb la literatura)

El Naixement de Venus, Sandro Botticelli, 1484-1486.
Epitomia de l'estil renaixentista.

Documental creat per uns alumnes de dibuix tèncnic amb l'stop motion. Entretingut i diferent.

Interessant pàgina d'obres d'art del Larousse Francès.

- I vosaltres, alguna obra d'art renaixentista que us introduíu el verb ?

Francesco Petrarca - Sonets

FRANCESCO PETRARCA

VIDA

Francesco Petrarca fou un dels altres escriptors italians per excel·lència. Va néixer a la Toscana italiana l'any 1304 i de ben petit es va traslladar a la Provença amb la seva família on estudiaria lletres i lleis per acontentar el progenitor. Amb la defunció del pare, Petrarca abandonà les lleis i es dedicà a estudiar els clàssic grecs i romans. Aquesta passió el va portar a viatjar per tot Europa, escrivint i nodrint-se com a filòsof i persona. La seva visió fou d'ajuda pel pas entre Edat Mitjana i Renaixement.
Fou coronat poeta a Roma amb el distingit símbol de les fulles de llorer.

Va tenir un amor platònic anomenat Laura, de qui mai s'ha trobat la veritable identitat. 

La seva mort fou per causes naturals poc abans d'arribar al seu setantè aniversari. Morí l'any 1374 prop de Padua.

OBRA

La seva obra es composa de peces líriques, en la seva majoria, escrites (en sonet) mentre compaginava la seva vida de clergue. Va escriure poemes i odes, molts d'aquests dedicats al seu amor platònic per Laura. Va ser molt aclamat per la seva feina, encara de viu, i molta de la seva temàtica també estava basada en els clàssics. Una de les obres més conegudes és el Canzionere, una recopilació de tots els seus poemes.
Per a fer-ho va estudiar la poesia vernacular que s'estava creant a la zona i poc a poc va anar assentant les bases de l'italià literari.
A causa d'una crisi existencial la seva moral va canviar i va arribar a la conclusió que estimava a Laura, de manera més espiritual. Per tant oblidava aquella figura religiosa tan recurrent a l'Edat Mitjana.

Com el seu contemporani Bocaccio, Petrarca afegirà molts elements filosòfics i representatius de la societat que hi havia durant l'època.

S

Giovanni Boccaccio - El Decameró

BOCACCIO

Vida

Giovanni Boccaccio va néixer a Itàlia l'any 1313 i va passa els primers anys a Florència. Posteriorment va ser enviat a Nàpols per estudiar Llei i Negocis, aviat però abandonà la carrera i es dedicà a la literatura en cos i ànima. Es creu que va tenir un amor platònic a qui anomenà i dedicà diverses de les seves obres: Fiammetta, Elegia di Madonna Fiammetta. 

Va tenir una vida molt social i va fer diverses visites de cortesia a la classe social de l'aristocràcia del moment. Com que fou contemporani de Petrarca els dos foren coneguts i companys, compartint la seva passió: l'escriptura.

Es creu que fou pare de tres nens il·legítims, ja que mai va arribar-se a casar. 

Obra

De tota l'obra representativa, on trobem llibres dedicats a amants, a mitologia clàssica, en destaquem una: El Decameró, escrita a mitjans del segle XIV.

El Decameró és una obra extensa que ens relata com deu nois i noies (7 noies i 3 nois) que fugen d'una epidèmia de pesta a una vila apartada expliquen, cadascú, històries molt diverses durant la seva estada d'exili. Allà passaran els dies, deu en total, i principalment s'explicaran històries moralitzadores i de caire didàctic. El recull de contes serà un per cada personatge durant les deu nits descrites, cent en total.
En aquesta obra, dins les històries hi apareixen una gran diversitat de personatges, d'entre els quals trobem Fiammetta.

Moltes obres van utilitzar tercets i rima encadenada, d'altres va preferir els versos octosíl·labs i en concret el Decameró està escrit en prosa.

