El Realisme

A la segona meitat del segle XIX hi ha un nou moviment que sorgeix: El Realisme. Aquest està envoltat per la creixent industrialització en especial a Gran Bretanya. Les revolucions de 1848 fan de la burgesia una classe poderosa i, a més a més, es marquen clarament les diferències socials.

D'aquesta manera, el Realisme es vol allunyar del Romanticisme i ho fa mitjançant el rebuig de característiques massa emotives o que s'evadeixen de la realitat. El Realista es mira la vida amb els ulls ben oberts i intenta plasmar-la de manera fidel, i en especial, tots aquells detalls que són crus i reals de la societat del moment.

No només les obres aconseguiran aquesta representació exhaustiva i real, les pintures també mostraran les classes obreres i els espais foscos i durs de l'època.

Els picapedrers, de Gustave Coubert

Si ens fixem en la literatura tenim una gran diversitat d'autors que dins el seu territori i les seves curcumstàncies es van dedicar a mostrar la seva visió particular del món.

De propers i nacionals tenim Narcís Oller, com el més conegut i d'altres com Marià Vayreda i Dolors Monsedà.

Narcís Oller va tenir diverses novel·les i una de les més representatives fou la Febre d'Or publicada l'any 1892. En aquesta obra oLler fa una anàlisi de la recent fam de poder i capital que tenen les persones. D'aquesta manera, el seu personatge principal, un foster de professió, abandona la feina per dedicar-se a l'especulació borsària i esdevenir burgès de mena. 

En aquesta obra, Oller també ens ajuda a entendre i fa una crítica de la recent fam de la capital barcelonina que va patir durant el segle XIX.

Explicació prèvia a la lectura de la "Febre d'Or".

Gustave Flaubert, com a representant de França, ens porta Madame Bovary publicada l'any 1857. En aquesta obra, la protagonista és una noia jove que es casa amb un home més gran i surt de la seva bombolla de contes de fades per acabar trobant la crua realitat d'un matrimoni que no la satisfà i una vida lluny de ser allò que sempre havia somniat. 

Amb aquest personatge femení i naïf, l'autor es disposa a mostrar la realitat de les relacions i trenca tots els ideals que tant nosaltres com la protagonista ens podríem arribar a proposar.

Charles Dickens, representant d'Anglaterra, ens proporciona l'obra Oliver Twist. Un clàssic per a tots els públics que declara de manera directa la situació de penúria que tenien els nens que anaven a orfenats durant el segle XIX al seu país. Aquestes declaracions van portar molt de ressó al seu moment i les condicions van arribar a millorar gràcies a la novel·la.

Aquesta obra està envoltada per una Londres industrial, fosca, humida i plena de "lladregots".

EL TEATRE

L'altre gènere que també es va cultivar fou el teatre realista del noruec Henrik Ibsen, autor que ja va influir en autors catalans com Joan Puig i Ferreter. Una de les obres per excel·lència de l'autor fou "Casa de Nines", una obra realista que mostra l'inici de l'alliberament de la dona. Personatges i espais que mostren l'ambient de manera fidel i que sovint no són elements exemplars, sinó provocadors i inconformistes. En aquest teatre televisat es pot veure clarament la mena d'ambient que s'hi respirava a finals del segle XIX.

EL REALISME MÀGIC
Aquest moviment sorgeix una mica més posterior a l'origen del Realisme Europeu, ja que ho fa a Sudamèrica i es defineix com a Realisme Màgic. Aquest "màgic" introduïa elements fantàstics en contexts completament reals. Els adoptava de manera natural.
A l'obra Como Agua Para Chocolate de Laura Esquivel, un personatge talla ceba i de la fortor un nadó, que encara està dins la el ventre, plora tant que surt a fora.

S

La Novel·la Russa

Peredivizhniki, Processó a la regió de Kursk 1880-1883

Rússia fins principis del segle XX no comença a esdevenir una societat relativament moderna i encara viu a l'Antic Règim, amb un sistema de govern tsarista i molt autoritari. Alexandre I i Nicolau I en són exemples i no és fins l'arribada d'Alexandre II que la censura i la política es tornen més liberals.

Especialment durant el segle XIX els autors es dediquen a utilitzar el simbolisme per tal d'explicar la seva realitat. S'analitzen els humans i els seus perfils a través de les dues vessants del moviment Realista (Crític i Sociològic, esmentats en el post anterior).

Dins el Realisme Crític tenim autors com Gògol, Tólstoi, Turgeniev i Dostoeivski. En el cas del Sociològic l'autor més recent és Chéjov.

Els autors més coneguts i més rellevants són els següents. Tots ells tenen una consciència molt russa del país i marcada per aqueslla opressió tan perpètua.

REALISME CRÍTIC

LLEÓ TOLSTOI

D'origen noble Tolstoi va quedar orfe des de molt jove edat. Durant la seva joventut va anar a lluitar a la Guerra de Crimea (1828 - 1910) però mai no va deixar d'escriure.

Les obres més destacables són Guerra i Pau, una epopèia sobre les guerres napoleòniques on els escenaris de la ciutat i el camp es presenten com a enemics i contraris. A la segona, Anna Karenina, ens dóna una visió de la classe benestant russa i com van copsar tenir els pagesos alliberats. Si bé era d'origen noble, Tolstoi sempre va ser crític amb el seu voltant.

FIODOR DOSTOIEVSKI

De família benestant Fiodor va rebre una bona educació. El seu pare però era un home molt violent i el va obligar a estudiar una carrera d'enginyeria. Va sentir el crit de la literatura i va decidir que s'hi volia dedicar. A Crim i Càstig un personatge viu turmentat pel crim que ha comès i als Germans Karamov ens presenta tres germans parricides. 

La seva obra sempre qüestiona el gènere humà  i presenta personatges cruels i gens mitificats.

REALISME SOCIOLÒGIC

ANTON CHEJOV

Provenia d'una família humil i mentre cursava medicina va veure que el que veritablement l'apassionava era la literatura. La seva obra es caracteritza per formar part del Realisme Sociològic ja que explorava els efectes de la societat i el caràcter humà.

Va escriure narrativa i teatre. A La Dama, el gosset i altres contes, ens apareixen uns personatges turmentats, un per la mort i l'altre per la solitud que a més a més són partíceps d'un adulteri.

El Realisme va afectar també la pintura.

EL SEGON VALS DE SHOSTAKOVICH AMB IMATGES DE DIFERENTS VERSIONS D'ANNA KARENINA, GUERRA I PAU i GATOPARDO

S

La Nova Novel·la

Una nova tipologia de novel·les surt a cavall dels segles  XIX i XX.

Les principals característiques d'aquestes són la fixació quasi bé obssessiva amb els detalls i la predisposició a mostrar els espais de manera real i detallista. A més a més d'aquestes descripcions, també lliguen als materials a una simbologia no física que cal desxifrar mitjançant símbols sensibles. Es vol copçar un element especial, la veritat, l'esperit d'una realitat.

Estudien diferents aspectes de la naturalesa humana, sovint la psicologia darrere els seus actes. Però s'enfronten a la vida i deixen d'evadir-se a diferència dels Romàntics.

TIPOLOGIA

a) Crític

Es dedica a estudiar l'interior de l'humà, el seu comportament més instintiu i tota la seva realitat. Per això s'utilitzen personatges clandesntins i de baixa escala social. Cal que la vida es mostri tal i com és.

b) Sociològic

Estudia l'efecte i els canvis socials que hi ha. Per tant, mostra destins individuals força condemnats i monòlegs interiors que desperten la consciència. 

AUTORS RELLEVANTS

A) MARCEL PROUST (París 1871 - 1922)

D'orígens Benestants, Proust va viure la major part de la seva vida a la cort noble i no va tenir cap mena de preocupació cap a la vida de l'escriptor i les arts. Va ser després de la mort dels seus pares quan es va recloure de la societat i va començar a redactar "A la Recerca del Temps Perdut". Una obra amb la qual volia redimir tot allò que creia que li havia passat per alt.

"A la Recerca del Temps Perdut"

Obra de set volums que ens narra la vida del seu protagonista a partir de records que li vénen a la ment. Ens mostra una frança de la Belle Èpoque i és un gran exemple del simbolisme i de la recreació a partir de detalls. Conegut com a "La madalena de Proust": un record exhaustiu de la seva infantesa i del seu escenari a partir de la percepció amb tots els sentits d'una madalena. 

