El Cinema i els Clàssics

CINÈFILS DEL MÓN, JO US CONVOCO !

Quan parlem de literatura no podem oblidar que aquesta també té moltes adaptacions al cinema (que sovint no agraden tant com els llibres, però que tampoc són de mal-ús especialment si es vol fer de manera una mica més visual i innovadora)

De les obres clàssiques gregues i romanes en coneixem forces que han tingut èxit mundial i tot i no ser extremadament fidels a les obres escrites han pogut arribar al cor de tots o totes (per molt cursi que pugui semblar). Heus aquí les meves propostes:

Troia

Breu descripció: La història de la Ilíada i en concret la Guerra de Troia, elements desordenats però una clara visió del conflicte mític més rellevant de tots el temps.

* Punts a favor:  Grans decorats, bones actuacions i la presència d'en Brad Pitt (innegablement a favor)

Valoració final personal: 8,5

Oh Brother !

Breu descripció: Argument que mostra un paral·lelisme amb el relat d'Homer l'Odissea, amb un ordre diferent això sí i una ambientació molt més country.

* Punts a favor: Toc molt humorístic, refrescant i útil per agilitzar la ment a identificar els elements, cançó de l'estil "no me la puc treure del cap".

VFP: 8,5

Ulisses

Breu Descripció: Argument basat en l'Odissea d'Homer, el retorn d'Ulisses després de deu anys a la guerra de Troia.

Punts a favor: **

VFP: Recomanació d'una bona lectora del blog, personalment no l'he vista.

Helena de Troia

Breu Descripció: Helena és la reina d'Esparta i esposa de Menelau, el desig d'un jove anomenat Paris, però canviarà el transcurs de la història i farà de la guerra de Troia una de les més recordades.

Punts a favor: els decorats són reals i es van filmar a les illes de Malta.

VFP:  "sense opinió"




Algú té altres propostes ? Comenteu si les heu vist !

Àgora

Breu Descripció: Hipàtia és una jove astrònoma que es qüestiona la ciència en un món ple d'odi i bàndols de religió. Què podrà més, la societat o les seves ganes de conèixer ?

Punts a favor: Molta informació intel·ligible.
VPF: 8

S

Ovidi

Publi Ovidi Naso (un altre exemple de la discreció dels romans...) fou un dels tres autors de la literatura llatina de més repercussió fins als nostres dies. Nasqué a Sulmona al 43 a.C i morí a Tomis el 17 d.c. 

Publi Ovidi Naso 

Fou un personatge educat en l'art de la política i es decantà per ella durant la seva joventut, encara que posteriorment s'encaminà cap a la poesia. Això li va permetre moure's en ambients d'alta societat, tot i que ell mateix per si sol ja tenia cert estatus pel seu origen noble que el diferenciava del altres dos autors. 

En l'aspecte personal de la seva vida es casà amb tres dones i va patir dos divorcis. Va arribar a tenir descendència. 

Com a obra coneixem els "Fastos" obra que relata les diferents festivitats romanes; també tenim les Metamorfosis, conjunt de relats d'éssers èpics i mitològics que pateixen transformacions i  una bona quantitat de poemes de temes diversos, que sovint foren molt autobiogràfics: poesia d'exili, poesia amorosa, poesia didàctica i patriòtica...

És desterrat de Roma per causes no gaire segures. Alguns diuen que fou perquè sabia informació de la filla de l'emperador, d'altres per algunes relacions escandaloses, ningú no ho sap del cert. Mai no va perdre la ciutadania però sí que va escriure cinc llibres explicant la seva desgraciada situació i el seu perdó que mai arribà.

***

Les Metamorfosis d'Ovidi són un clàssic de la literatura llatina que relaten totes aquelles històries mitològiques que ens mostren una transformació. N'hi ha més de dues-centes en la seva recopilació, a més a més d'una gran varietat de personatges i situacions.

En aquesta entrada parlarem de la història d'Eco i Narcís:

Eco era una nimfa dels boscos que sovint passejava pels camins i rierols i també tenia affaires amorosos amb Zeus. La seva esposa i germana Hera el va enxampar i va castigar la nimfa de manera terrible (perquè tots sabem que la major part de la culpa era d'Eco...),  de tal manera que només podia repetir l'última paraula que sentia. 

La pobre nimfa desterrada al mig del bosc trobà el bell Narcís, un jove molt presumit. Però cada cop que ella es volia apropar al jove només podia repetir allò que ell li deia. Cansat, Narcís la refusà i Eco es tancà en una cova. Heus aquí l'origen de l'eco.

Narcís després de rebutjar altres ofertes es quedà embadalit admirant la seva imatge reflectida al rierol. Nèmesis, que veié la seva actitud despectiva, el castigà i l'acabà convertint en una flor; el narcís.

"Eco"  per Waterhouse                    "Narcís estirat" - Óscar Domínguez

"Canción del eco" - Christina Rosenvinge 

Quina és la vostra metamorfosi preferida ? En què us convertireu si poguéssiu ?

