Francesco Petrarca - Sonets

FRANCESCO PETRARCA

VIDA

Francesco Petrarca fou un dels altres escriptors italians per excel·lència. Va néixer a la Toscana italiana l'any 1304 i de ben petit es va traslladar a la Provença amb la seva família on estudiaria lletres i lleis per acontentar el progenitor. Amb la defunció del pare, Petrarca abandonà les lleis i es dedicà a estudiar els clàssic grecs i romans. Aquesta passió el va portar a viatjar per tot Europa, escrivint i nodrint-se com a filòsof i persona. La seva visió fou d'ajuda pel pas entre Edat Mitjana i Renaixement.
Fou coronat poeta a Roma amb el distingit símbol de les fulles de llorer.

Va tenir un amor platònic anomenat Laura, de qui mai s'ha trobat la veritable identitat. 

La seva mort fou per causes naturals poc abans d'arribar al seu setantè aniversari. Morí l'any 1374 prop de Padua.

OBRA

La seva obra es composa de peces líriques, en la seva majoria, escrites (en sonet) mentre compaginava la seva vida de clergue. Va escriure poemes i odes, molts d'aquests dedicats al seu amor platònic per Laura. Va ser molt aclamat per la seva feina, encara de viu, i molta de la seva temàtica també estava basada en els clàssics. Una de les obres més conegudes és el Canzionere, una recopilació de tots els seus poemes.
Per a fer-ho va estudiar la poesia vernacular que s'estava creant a la zona i poc a poc va anar assentant les bases de l'italià literari.
A causa d'una crisi existencial la seva moral va canviar i va arribar a la conclusió que estimava a Laura, de manera més espiritual. Per tant oblidava aquella figura religiosa tan recurrent a l'Edat Mitjana.

Com el seu contemporani Bocaccio, Petrarca afegirà molts elements filosòfics i representatius de la societat que hi havia durant l'època.

S

Giovanni Boccaccio - El Decameró

BOCACCIO

Vida

Giovanni Boccaccio va néixer a Itàlia l'any 1313 i va passa els primers anys a Florència. Posteriorment va ser enviat a Nàpols per estudiar Llei i Negocis, aviat però abandonà la carrera i es dedicà a la literatura en cos i ànima. Es creu que va tenir un amor platònic a qui anomenà i dedicà diverses de les seves obres: Fiammetta, Elegia di Madonna Fiammetta. 

Va tenir una vida molt social i va fer diverses visites de cortesia a la classe social de l'aristocràcia del moment. Com que fou contemporani de Petrarca els dos foren coneguts i companys, compartint la seva passió: l'escriptura.

Es creu que fou pare de tres nens il·legítims, ja que mai va arribar-se a casar. 

Obra

De tota l'obra representativa, on trobem llibres dedicats a amants, a mitologia clàssica, en destaquem una: El Decameró, escrita a mitjans del segle XIV.

El Decameró és una obra extensa que ens relata com deu nois i noies (7 noies i 3 nois) que fugen d'una epidèmia de pesta a una vila apartada expliquen, cadascú, històries molt diverses durant la seva estada d'exili. Allà passaran els dies, deu en total, i principalment s'explicaran històries moralitzadores i de caire didàctic. El recull de contes serà un per cada personatge durant les deu nits descrites, cent en total.
En aquesta obra, dins les històries hi apareixen una gran diversitat de personatges, d'entre els quals trobem Fiammetta.

Moltes obres van utilitzar tercets i rima encadenada, d'altres va preferir els versos octosíl·labs i en concret el Decameró està escrit en prosa.

Un dels elements més únics i clau de la novel·la és aquell esperit humanitzant que dota de vulnerabilitat i poder a l'humà per decidir la seva vida. Cosa que també compartirà amb els altres autors, precursors de l'italià literari.


El Decameró 1971 per Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini fou un director de cinema, novelista i poeta italià nascut l'any 1922. Fill d'un tinent d'infanteria i una mestra d'escola, el jove Pasolini va estar sempre buscant aquella nota discordant que el faria únic. El seu pare va salvar Mussolini. 

De jove va estudiar a la universitat i posteriorment va esdevenir mestre com la seva mare. També va escriure una diversitat de poemes, algun d'ells pujat de to. Va sempre mostrar sensibilitat pels més despotegits i era partidari del marxisme. Moltes de les seves pel·lícules criticaven la societat i política del moment. Una de les més sonades fou "Salò o els dotze dies de Sodoma".

Va morir en circumstàncies desconegudes l'any 1975, molts d'ells cregueren que fou un crim de política, d'altres passional, el misteri de la triple P, PPP, encara roman en el misteri.

Teniu algun autor d'inicis del Renaixement que us agradi ?


S

Dante Alighieri - L'Infern de Dante

DANTE ALIGHIERI

VIDA

Dante Alighieri va néixer l'any 1265 a Florència (Itàlia), fill d'una família de nobles modestos. Va estudiar a l'escola i posteriorment va assistir a la Universitat de Bologna, una de les més prestigioses del moment. De jove el seu casament va estar predestinat amb Gemma Donati, amb qui es casaria anys més tard i tindria tres fills. Això però mai va ser el seu autèntic desig. A l'edat d'onze o dotze anys ,va conèixer la dona que seria el seu amor platònic i a qui utilitzaria en diverses de les seves obres: Beatrice Portinari. La jove noble va morir anys més tard a la flor de la seva vida i mai van arribar a ser res més que mirades furitives.

Beatrice Portinari

La seva vida però va ser dedicada a l'escriptura i també a accions polítiques i religioses del moment que el van portar a l'exili durant uns anys (inici l'any 1304).

Va morir l'any 1321, havent acabat l'obra de la seva vida La Divina Comèdia, acabada prèviament l'any 1317.

OBRA

L'obra La Divina Comèdia  és el llibre per excel·lència del període i autor. Aquest relata un viatge a través del món dels morts; cel, purgatori i infern. Un trajecte personal i al·legòric que qüestionarà la corrupció i situació social del moment, que l'autor deixa molt clar amb personatges contemporanis del seu temps. A més a més, l'obra és una extensa creació de més d'un miler de versos dividits en una estructura de cent cants, un cant introductiu i trenta-tres cants per a cada secció(cel, purgatori i infern). Els versos eren decasíl·labs i  amb una rima encadenada:

Nel el mezzo del cammin de nostra vita  10 A

mi ritrovai per una selva oscura  10 B

chè la diritta via era smarrita.  10 A

Ah quanto a dir qual era è cosa dura  10 B

esta selva selvaggia e aspra e forte  10 C

che nel pensier rinova la paura.  10 B

El viatge serà visionari tot i que fantasiós, i serà relatat en primera persona pel mateix Dante acompanyat de Virgili, personatge que ja havia estat a l'Infern prèviament. A través dels diferents espais veurem quin és el pensament de Dante i on creu que tots els personatges reals o ficticis estaran destinats a passar l'eternitat.

La Divina Comèdia en anglès i il·lustracions
La Divina Comèdia en anglès i italià i una diversitat d'imatges fetes per artistes universals inspirat en l'obra de Dante.

Josep Maria de Sagarra en feu una traducció fidedigna en català, una de les més preuades traduccions de l'obra.

* Per fer alguna activitat creativa en relació a l'obra.(En anglès)

Versió en Italià del Cant I de la mà de Matteo Laliscia

Versió rapejada del Cant I

I vosaltres l'heu llegit ? A qui posaríeu a on (cel, purgatori o infern) ?
S

TRECENTO ITALIÀ

Giotto, "El Retrat de Dante" 1290

El TRECENTO ITALIÀ és un període cultural i social que sorgeix durant el segle XIV  a Itàlia, prop de tot el moviment Renaixentista-Humanista. Aquest es caracteritza per tenir una focalització en la figuera de l'humà i en separar allò religiós d'allò més social i/o polític, sense eliminar la religió del tot però sí volent-la apartar i deixar renéixer la llum del coneixement i de la cultura.

El Trecento no només afectarà la literatura, també hi haurà moltes altres vessants artístiques com la pintura i l'escultura que començaran a oblidaran la tradició bizantina i faran barreges amb l'estil per excel·lència, el Gòtic. Tot i tenir maneres de treballar molt diverses, la verbalitat i la plasticitat de les obres de pintura i literatura es complementaran molt bé i sovint unes a les altres es representaran.

Els tres escriptors per excel·lència foren: Dante, Bocaccio i Petrarca.

Música Clàssica del Trecento, inspiració i semblança renaixentista.

Tristany i Isolda: El llibre, l'òpera i la pel·lícula

En aquest nou post de la trilogia que segurament farem de l'obra. relatarem les diferències o semblances de les representacions de l'obra. La meva intenció principalment és centrarar-me en el llibre i la pel·lícula ja que són els únics amb els quals he tingut contacte directe, l'òpera serà una breu comparació a partir d'allò que pogueu copsar aquells que l'hagueu vista.

LLIBRE

Després de la lectura de Joseph Bédier podem triar certes característiques significatives:

- Ús d'un recurs màgic i etern: la poció

- Morholt és l'oncle d'Isolda

- Fan l'amor durant el viatge en vaixell

- Hi ha molts elements màgics: Petit-Crû, gegant, drac...

- Aparició d'Isolda de les Blanques Mans

- Rep Isolda enganyat per la seva paraula (d'Isolda)

- Mor per un atac de cavallers

- Marxen bosc endins per fugir de Marc

PEL·LÍCULA (versió del 2006 dirigida per Kevin Reynolds)

Versió filmogràfica que conserva l'essència i estructura de la novel·la però, cal dir, té una manca de detalls màgics i detallisme, que és propi del llibre. A més a més l'estructura gira al voltant dels dos amants. No podem oblidar la protagonització de James Franco com el bell Tristany (punts a favor per veure-la).

Fitxa Filmogràfica

- No hi ha poció

- Tampoc recursos màgics

- Es centra en la relació amorosa 

- Fan l'amor quan es coneixen a Irlanda

- Rep Isolda com a recompença d'haver matat el drac

- No apareix Isolda de les Blanques Mans

- Morholt és només un pretendent

- Mor a mans dels irlandesos

- Només fa fugir Isolda i Brangiana a petició de Marc

*versió en castellà

ÒPERA

L'òpera de Wagner "Tristan und Isolde" és un dels clàssic atemporals de l'autor que va crear l'any 1859 a l'edat de quaranta-sis anys. És d'extensa durada, unes cinc hores i fou molt innovadora en el seu temps, amb notes transgressores i una gran necessitat d'assajar exahustivament abans de l'estrena. 

Us deixo el vídeo del primer acte i espero que pugueu trobar-ne alguna similitud o diferència. Està subtitulat en una diversitat d'idiomes. 

S

Passatges de lectura 1# - El Romanç de Tristany i Isolda

Com que no he pogut resistir-me a comentar un parell dels meus capítols preferits he rebutjat el sentiment de rebuig (valga'm déu la repetició) i he decidit oposar-m'hi.

Si bé és cert que no volia fer cap mena de spoiler a ningú, espero que comprengueu que si continueu llegint aquest post n'hi haurà alguns, així que SPOILER ALERT !

Un dels capítols més sorprenents segons el meu parer és el capítol XII "El jutjament del ferro vermell". Aquest ens relata molt enginyosament com es pot evitar fer públic un adulteri mitjançant l'astúcia. Isolda és difamada com adúltera i decideix fer una ordalia o juí amb el qual exculpar-se de la condemna. Trobant Tristany i recollint-la amb els seus braços, aquest disfressat d'ermità, Isolda pot jurar davant de tothom i amb un ferro roent a la mà amb el qual ha de recórrer nou passes, que ella no ha estat en cap més braços que els del seu marit i els d'aquell ermità piadós. Davant la sopresa de tots la seva pell resulta tant polida com des d'un bon principi.

El segon que més impacte em feu i segurament el més emocional de tota l'obra és el XVIIIè capítol "Tristany foll" que relata com Tristany, en un intent desesperat de saber de l'amor d'Isolda, es disfressa de foll i se'n va al castell a entretenir el monarca i entra burla i sàtira va explicant fil per randa tota la seva història amb Isolda, fent que la pròpia jove no el cregui, per l'aspecte desastrós que ofereix. Finalment, reconegut pel seu gos fidel Husdent, Isolda creu en allò que el foll diu i es lliura als braços del seu única vertader amant.

D'alguna manera vaig trobar-lo més emotiu que els altres, més fins i tot que el que hem comentat prèviament, dotata de punyeteria i un caràcter espavilat. Perquè trobo que els records d'una persona són els dards més forts que hi ha i ell utilitza aquest recurs per demostrar que pensa en ella i que encara la té molt en compte.

S

El Romanç de Tristany i Isolda

L'exemplar llegit

El Romanç de Tristany i Isolda és un dels clàssics francesos provinents de la ja comentada Matèria de Bretanya de la mà de Joseph Bédier, que propi del seu gènere, ens relata una història de cavalleries amb tocs màgics i llegendaris. Com a bona història d'amor no podem oblidar que l'argument i estructura essencial és la relació entre els dos protagonistes, que es troben en bàndols oposats lluitant per una força més poderosa que els propis prejudicis.

PERSONATGES

Els personatges són una gran part de tota l'obra, no només perquè són aquells que experimenten les accions, però també aporten els tocs de fantasia propis del gènere i a partir de la seva caracterització tenim molts de matisos dins la societat i creences del moment. Aquests només són els més rellevants dins la història:

  Tristany és el coprotagonista de la novel·la, fill de Leonís i Blancaflor germana de Marc el seu oncle. Un valerós cavaller, amb molt d'honor i una gran capacitat per superar els obstacles d'allò que desitja.

  Isolda és també la coprotagonista, filla dels reis d'Irlanda i neboda del Morholt. És una jove molt valenta i decidida, espavilada en totes les oportunitats que té i lluitadora per allò que estima de veritat.

  Brangiana és la minyona d'Isolda, la seva confident i sovint la seva còmplice en el seu propòsit d'estimar Tristany.

  Marc és l'oncle i espós d'Isolda, és algú molt emocional i just, pateix per la relació adúltera però es commou de la dissort dels dos joves.

  Morholt és l'oncle d'Isolda mort per Tristany.

  Isolda de les Blanques Mans és la germana de Kaherdí i pretendenta de Tristany.

  Kaherdí és el fill del duc de Bretanya, germà d'Isolda i company de Tristany els últims moments.

  Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn són els delators dels amants i els infidels del rei Marc.


LOCALITZACIÓ

Si voleu mirar els escenaris més rellevants de la novel·la només cal que visiteu el mapa de: Tristany i Isolda: on s'amaga l'amor.
La majoria de les terres eren molt naturals i estaven dotades d'un aire salvatge gràcies a la naturalesa no domada. Actualment no tenen el mateix aspecte però conserven cert aire britànic i cavalleresc. No podem oblidar que els llocs no es tenen amb certesa com a vertaders, això sí, formen part del patrimoni cultural i turístic de Gran Bretanya. 

ARGUMENT

La bella història d'amor entre Isolda i Tristany sorgeix de l'embruix d'una poció eterna que els fa desviure l'un per l'altre, malauradament però aquests dos són provinents de terres enemistades. A aquest gran dilemma s'hi afegiranelements prohibits com ho seran: el casament d'Isolda amb Marc i la directa relació de Tristany amb ell i amb el Morholt. Ni els llaços familiars ni la mort del Morholt a mans de Tristany no els farà defugir del seu amor adúlter. També hi haurà els infidels i delators de la cort que lluitaran per fer sortir la veritat de la relació entre els enamorats i guanyar el màxim de poder del tron. Les circumstàncies faran de la seva relació una poma prohibida i ells mateixos, amb elements exteriors, hauran de lluitar pels seus sentiments i buscar una solució per no fer tacar el seu honor. Si bé intenten estar junts la vigilància a prop del castell de Tintagel és extrema i ells hauran de bé fugir dins el bosc, seran capturats per leprosos i es veuran obligats a comunicar-se mitjançant penyores.
El desenllaç només serà aquest cúmul d'elements sorgits de la lluita interna i externa creada pels prejudicis i autoritats de l'epoca, conjuntament amb un element màgic imprescindible: la poció que fa el seu amor inevitable i etern.

A l'obra trobem personatges fantàstics amb grans habilitats que seran exemple de la mena de màgia que hi havia en aquell moment històric o bé uns contrincants d'aquesta mereixedors del títol, com ho foren el Morholt d'Irlanda, vençut per Tristany; el drac d'Irlanda, de la mort del qual Tristany podrà portar Isolda com a recompensa a Marc, la mort del gegant que atorgarà la propietat del gos Petit-Crû o els dos esbarzers que es trobaran eternament.

* Si potser esperaveu un resum detallat, no crec que sigui la meva obligació oferir-vos-el (sense ser mala bloggera i amb molt d'amor). Més aviat m'agradaria i crec que en sóc responsbale de fer-vos venir ganes de llegir-lo i provocar cert sentiment de curiositat.

VALORACIÓ PERSONAL

És un llibre breu de cent pàgines i escaig que recupera molta tradició i llegenda de l'Edat Mitjana. El llenguatge és comprensible un cop t'hi submergeixes de ple, no demana grans esforços però sí constància de voler-lo entendre. El fet de ser breu no evita un gran argument variat, sorprenent i a vegades fins i tot té la capacitat de deixar-te impotent i amb ganes de continuar ( o bé entrar a dins el llibre per demanar més justícia pels pobres protagonistes). 

Pels amants de la literatura amorosa és un bon exemple de lluita d'ambdós personatges, que tracta temes universals i presenta, en especial, un digne final a tal història.

Dificultat de lectura: ****

Valoració General: *****

Per a qui ? Tots aquells amants de la literatura amorosa i tots aquells que vulguin passar una bona estona fent un cop d'ull al passat i a la màgia.

* Per a qui vulgui abans de la lectura

  

Si us l'heu llegit, quina és la vostra opinió ?

El Cinema i l'Edat Mitjana

Segona edició de cinema al club Vellichor ! En aquesta entrada parlarem de l'Edat Mitjana i el cinema, les pel·lícules i les sèries que ens mostren l'Edat Mitjana amb certs tocs moderns. Una qüestió que sempre m'he fet és l'ús d'actors acuradament preparats pel model de bellesa actual. Però siguem sincers ja que som quasi bé íntims - en el bon sentit - hi ha algú que pugui dir amb certesa que la gent en aquell temps anaven sense cap mena de vellositat pel cos ?

Comentaris a part anem a veure què tenim:

Les Aventures de Merlí

BD: Les Aventures de Merlí és una sèrie britànica de força renom que retorna a aquell passat de Matèria de Bretanya amb ambients molt màgics i amb lleugers tocs històrics sobre la llegenda. A més de tenir una gran varietat de personatges.

VP: Molt recomanable pels amants de la màgia, la mitologia i els tocs humorístics (són d'humor anglès però no està gens malament... de veritat)
Nota: 9

Excalibur

BD: Pel·lícula molt acurada amb la llegenda del rei Artús, varietat de personatges i escenificacions màgiques. Té una estètica molt dels anys 80 i pot resultar lleugerament estranya en certs moments.

VP: Entretinguda i acurada per saber la llegenda.
Nota: 6,5

El Rei Artús

BD: Pel·lícula basada en els estudis històrics de la llegenda. Un gir inesperat en la sempre coneguda història. Força extensa però ens mostra les dues cares de la moneda i uns personatges coneguts en situacions i orígens sorprenents.
VP: Un clàssic modernitzat que ens pot fer entendre de manera més realista la llegenda.
Nota: 8,5

El nom de la rosa

BD: Pel·lícula inspirada en l'obra del mateix nom d'Umberto Eco, que fou un best-seller pels volts dels anys 80.
És molt acurada als ambients de l'Edat Mitjana, fosca, tètrica i misteriosa i hi ha moments sorprenents i revelacions del món eclesiàstic.
VP: Pel·lícula molt coneguda per la seva ambientació fidel. Bona.
Nota: 8,5

La Papissa

BD: Adaptació en pel·lícula sobre l'especulada existència d'una Papissa dona. L'obra és un camí eclesiàstic que ens mostra els ambients religiosos des de dins i la visió que tenien del món en aquell moment. Extensa i religiosa.
VP: Argument interessant i progressista en l'existència de dones dins el clergat. Recomenada per a tots, menys a aquells que avorreixin les pel·lícules amb toc religiós. És més reveladora que no moralitzadora.
Nota: 7


Teniu alguna recomanació ?

S