B) JAMES JOYCE (Dublín 18882 - Zürich 1941)

D'orígens benestants James Joyce va tenir una infantesa marcada per un pare alcohòlic i violent. Va estudiar amb els jesuïtes i posteriorment va decidir fer medicina. Quan la seva mare estava molt malalta va decidir tornar. L'any 1904, un 16 de juny va conèixer la que seria la seva esposa. Aquest dia el va marcar per sempre i va ser la base per escriure Ulisses.

També va finalitzar l'any 1905 un recull de vuit relats anomenat Dublinesos.

"Ulisses"

Relat d'un sol dia a la vida d'Ulisses. En aquesta obra Joyce decideix trencar amb totes les estructures literàries i fer una escriptura que es pot anomenar de tot menys convencional.

" Dublinesos"

Relats que mostren la vida d'uns personatges amb una vida desgraciada i condemnats per la impossibilitat de sentir-se realitzats.

* Joyce utilitza el monòleg interior, com a mètode per representar genuïnament el funcionament de la ment. Una corrent de pensaments, dubtes i decisions que ens passen sense cap mena d'odre preestablert i que sovint s'esvaneix tan aviat com arriben.

Els catalans també es van sentir molt atrets per l'escriptor.

S

LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Lorca

Federico García Lorca és un dels escriptors castellans més rellevants de les últimes dècades. Va destacar sobretot en poesia i teatre. Va néixer a Granada l'any 1898 (l'any de la catàstrofe: la pèrdua de Cuba) i va morir a Granda també l'any 1936.

De jove va marxar de casa fins a Madrid per estudiar a La Residència d'Estudiants on es trobaria amb una gran quantitat d'artistes d'entre els quals hi hauria Dalí, i va formar part de la denominada Generació del 27 juntament amb Buñuel i Alberti. 

La seva vida va estar plena 

d'amors i desamors. Dalí fou un dels seus affaires més sòrdids i s'han publicat, pòstumament, cartes personals i obres tan representatives com la seva "Oda a Salvador Dalí". La seva relació es va esvanir a causa de la seva pel·lícula surrealista "Un chien Andalou" amb la qual Lorca es va veure satiritzat. Altres amors van passar pel cor i llit de l'autor i Dalí mai va reconèixer més que una amistat.

Federico mor l'any 1936 acusat d'anar en contra aquell moment tens i previ a la Guerra Civil  i és fusilat en un camp de la seva terra. El seu cos quedarà desemparat i serà un símbol de la llibertat, artística i personal, de les persones. La seva pèrdua és, encara avui en dia, una de les més tristes.

OBRA

Entre els diversos poemes i obres de teatre de l'autor un s'hi pot perdre. Aquest any, però, he hagut de llegir "La Casa de Bernarda Alba" com a lectura obligatòria. Aquí us deixo l'enllaç del resum per capítols i una identificació molt breu dels personatges. (està en castellà, ja que és l'idioma nadiu de l'autor)

ARGUMENT I OPINIÓ

Si us heu llegit l'argument podreu entendre quina és la meva valoració de l'obra. No us vull explicar l'argument detalladament en aquest post perquè m'agradari animar-vos a llegir-la. 

És una obra de teatre composta per tres actes d'una única escena. És un llibre molt ràpid de llegir i suposo que a l'hora de representar també. Una de les característiques més rellevants és que aquesta obra s'agafa al primer període de l'autor. Una època molt més personal i amb detalls d'aquella Andalusia profunda; amb famílies d'ètnia conservadora i de "molt d'art". Extremadament diferent a la seva època de Nova York.

Utilitza com a personatges dones, dones fortes, amb molt de temperament i amb una rígida creença de la decència i la compostura. Fa que les filles els manquin les relacions sexuals i mostra la sexualitat de la dona com a un tema no tabú i necessari, més enllà de l'objectiu biològic de reproducció. A més a més, mostra el conflicte dins la mateixa família per un amor prohibit.

M'agrada molt el tractament de la família per part de l'autor. Aquest retrat extrem del conservadorisme catòlic i familiar, l'amor i la sexualitat de les relacions i el final abrupte, cru i digne d'un amor com aquest.

El llenguatge és assequible pel lector actual, tot i que està ple de vocabulari regional i fins i tot personal, que amb ajuda de les anotacions de peu no comporta cap problema.

NOTA: ***

A QUI LA RECOMANARIA: A tots aquells que vulguin llegir clàssics hispànics del teatre i els qui els agradin els drames amorosos.

Hi ha una pel·lícula que em va agradar molt quan vaig tenir la dèria d'estudiar la seva vida i sobretot la relació amb Dalí. És la següent: LITTLE ASHES (és en anglès). Us recomano veure-la i si volguessiu en podria fer una valoració també !

S

Todas Las Historias de Amor Son Historias De Fantasmas de David Foster Wallace

Aquestes últimes setmanes m'han recomanat molts de llibres i fa poc em vaig acabar aquest, una biografia detallada de l'escriptor americà Foster Wallace. 

Tot i que moltes de les referències que feia sobre llibres seus i d'altres autors se m'han escapat de les mans, tinc pendent llegir alguna obra seva, crec que com a biografia és un recull exhaustiu, honest i cru de la vida d'un geni. Si bé he llegit amb anterioritat una altra obra: Mentre Escric de Stephen King, he de confessar que hi ha quelcom de màgic i personal en llegir una biografia. 

Aquesta de Foster Wallace ha sigut redactada i creada per D.T Max, cosa que la fa més impersonal que la de King, però tot i això he de dir que m'ha agradat. He de confessar, i sense pudor, que les zones on feia un anàlisi més profund de la seva obra comparant-la amb altres autors se'm va fer més feixuga, és una biografia que recomano i que no entra dins aquella llista de manuals per escriptors que semblen pintar el somni americà en una ploma.

ARGUMENT

David Foster Wallace va néixer l'any 1962 a l'Estat de Nova York. Va tenir una infantesa difícil, amb una mare estricta i uns companys de classe que podien acceptar-lo bé quan era l'estereotip graciós però també el podien arribar a empaitar molt. Quan arribi a la universitat serà un noi prodigi amb notes de matrícula d'honor i aconseguirà escriure una de obres més representatives: L'escombra del sistema. Més endavant continuarà estudiant i s'engrescarà en diversos projectes literaris mentre faci classes d'escriptura al mateix temps. Dedicat en cos i anima. A la jove edat de 46 anys, l'any 2008, Wallace morirà després d'haver-se penjat, havent deixat una nota de comiat a la seva actual nòvia en aquells temps.

En quant a la vida personal en va tenir una de molt tumultuosa. Tenia la inseguretat d'un nen i la va conservar tota la vida. Vivia amb l'estira i arronssa d'aquell que es sent un geni un dia i un fracassat l'endemà. El seu desenvolupament tardà amb les noies el va portar a tenir relacions complicades tot i que les físiques no li eren el mateix. Entre publicació i publicació, Wallace, tenia unes expectatives còsmiques i això el portava a tenir un comportament obsessiu i amb tendències a l'auto-fustigament mental. La depressió el va perseguir durant tota la seva vida i va esdevenir gran part d'aquesta dependent de substàncies il·legals o medicaments. 

La seva ment cansada, esvalotada i insegura el va portar a tenir una vida més curta del que normalment s'hauria esperta d'ell i qui ho sap si les seves obres haurien pogut continuar més enllà.

VALORACIÓ

És un llibre que agraeixo que em recomanessin. Si bé explica una realitat molt més difícil i rencorosa que King, cal recordar que la vida d'un escriptor no està feta de matèria simple i senzilla, i que per tant si es vol aconseguir portar la vida d'un artista cal tocar de peus a terra. És un missatge contundent al llibre. Sempre pensem que els que estan a dalt són els millors i els més forts, d'alguna manera ho posen ser, però si ho són és per alguna raó i aquesta pressió barrejada amb l'ego personal pot ser un camí molt dur. 

Si el meu desig és escriure, amb aquest llibre he après a agafar-m'ho amb filosofia. Has d'intentar fer-ho tan bé com puguis i deixar que el destí i els altres ùguin decidir si volen llegir les teves obres. Hi ha coses que s'escapen de les nostres mans i molts autors van ser aclamats després de morir. Llavors, dins aquest ventall de possibilitats i dins aquesta immensitat de persones que volen escriure, quines són les nostres possibilitats ? Us ho diré: són minses. 

King també deia que els escriptors es formen però també neixen. I arriben allà on els hi és permès. Quedar-se dins el nivell que s'arribi és allò més honorable i lleial que hom pot fer. 

Això és el que espero i intentaré fer. Sempre.

NOTA: ****

A qui ho recomanaria: A tots aquells que  vulguin escriure de veritat i als amants de Wallace (obviament!)

També hi ha una pel·lícula biogràfica de l'autor que diuen que està molt bé. Us deixo el tràiler aquí. No l'he vista, però si algú em vol fer el favor de comentar què li ha sembla li ho agraïria molt !

S

Mary Shelley de la noia al monstre

Com a treball de classe vam haver de triar un autor romàntic i buscar informació de la seva biografia i els seus llibres. Tot i ser una fan (força incondicional) d'Austen vaig decidir endinsar-me en camins desconeguts i veure què podia descobrir. 

Havia sentit a parlar de Frankenstein. Diria que havia arribat a fullejar les primeres pàgines a la biblioteca de casa del meu oncle, però mai vaig arribar a fer res més. Així que vaig decidir fer Mary Shelley.

En aquest post us ensenyaré la meva presentació visual de l'autora i us en faré cinc cèntims:

La vida d'aquesta escriptora es caracteritza per tenir un component molt liberal i tràgic. Ella provenia d'una família molt liberal anglesa, el seu pare era filòsof i la mare era feminista, on també hi tenia un gran paper la lectura i l'educació. Durant els anys de la seva adolescència va conèixer aquell que seria el seu futur marit; Percy Shelley, d'ell rebria el nom i fugiria a Suïssa. La seva vida es va veure marcada per la mort de tres dels quatre fills que van tenir i el seu caràcter liberal, especialment amb l'amor va fer que hi hagués l'ambient idoni per tal de crear la seva criatura predilecta: Frankenstein.

Sobre la seva obra, Frankenstein, és la novel·la més coneguda. Sorprenent és la seva primera publicació i la va escriure a l'edat dels divuit anys quan el seu primer fill s'acabava de morir. Cal recordar, però, que una de les raons per les quals Frankenstein és un ésser tan peculiar és perquè per sobre de tot mostra més d'humà que de bèstia.

Us animo a mirar la presentació i a fer-me saber què en penseu d'aquest llibre. El tinc a la meva llista de clàssics pendents. (no em mireu malament)

Vídeo modern de l'escriptor John Green que ens explica breument

la vida de Mary Shelley amb tocs d'humor.

Documentari de la BBC que explica la vida de l'escriptora

de manera molt més detallada i la representa amb actors actuals.

S

CIMS BORRASCOSOS, Emily Brontë

4 dies de llibertat dónen molt de sí. Per tant he pogut acabar-me aquesta novel·la tan esperada que en un altre post ja havia comentat. Si voleu saber una mica més sobre la biografia de les Brontë només cal que cliqueu aquí.

PERSONATGES

L'ARBRE GENEALÒGIC DE LA FAMÍLIA EARNSHAW-LINTON

Hareton Earnshaw (pare): pare de Hindley i Catherine que porta Heathcliff con a fill adoptiu i a qui apreciarà molt més que cap altre.

Hindley E: fill de Hareton pare és un home dolent, rancuniós i gelós, especialment de Heathcliff. Després la mort del seu pare, Hindle esdevindrà l'amo dels Cims i maltractarà Heathcliff.

Heathcliff: home gitano que se'n va a viure amb l'acomodada família Earnshaw. De caràcter fort i rude i amb aspecte senyorial, el seu passat difícil i de poca consideració el farà esdevenir un home atrapat en els records i en una obsessió, fins i tot post- mortem, per Catherine E.