S

Tòpics Literaris

Segur que tots hem tingut aquell amic que crida sempre que fa quelcom aventurer: Carpe diem ! O bé si no l'has tingut mai vol dir que la teva infància va ser destruïda amb històries de gats mentiders, pinguïns que s'arrossegaven i homes "manetes" que tenien cura d'una ciutat de plastilina (comenteu si sou d'aquesta generació !!)

"Memento Mori" de William Harnett

Però encara més segur que tots heu sentit a parlar dels tòpics literaris. Aquests són temes que formen part de la cultura universal i que fan referència a elements i conceptes que a tots ens poden fer sentir identificats. Com per exemple  (que segurament mai utilitzem ja que el Carpe Diem és tan perfecte com capaç de fer-nos semblar autèntics romans) els següents:

- Carpe Diem : "aprofita el dia" aprofita el moment.
- Ubi Sunt : "on són ?" amb to melancòlic ens recorda de gaudir sempre el present perquè un cop passa ja no s'hi pot fer res, només són records.
- Fugit Irreparabile Tempus: " El temps fuig de manera irreparable" el pas del temps és inevitable, cal gaudir-lo.
- Memento Mori : "Recorda que has de morir" l'exclusivitat i el moment efímer de l'existència.
- Locus Amoenus: "Lloc ideal" la imatge d'un paisatge perfecte, en sintonia, evocador i inspirador. La bellesa d'un instant.

Amb quin tòpic us sentiu més identificat ?

Exemple d'Oda

S

Horaci

Retrat Hipotètic d'Horaci

Quint Horaci Flac és un dels tres escriptors més representatius de la literatura llatina. Fill de lliberts, ell ja fou considerat ciutadà de ple dret i no desaprofità l'oportunitat. Va estudiar a Roma i posteriorment a Atenes i va treballar com a escrivà.

Va conèixer Virgili i aquest l'introduí dins el cercle de Mecenes permetent-li  poder pujar en l'escala social i política.

La seva obra és l'exemple de la recerca de la perfecció en l'època clàssica, no només per la seva temàtica universal sinó també per l'estructura lírica elaborada i d'origen grec arcaic que normalment utilitzava: .

Els seus gèneres són els següents:

   - Sàtires: obres poètiques en prosa en què ens explica la vida quotidiana romana.
   - Èpodes: poesia de caràcter violent i sarcàstic.
   - Odes: Composicions líriques de temàtiques variades i universals - Carmina
   - Epístoles: Escrits en format de carta - Art Poètica


L'escriptor va ser l'iniciador d'una gran varietat de tòpics literaris que parlaven de temes amorosos, d'amistat, de filosofia i fins i tot de política.

Algú sabria dir-ne algun ??

S

Virgili

Publi Virgili Maró era el nom complet d'aquest gran escriptor nascut a prop de Màntua l'any 70 a.c. Era fill de pagesos benestants i això li va permetre estudiar a Milà i posteriorment a Roma.

Se li atribueixen moltes obres. Una de les més rellevants és les Bucòliques; un recull de poemes pastorals que parlen, a inspiració de l'impulsor del gènere Teòcit,  dels diàlegs i les confrontacions que tenen diversos pastors.
Diu la llegenda que no podia escriure més de tres versos seguits d'aquests poemes.

Més tard escriurà les Geòrgies, un recull de poemes que parlaran sobre la vida al camp i aquell sentiment que volia inculcar als homes de la terra que tot el més important és el que ens alimenta. La seva escriptura i creació el portaran a estar ocupat set anys més i el propi emperador l'utilitzarà per tal de treure l'atenció de la guerra i els problemes bèl·lics.

Se li atribueix un caràcter tímid i poc inclinat a l'admiració que mostraven cap a ell molts de seguidors. Com tampoc no se li coneix cap mena de sentiment amorós cap a les dones.

Morí a Brindes el 19 a.C.

- Hi ha algú que pugui recomanar algun poema de "Les Bucòliques" ?

S

L'Eneida

l'Eneida de Virgili és una de les obres més importants posteriorment a l'Odissea i la Ilíada.

Virgili

Una de les principals diferències és que aquesta obra va ser una creació pròpia de l'autor Virgili a qui Octavi August encomanà una obra que el pogués lloar. Així que Virgili, home de grans mides i atreviment escanyolit, va decidir que escriuria l'Eneida.

L'obra es basa en la història d'Eneas, un personatge secundari de la Ilíada a qui manen de fugir de Troia per tal de salvar la seva família i crear una nova ciutat. Un cop surten, Eneas viurà moltíssimes aventures, des d'una baixada als inferns fins a l'encontre amb la Reina Dido de Cartago, la qual, enfadada i des de l'altre món farà regnar la discòrdia entre Roma i Cartago a través dels temps. Tot això i més fins que pugui trobar el camí cap a Itàlia on iniciarà una nova dinastia que amb el temps fundarà la capital de l'Imperi Romà, Roma. 

Amb això l'autor no va perdre l'oportunitat de dotar la dinastia de Juli-Ascani d'un passat heroic i semi-mortal que el faria ser recordat com a un dels emperadors més importants. I tot gràcies a Virgili.

Tot i això, cal dir que l'obra fou redactada en onze anys i el seu mateix creador, a punt de passar cap als Inferns, va dir que calia cremar perquè estava inacabada. Per sort o per ventura el seu últim desig no es va complir i actualment tenim una de les obres més belles de la literatura clàssica. 

Resum breu de l'obra en castellà

S

La Tragèdia

El símbol del Teatre ( o bé dues persones badallant)

La Tragèdia fou un gènere teatral cultivat pels mateixos grecs. Aquest tenia certes característiques importants ( alguna raó havia de tenir per no anomenar-se comèdia) sent dues les més rellevants:

1 - El protagonista o actors eren gent sàvia i amb força, molt característics de l'aristocràcia, i tot i tenir moltes habilitats havien de lluitar contra un destí que mai els afavoria.

2 - Amb això es presentaven certs pensaments que cada dramaturg interpretava d'una manera o altra i volien fer el públic pogués qüestionar-se tant com ells. ( perquè no en tenien prou amb deixar que la gent passés una bona estona... no podia ser...)

Per tant podem observar que tot allò que els Hel·lens feia tenia filosofia i teatre barrejat, sens dubte la gent gaudia (o no ) de les obres, però volien que la gent marxés amb un regust curiós al acabar la funció i que tastessin la catarsi una purificació de l'ànima  (devia ser bona l'aigua que servien a les representacions.)

Els tres "dramàtics" (només cal mira'ls-hi els noms noms) per excel·lència foren : Èsquil ( "Els suplicants", Agamèmnon...) , Sòfocles (Antígona, Edip Rei...)  i Eurìpides (Medea, Hipòlit...)

Amb el mateix ordre... (sí, de dreta a esquerra encara que redactessin al revés)

*Curiositat - Els actors podien portar sabates de plataforma també anomenades coturns (qui volia lluir havia de patir)

S

Edip Rei - La Tragèdia

Una de les obres amb més pes de la història entre la infinitat que n'existeixen és Edip Rei de Sòfocles.

Micro, minim nano argument

El rei de Tebes pregunta pel seu futur i li prediuen que el seu fill el matarà. Llavors decidirà abandonar-lo a les muntanyes per tal de que no es pogués complir ( això és exemple parental). Tot i que un pastor el recollí i li porta al rei Corint. Quan aquest va créixer li van preveure també que mataria el seu pare, llavors abandonà la casa i sortí a veure món. Durant el camí es trobà amb un grup de persones i en va haver de matar un, ja que es pensava que eren lladres . Aviat però arribà a la ciutat de Tebes i solucionant l'enigma de l'esfinx alliberà el poble i li donaren la mà de la princesa vídua, la seva mare. 

Finalment la profecia es complí, ja que els lladres eren soldats de la guàrdia reial que vigilaven el rei i Edip s'havia casat amb la seva pròpia mare per ser rei de Tebes. 

L'enigma de l'esfinx (Una mà de contes)

Vídeo d'un monòleg d'Edip Rei en castellà, mostra força l'essència de la representació i molts de detalls genuïns propis de l'epoca. 

P: HI ha alguna obra que us agradi en particular ?

S

Hellas (també anomenats Grecs)

Els Hellas foren una de les civilitzacions més antigues que van tornar a ser batejades un cop la tribu dels Cumas arribà a la península entre el III i I mil·lenni a.C  i els començaren a anomenar "Grecas".

No només ells van formar el que coneixem avui en dia com a cultura clàssica, també van introduir dos elements bàsics i fonamentals de qualsevol societat .

La filosofia i el teatre.

La filosofia va néixer als volts del segle VII a.C com a una doctrina que observava la vida per saber més enllà de tot el que es coneixia en aquell moment. És a dir, que l'home començava a plantejar-se preguntes i a qüestionar-se el que feia o deixava de fer. Podem afirmar que els grecs eren unes civilitzacions molt desenvolupades que van començar a utilitzar el que s'anomena una "democràcia", el govern del poble. ( i tot i tenir aquest nom, eren pocs els que podien votar, homes, lliures i de certa edat)

El teatre en canvi va néixer cap al segle VI a.C com a un ritual d'adoració cap al déu Dionís, per a que les collites i les plantacions milloressin. En aquesta mena de celebracions els "actors" es col·locaven unes màscares grotesques a la cara (gens psicòpata o de reminiscència Vendetta) i es cobrien amb pells i feien danses coreografiades. Poc a poc la gent va començar a apreciar-lo i així va esdevenir el que coneixem avui en dia com a teatre.

        

 Qui sabria dir-me quin és el  teatre i quin l'amfiteatre ? ( la resposta la pròxima setmana, deixeu als comentaris la vostra aposta !)

A

B

S