Un dels elements més únics i clau de la novel·la és aquell esperit humanitzant que dota de vulnerabilitat i poder a l'humà per decidir la seva vida. Cosa que també compartirà amb els altres autors, precursors de l'italià literari.


El Decameró 1971 per Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini fou un director de cinema, novelista i poeta italià nascut l'any 1922. Fill d'un tinent d'infanteria i una mestra d'escola, el jove Pasolini va estar sempre buscant aquella nota discordant que el faria únic. El seu pare va salvar Mussolini. 

De jove va estudiar a la universitat i posteriorment va esdevenir mestre com la seva mare. També va escriure una diversitat de poemes, algun d'ells pujat de to. Va sempre mostrar sensibilitat pels més despotegits i era partidari del marxisme. Moltes de les seves pel·lícules criticaven la societat i política del moment. Una de les més sonades fou "Salò o els dotze dies de Sodoma".

Va morir en circumstàncies desconegudes l'any 1975, molts d'ells cregueren que fou un crim de política, d'altres passional, el misteri de la triple P, PPP, encara roman en el misteri.

Teniu algun autor d'inicis del Renaixement que us agradi ?


S

Dante Alighieri - L'Infern de Dante

DANTE ALIGHIERI

VIDA

Dante Alighieri va néixer l'any 1265 a Florència (Itàlia), fill d'una família de nobles modestos. Va estudiar a l'escola i posteriorment va assistir a la Universitat de Bologna, una de les més prestigioses del moment. De jove el seu casament va estar predestinat amb Gemma Donati, amb qui es casaria anys més tard i tindria tres fills. Això però mai va ser el seu autèntic desig. A l'edat d'onze o dotze anys ,va conèixer la dona que seria el seu amor platònic i a qui utilitzaria en diverses de les seves obres: Beatrice Portinari. La jove noble va morir anys més tard a la flor de la seva vida i mai van arribar a ser res més que mirades furitives.

Beatrice Portinari

La seva vida però va ser dedicada a l'escriptura i també a accions polítiques i religioses del moment que el van portar a l'exili durant uns anys (inici l'any 1304).

Va morir l'any 1321, havent acabat l'obra de la seva vida La Divina Comèdia, acabada prèviament l'any 1317.

OBRA

L'obra La Divina Comèdia  és el llibre per excel·lència del període i autor. Aquest relata un viatge a través del món dels morts; cel, purgatori i infern. Un trajecte personal i al·legòric que qüestionarà la corrupció i situació social del moment, que l'autor deixa molt clar amb personatges contemporanis del seu temps. A més a més, l'obra és una extensa creació de més d'un miler de versos dividits en una estructura de cent cants, un cant introductiu i trenta-tres cants per a cada secció(cel, purgatori i infern). Els versos eren decasíl·labs i  amb una rima encadenada:

Nel el mezzo del cammin de nostra vita  10 A

mi ritrovai per una selva oscura  10 B

chè la diritta via era smarrita.  10 A

Ah quanto a dir qual era è cosa dura  10 B

esta selva selvaggia e aspra e forte  10 C

che nel pensier rinova la paura.  10 B

El viatge serà visionari tot i que fantasiós, i serà relatat en primera persona pel mateix Dante acompanyat de Virgili, personatge que ja havia estat a l'Infern prèviament. A través dels diferents espais veurem quin és el pensament de Dante i on creu que tots els personatges reals o ficticis estaran destinats a passar l'eternitat.

La Divina Comèdia en anglès i il·lustracions
La Divina Comèdia en anglès i italià i una diversitat d'imatges fetes per artistes universals inspirat en l'obra de Dante.

Josep Maria de Sagarra en feu una traducció fidedigna en català, una de les més preuades traduccions de l'obra.

* Per fer alguna activitat creativa en relació a l'obra.(En anglès)

Versió en Italià del Cant I de la mà de Matteo Laliscia

Versió rapejada del Cant I

I vosaltres l'heu llegit ? A qui posaríeu a on (cel, purgatori o infern) ?
S