Catherine Earnshaw: filla de Hindley E és una noia de caràcter fort i demoníac que viu en constant contradicció ambe lla mateixa i té una obsessió amb Heathcliff,

Hareton fill: fill de Hindley i la seva dona, és un noi orfe de ben petit que creix amb Heathcliff. Ell l'educarà per a que sigui una versió més jove d'ell. L'aboca dins un pou d'ignorància i desesperació.

ARGUMENT

L'argument és molt extens i, tot i ser relativament senzill, l'autora ens ho explica mitjançant el flashback de la senyora Dean, la dida i criada de Catherine Earnshaw. Més endavant utilitzarà una altra criada Zillah per explicar un petit tros on Dean no hi és i també farà partícep a la narració Lockwood el protagonista totalment aliè a tots els altres personatges.

Aquí us deixo el meu resum en capítols. Està bé si teniu intenció de llegir el llibre vosaltres i després situar-vos a la novel·la. Per res del món això pot ser un substitut del llibre.

SPOILER (dels grans. Vigileu si us voleu llegir el llibre!)

SITUACIÓ FINAL DELS PERSONATGES

RELACIÓ AMB EL ROMANTICISME

Cims Borrascosos és una gran novel·la romàntica d'inicis del segle XX. La seva autora va néixer duarnt aquesta època i va basar la seva novel·la en un temps passat, just a inicis del segle.

Té una gran varietat de personatges i recalca les vides i comportaments d'aquells més marginals. En fa una mena d'impuls positiu a tots aquells qui no tenien una vida tan acomodada (característica essencial del Romanticisme) . Aquests es mostren rellevants com si fossin heroïs, però, sense la mateixa connotació. Això fins i tot es veu amb la narració de la criada. Poques vegades en aquells temps, una criada havia estat tractada i considerada com a una més i per tant fer aquesta aposta trencadora ens porta molts beneficis al moviment. També el paisatge és clarament tradicional de la zona del Yorkshire i la seva immensitat i volència fa empetitir la persona, un recurs molt utilitzat a pintura.

FRASES A DESTACAR

"No sé de què estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa, mentre que la de Linton és tan diferent de les nostres com un raig de lluna d’un llampec, o com la gebrada del foc.”

(Cathy mare a Nelly sobre Heathcliff)

M'agrada en especial aquesta frase perquè resumeix l'obsessió i identificació que pateixen un i altre.

"Estigues sempre amb mi, pren alguna forma, fes-me enfollir! Tan sols et demano que no em deixis sol en aquest abisme, on no et puc trobar! Oh Déu meu! No es pot explicar! No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima!” 

(Heathcliff quna Catherine ja és morta)

Aquesta segona demostra la follia quan la vida avança. La primera és una opció bifàsica; o bé surt bé o bé surt malament i es recrea en el seu lament.

VALORACIÓ

És un llibre que he llegit a batzegades ja que no he trobat la manera de llegir-lo amb constància. Això m'ha dificultat la feina com a lectora. Especialment perquè aquesta novel·la està narrada a través de diversos personatges, sovint els canvis es fan sense avisar i, a més a més, hi ha una gran quantitat de salts en el temps.

L'argument de la història l'he trobat molt original i té un punt llòbrec i mesquí. Potser fins i tot el patiment és més tangible que Werther i això ha fet que el notés proper. Els personatges  són curiosos i molts d'ells són força plans, però dinàmics (canvien completament el relat), ja que neixen d'una manera i estan condemants a la seva naturalesa. Els diàlegs són interessants i trobo que hi ha frases molt potents, tot i representar un amor completament turmentat.

La capacitat de l'autora per teixir la gran quantitat de personatges, amb noms idèntics, i la seva cronologia és admirable. Com també aquest estil que et transporta vivament a les tonalitats fosques i ombrívoles dels erms anglesos.

Per tots aquests punts i el meu gust personal aquí tinc el meu judici.

NOTA: **** (potser me'l tornaré a llegir quan tingui temps, això sí, d'una tirada)

A QUI EL RECOMANARIA ?: A tots els amants del Romanticisme, de la temàtica romàntica i fosca i aquells que s'hagin llegit After. Personalment no me l'he llegit (tinc encara moltes lectures pendents), però, coneguts meus sí i es veu que el llibre està ple de referències a Cims Borrascosos.