dilluns, 16 de maig del 2016

LA CASA DE BERNARDA ALBA de Federico García Lorca





















Federico García Lorca és un dels escriptors castellans més rellevants de les últimes dècades. Va destacar sobretot en poesia i teatre. Va néixer a Granada l'any 1898 (l'any de la catàstrofe: la pèrdua de Cuba) i va morir a Granda també l'any 1936.

De jove va marxar de casa fins a Madrid per estudiar a La Residència d'Estudiants on es trobaria amb una gran quantitat d'artistes d'entre els quals hi hauria Dalí, i va formar part de la denominada Generació del 27 juntament amb Buñuel i Alberti. 

La seva vida va estar plena 
d'amors i desamors. Dalí fou un dels seus affaires més sòrdids i s'han publicat, pòstumament, cartes personals i obres tan representatives com la seva "Oda a Salvador Dalí". La seva relació es va esvanir a causa de la seva pel·lícula surrealista "Un chien Andalou" amb la qual Lorca es va veure satiritzat. Altres amors van passar pel cor i llit de l'autor i Dalí mai va reconèixer més que una amistat.
Federico mor l'any 1936 acusat d'anar en contra aquell moment tens i previ a la Guerra Civil  i és fusilat en un camp de la seva terra. El seu cos quedarà desemparat i serà un símbol de la llibertat, artística i personal, de les persones. La seva pèrdua és, encara avui en dia, una de les més tristes.

OBRA

Entre els diversos poemes i obres de teatre de l'autor un s'hi pot perdre. Aquest any, però, he hagut de llegir "La Casa de Bernarda Alba" com a lectura obligatòria. Aquí us deixo l'enllaç del resum per capítols i una identificació molt breu dels personatges. (està en castellà, ja que és l'idioma nadiu de l'autor)

ARGUMENT I OPINIÓ

Si us heu llegit l'argument podreu entendre quina és la meva valoració de l'obra. No us vull explicar l'argument detalladament en aquest post perquè m'agradari animar-vos a llegir-la. 

És una obra de teatre composta per tres actes d'una única escena. És un llibre molt ràpid de llegir i suposo que a l'hora de representar també. Una de les característiques més rellevants és que aquesta obra s'agafa al primer període de l'autor. Una època molt més personal i amb detalls d'aquella Andalusia profunda; amb famílies d'ètnia conservadora i de "molt d'art". Extremadament diferent a la seva època de Nova York.

Utilitza com a personatges dones, dones fortes, amb molt de temperament i amb una rígida creença de la decència i la compostura. Fa que les filles els manquin les relacions sexuals i mostra la sexualitat de la dona com a un tema no tabú i necessari, més enllà de l'objectiu biològic de reproducció. A més a més, mostra el conflicte dins la mateixa família per un amor prohibit.

M'agrada molt el tractament de la família per part de l'autor. Aquest retrat extrem del conservadorisme catòlic i familiar, l'amor i la sexualitat de les relacions i el final abrupte, cru i digne d'un amor com aquest.

El llenguatge és assequible pel lector actual, tot i que està ple de vocabulari regional i fins i tot personal, que amb ajuda de les anotacions de peu no comporta cap problema.

NOTA: ***
A QUI LA RECOMANARIA: A tots aquells que vulguin llegir clàssics hispànics del teatre i els qui els agradin els drames amorosos.

Hi ha una pel·lícula que em va agradar molt quan vaig tenir la dèria d'estudiar la seva vida i sobretot la relació amb Dalí. És la següent: LITTLE ASHES (és en anglès). Us recomano veure-la i si volguessiu en podria fer una valoració també !


S

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada