La Tragèdia

El símbol del Teatre ( o bé dues persones badallant)

La Tragèdia fou un gènere teatral cultivat pels mateixos grecs. Aquest tenia certes característiques importants ( alguna raó havia de tenir per no anomenar-se comèdia) sent dues les més rellevants:

1 - El protagonista o actors eren gent sàvia i amb força, molt característics de l'aristocràcia, i tot i tenir moltes habilitats havien de lluitar contra un destí que mai els afavoria.

2 - Amb això es presentaven certs pensaments que cada dramaturg interpretava d'una manera o altra i volien fer el públic pogués qüestionar-se tant com ells. ( perquè no en tenien prou amb deixar que la gent passés una bona estona... no podia ser...)

Per tant podem observar que tot allò que els Hel·lens feia tenia filosofia i teatre barrejat, sens dubte la gent gaudia (o no ) de les obres, però volien que la gent marxés amb un regust curiós al acabar la funció i que tastessin la catarsi una purificació de l'ànima  (devia ser bona l'aigua que servien a les representacions.)

Els tres "dramàtics" (només cal mira'ls-hi els noms noms) per excel·lència foren : Èsquil ( "Els suplicants", Agamèmnon...) , Sòfocles (Antígona, Edip Rei...)  i Eurìpides (Medea, Hipòlit...)

Amb el mateix ordre... (sí, de dreta a esquerra encara que redactessin al revés)

*Curiositat - Els actors podien portar sabates de plataforma també anomenades coturns (qui volia lluir havia de patir)

S