Publi Ovidi Naso (un altre exemple de la discreció dels romans...) fou un dels tres autors de la literatura llatina de més repercussió fins als nostres dies. Nasqué a Sulmona al 43 a.C i morí a Tomis el 17 d.c.
 |
| Publi Ovidi Naso |
Fou un personatge educat en l'art de la política i es decantà per ella durant la seva joventut, encara que posteriorment s'encaminà cap a la poesia. Això li va permetre moure's en ambients d'alta societat, tot i que ell mateix per si sol ja tenia cert estatus pel seu origen noble que el diferenciava del altres dos autors.
En l'aspecte personal de la seva vida es casà amb tres dones i va patir dos divorcis. Va arribar a tenir descendència.
Com a obra coneixem els "Fastos" obra que relata les diferents festivitats romanes; també tenim les Metamorfosis, conjunt de relats d'éssers èpics i mitològics que pateixen transformacions i una bona quantitat de poemes de temes diversos, que sovint foren molt autobiogràfics: poesia d'exili, poesia amorosa, poesia didàctica i patriòtica...
És desterrat de Roma per causes no gaire segures. Alguns diuen que fou perquè sabia informació de la filla de l'emperador, d'altres per algunes relacions escandaloses, ningú no ho sap del cert. Mai no va perdre la ciutadania però sí que va escriure cinc llibres explicant la seva desgraciada situació i el seu perdó que mai arribà.
Les Metamorfosis d'Ovidi són un clàssic de la literatura llatina que relaten totes aquelles històries mitològiques que ens mostren una transformació. N'hi ha més de dues-centes en la seva recopilació, a més a més d'una gran varietat de personatges i situacions.
***
En aquesta entrada parlarem de la història d'Eco i Narcís:
Eco era una nimfa dels boscos que sovint passejava pels camins i rierols i també tenia affaires amorosos amb Zeus. La seva esposa i germana Hera el va enxampar i va castigar la nimfa de manera terrible (perquè tots sabem que la major part de la culpa era d'Eco...), de tal manera que només podia repetir l'última paraula que sentia.
La pobre nimfa desterrada al mig del bosc trobà el bell Narcís, un jove molt presumit. Però cada cop que ella es volia apropar al jove només podia repetir allò que ell li deia. Cansat, Narcís la refusà i Eco es tancà en una cova. Heus aquí l'origen de l'eco.
Narcís després de rebutjar altres ofertes es quedà embadalit admirant la seva imatge reflectida al rierol. Nèmesis, que veié la seva actitud despectiva, el castigà i l'acabà convertint en una flor; el narcís.
  |
| "Eco" per Waterhouse "Narcís estirat" - Óscar Domínguez |
Quina és la vostra metamorfosi preferida ? En què us convertireu si poguéssiu ?
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada