Benvinguts a un blog de literatura universal d'una estudiant de 1r de Batxillerat.
Només dir que aquest espai està enfocat en la creació literària, el fet de debatre-la i tot allò que pugui sorgir. Sense pretensions.
P.S: ara faig 2n... comentar i proposar és gratuït (com les millors coses en aquesta vida...)
Benvolguts tots els qui llegiu el blog. Tinc la certesa que en sou alguns encara que mai no dieu res. Us vull dir que tinc un nou projecte que no sé si funcionarà. Acabo d'obrir un canal de Youtube que serà una expansió paral·lela d'aquest blog. Vull que sigui un espai per parlar d'art en general, presentar-vos projectes personals i coses que de veritat m'agradin.
Ara per ara no tinc cap horari, no penjaré vídeos de manera regular. Vull que sigui un espai lliure on compartir coses cada cop que em vingui de gust o tingui quelcom a dir.
Diuen que és molt bo re-llegir o re-veure els clàssics. Jo encara sóc massa jove en aquest sentit i molts dels clàssics són completament nous per a mi. És un hàbit que voldria agafar, ja que és cert que les millors obres són atemporals i tu mateix creixes amb el temps. Llavors és de sentit comú i legítim cap a nosaltres mateixos que llegim i mirem les obres més d'un únic cop a la vida.
Avui al matí a quarts de vuit mentre esmorzava sola he vist que a la televisió hi havia una reposició de "La Vita è Bella" dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni i he decidit re-veure-la, ja que potser feia un parell o tres d'anys que no ho feia.
ARGUMENT BREU
Un jueu enginyós enamora una dona italiana i formen la seva pròpia família dins el creixement dels totalitarismes europeus. Quan la Segona Guerra Mundial esclata, Guido, el pare i Giosué, el fill, es veuen obligats a abandonar la casa i marxar a un camp d'extermini. Dora, la mare i esposa, els seguirà per voluntat pròpia. Si bé el protagonista, Guido, va conèixer la seva dona després d'un grapat d'esdeveniments fortuïts on ell sempre deia "Buongiorno Principesa". D'aquesta manera amb enginy i humor Guido aconsegueix que el seu fill ho vegi tot com un joc.
(*no us vull explicar el final perquè cal que la veieu.)
VALORACIÓ
Només he necessitat començar-la i el guió, les imatges i la presència de Benigni m'han colpejat de tal manera que semblava que veia la pel·lícula per primer cop.
Els tres personatges principals; Dora, Guido i Giosué, són el reflex d'una família que s'estima i es té en compte sempre. Guido té un caràcter humorístic i molt enginyós i tota la pel·lícula està farcida de petits trucs que fan sàtira, fins a cert punt, del nazisme, dels totalitarismes i de la dura situació dels jueus.
És una pel·lícula d'un parell d'hores i escaig que no es ja gens pesada, els decorats o paisatges són típicament italians i molt pintorescs i tota la posta en escena cinematogràfica, com es diria en francès és "mignonne", un país de nines i camps llaurats.
Les actuacions dels tres actors són vertaderes fins la medula de l'os. Benigni té una expressió facial que el converteix en un actor còmic però no grotesc o dotat de qualitats més enllà de l'humor, Braschi reflecta la femenitat i la valentia d'una dona i el petit , ara ja no tant, Cantarini té una expressió autèntica i naïf que porta la dolçor i la càrrega essencial per remoure les consciències dels espectadors.
La meva escena preferida de totes és aquella on els actors principals, abans d'esdevenir una parella i posteriorment pares, es troben davant de la casa d'ella i Guido confessa que voldria fer-li l'amor diverses vegades. Dora sembla ser que no acaba d'entendre-ho i el seu futur marit ho repeteix sense cap mena de pudor un altre cop. No hi ha bes, no hi ha contacte només es miren i s'acomiaden.
El que és tan meravellós de l'escena, a part de la força interpretativa on el contacte físic és irrellevant, és l'erotisme i l'amor que es pot expressar amb una mirada i amb un llenguatge clar. No cal farcir-lo de decoració metafòrica ni de llenguatge vulgar, el simple concepte de "fer l'amor amb algú" és presentat com a tal i no es perd ni l'amor ni la sensualitat que l'escena porta amb ella.
Actualment Benigni i Braschi estan casats. Si bé els personatges són persones completament diferents, quelcom hi devia haver perquè l'amor sorgís.
NOTA
Només puc posar un 10 com a nota final. És una pel·lícula que té pràcticament tots els gèneres en una de sola. No es recrea en el dolor de l'època històrica, tampoc la deixa de cantó, els diàlegs són brillants, els escenaris genuïns i les interpretacions molt humanes.
És per tothom, sense distinció de res. Encara que potser sí que la recomanaria per majors de 12 anys.
La Revolta Dels Animals és una novel·la de George Orwell publicada pels volts dels anys 50 com a crítica satírica dels totalitarismes europeus un cop acabà la guerra.
Eric Arthur Blai, més conegut com a George Orwell va néixer l'any 1903 a la Índia i va morir a Gran Bretanya el 1950. D'orígens birmani, per part de mare, i britànics per part de pare, des de ben petit es va traslladar a Gran Bretanya però mai va perdre el contacte amb el seu país de naixement. Es va dedicar al periodisme i tenim obres seves en forma de novel·la i també d'assaig.
D'idees lliberals però en contra dels totalitarismes europeus del moment va lluitar tant a la Guerra Civil Espanyola com a la WWII.
LA REVOLTA A LA GRANJA
ARGUMENT
I part
La "Granja Manor" està plena d'animals que no volen estar sota les ordres dels humans i fan tot allò que poden per tal de fer-los fora. Ho aconsegueixen encara que els homes facin un segon intent i els acabin d'anihilar a la "Batalla de l'Estable de les Vaques". Fan uns manaments que prohibeixen qualsevol contacte o semblança amb l'ésser humà:
Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic
Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic
Cap animal no portarà robes
Cap animal no dormirà en llit
Cap animal no beurà alcohol
Cap animal no matarà un altre animal
Tots els animals són iguals
II part
Els animals decideixen crear la seva definició d'estat i acaben formant una nova nació amb himne, tradicions i cultura. El poder però es veurà arrabassat de manera gradual pels porcs i els gossos. Faran projectes de futur com la contrucció d'un molí i faran tractes amb humans a canvi de diners.
Els manaments preestablerts a l'inici de la revolta s'acaben adaptant a les ambicions dels porcs i obliden què, com, quan i perquè han arribat al sistema jeràrquic, aquest cop imposat per compatriotes seus.
III part
Es descobrirà que els tractes amb les humans han sigut en va, ja que eren diners falsos, i també sortirà a la llum la vertadera intenció dels porcs que han pres mesures i costums humanes: caminar sobre dues potes, dormir sobre llits... Els animals, però, ja tenen una certa edat i molts moren. Anys més tard el records de La Revolta és tèrbol i la gran majoria no recorden què va passar ni tampoc el perquè.
CRÍTICA
Novel·la breu amb un narrador en tercera persona omniscient. Lèxic assequible i sintaxi senzilla.
Crítica a l'ascensió dels totalitarismes europeus durant el període d'entreguerres mitjançant uns animals capaços de raonar com humans i també predisposats a crear una societat jerarquica com els humans. El lloc es presenta quasi bé com un personatge més, és l'Estat on hi conviu una Nació.
De manera satírica aquests personatges propis d'una pel·lícula d'animació Disney presenten una societat cruel, amb ànsies de poder i amb legitimitat del poder autoritari.
A l'hora de llegir no m'ha comportat cap problema - és una estructura línial - però sí que m'ha mostrat una cruesa dels esdeveniments impròpia per la tria de personatges. Aquest to satíric xoca molt amb la disposició de la novel·la i deixa el lector impactat pels recursos.
VALORACIÓ
NOTA: *** És una crítica molt directa però que al llegir m'ha provocat violència (segurament aquesta era una de les finalitats)
A QUI LA RECOMANARIA ?: Per tots aquells interessats en la psciologia de les masses i la història i també per aquells curiosos dels clàssics amb rerefons històric. NO està feta per nens.
FRASE DE L'OBRA: "Tots els animals són iguals, n'hi ha però, que són més iguals que els altres "
Com tots els estius, sempre penso que tindré tot el temps del món per a fer coses. al final, sembla ser que el temps es divideix en petits bocins que cada cop són menors. Aquest any, però, tinc pensat fer el TDR, molt important si vull anar a segon, i a més a més vull llegir MOLT.
La lectura és essencial i necessito obrir-me al món. És la única manera que sé com arribar a nodrir-me de debò. Una mica com Fahrenheit 451.
Per tant, en aquest post us comentaré els meus propòsits literaris i els meus llibres pendents. Al cantó del blog hi afegiré un post-it digital on apareixeran els objectius que hagi complert i la data que els acull. Si al final d'aquest estiu no he complert la majoria teniu tot el dret de colpejar-me amb retrets el meu inexistent compromís.
PROPÒSITS LITERARIS
a) Escriure ben entrada la nit /matinada
b) Escriure ben d'hora al matí/matinada
c) Escriure davant el mar
d) Llegir en un cafè amb una beguda al cantó.
e) Parlar amb altres amants dels llibres
f) Fer bé el TDR
g) Escriure un diari quasi bé cada dia (i fer-ho de manera continuada)
LLIBRES
Aquesta llista és un d'aquells propòsits que quasi bé m'imposaré com a obligació, ja que vull aprofitar bé el temps que tinc per poder llegir matèria de la bona.
a) El Dietari Gris, Josep Pla
b) Mercè Rodoreda (qualsevol obra en realitat)
c) Verdaguer (poesia)
d) Carner (poesia)
e) Cien años de soledad, García Márquez
f) Roald Dahl
g) Solitud, Víctor Català.
M'agradaria molt saber les vostres propostes d'estiu. Les podeu deixar als comentaris i sempre seran benvingudes. A més a més, necessitaria noves recomanacions de llibres ! (així potser sortireu a la llista)
La METAMORFOSI és l'obra essencial de l'autor. És una obra breu de només tres capítols escrita en tercera persona narrador omniscient i té a simple vista un argument senzill.
Els personatges segueixen força uns arquetips clàssic que tenen molta relació amb la pròpia vida de l'autor. Si bé l'obra no és autobigràfia està repleta de detalls.
Pare: Home sever amb una mentalitat recta que ignora força el seu fill convertit.
Mare: ànima dramàtica que només es queixa de la solució i d'alguna manera rebutja el seu fill.
Germana: noia jove que estima molt el seu germà però després es gira completament en contra.
Gregor S: personatge força estàtic, naïf i amb honor. Busca poder ser redimit de quelcom que no controla.
OPINIÓ
És una obra molt breu amb un estil poc recarregat i amb tendència a crear imatges deconcertants i poc agradables. L'argument és molt senzill, però, ens mostra uns personatges rodons i mòbils, sobretot els familiars envers el seu fill convertit en escarabat. Gregor Samsa el personatge és càndid i estàtic, durant tota l'obra no canvia i continua entossudit en creure la seva família tot i que el tractin malament. És un dels pocs llibres que no crec que necessiti més pàgines, com tampoc crec que l'ssència del llibre impliqui saber les causes d'aquesta transformació. Sovint, les metamorfosis són canvis de llibertat, hom es pot tranformar per trencar amb allò establert, per treure'ns de sobre allò que ens reté. El final de la Metamorfosi em sembla clar i just i amb ell el personatge troba una pau interior que mai no hauria aconseguit en vida.
Vaig trobar que el narrador s'expressava de manera clara i freda, sense recrear-se molt en dolors o sentiments negatius, simplement els feia ser-hi presents.
VALORACIÓ
NOTA: ******
A QUI EL RECOMANARIA ? A tots aquells amants de la literatura poc convencional, amb imatges una mica grotesques i d'estil senzill.
FRANZ KAFKA va néixer l'any 1883 a Praga i va morir a Àustria el 1924.
Provenia d'una família de comerciants jueus i el seu patrimoni era suficient com per a que Kafka curses un bon batxillerat i es llicenciés en llei posteriorment. A la universitat va entrar en contacte amb el món de la literatura i de la filosofia.
Va exercir com a advocat diversos anys dins el 1920 quan es va haver de retirar per causes de salut. Aquell treball tampoc no l'havia fet sentir del tot realitzat. Al 1911 va començar a entrar dins el món del judaisme i el sionisme de la mà de Lowy. Va voler traslladar-se a Palestina però els pirmers estatges de la tuberculosi no li van permetre. L'any en que va abandonar la feina va conèixer Milena Jenskà, una admiradora amb qui va compartir desenes de cartes i va viure una apassionada història d'amor epistolar.
OBRA
La seva obra va ser tan característica i va utilitzar recursos tan poc freqüents que d'aquí va esdevenir l'adjectiu kafkià, és a dir, quan quelcom és estrany, poc racional, opressor, confús...
Tenim Carta al pare (1919) on l'autor es confessava genuïnament amb el seu pare autoritari i sovint violent, La Metamorfosi (1915) un relat que ha esdevingut un clàssic i un indispensable de l'autor, la Condemna (1913) relat d'un conflicte paternofilial i també El Procés (1925) obra que es va publicar pòstumament i ho feu l'editor del propi escriptor que va anar en contra de les seves últimes voluntats.
Moltes de les seves frases s'han fet cèlebres perquè porten a l'interior una vertiable passió cap a la literatura.
Recull de relats de l'escriptor anomenat Un Metge Rural de 1919. Aquí teniu un vídeo d'animació molt ben fet i amb aquest deix kafkià tan seu.
Vídeo Promocional del Museu dedicat a l'autor a Praga
A la segona meitat del segle XIX hi ha un nou moviment que sorgeix: El Realisme. Aquest està envoltat per la creixent industrialització en especial a Gran Bretanya. Les revolucions de 1848 fan de la burgesia una classe poderosa i, a més a més, es marquen clarament les diferències socials.
D'aquesta manera, el Realisme es vol allunyar del Romanticisme i ho fa mitjançant el rebuig de característiques massa emotives o que s'evadeixen de la realitat. El Realista es mira la vida amb els ulls ben oberts i intenta plasmar-la de manera fidel, i en especial, tots aquells detalls que són crus i reals de la societat del moment.
No només les obres aconseguiran aquesta representació exhaustiva i real, les pintures també mostraran les classes obreres i els espais foscos i durs de l'època.
Els picapedrers, de Gustave Coubert
Si ens fixem en la literatura tenim una gran diversitat d'autors que dins el seu territori i les seves curcumstàncies es van dedicar a mostrar la seva visió particular del món.
De propers i nacionals tenim Narcís Oller, com el més conegut i d'altres com Marià Vayreda i Dolors Monsedà.
Narcís Oller va tenir diverses novel·les i una de les més representatives fou la Febre d'Or publicada l'any 1892. En aquesta obra oLler fa una anàlisi de la recent fam de poder i capital que tenen les persones. D'aquesta manera, el seu personatge principal, un foster de professió, abandona la feina per dedicar-se a l'especulació borsària i esdevenir burgès de mena.
En aquesta obra, Oller també ens ajuda a entendre i fa una crítica de la recent fam de la capital barcelonina que va patir durant el segle XIX.
Explicació prèvia a la lectura de la "Febre d'Or".
Gustave Flaubert, com a representant de França, ens porta Madame Bovary publicada l'any 1857. En aquesta obra, la protagonista és una noia jove que es casa amb un home més gran i surt de la seva bombolla de contes de fades per acabar trobant la crua realitat d'un matrimoni que no la satisfà i una vida lluny de ser allò que sempre havia somniat.
Amb aquest personatge femení i naïf, l'autor es disposa a mostrar la realitat de les relacions i trenca tots els ideals que tant nosaltres com la protagonista ens podríem arribar a proposar.
Charles Dickens, representant d'Anglaterra, ens proporciona l'obra Oliver Twist. Un clàssic per a tots els públics que declara de manera directa la situació de penúria que tenien els nens que anaven a orfenats durant el segle XIX al seu país. Aquestes declaracions van portar molt de ressó al seu moment i les condicions van arribar a millorar gràcies a la novel·la.
Aquesta obra està envoltada per una Londres industrial, fosca, humida i plena de "lladregots".
EL TEATRE
L'altre gènere que també es va cultivar fou el teatre realista del noruec Henrik Ibsen, autor que ja va influir en autors catalans com Joan Puig i Ferreter. Una de les obres per excel·lència de l'autor fou "Casa de Nines", una obra realista que mostra l'inici de l'alliberament de la dona. Personatges i espais que mostren l'ambient de manera fidel i que sovint no són elements exemplars, sinó provocadors i inconformistes. En aquest teatre televisat es pot veure clarament la mena d'ambient que s'hi respirava a finals del segle XIX.
EL REALISME MÀGIC
Aquest moviment sorgeix una mica més posterior a l'origen del Realisme Europeu, ja que ho fa a Sudamèrica i es defineix com a Realisme Màgic. Aquest "màgic" introduïa elements fantàstics en contexts completament reals. Els adoptava de manera natural.
A l'obra Como Agua Para Chocolate de Laura Esquivel, un personatge talla ceba i de la fortor un nadó, que encara està dins la el ventre, plora tant que surt a fora.
Peredivizhniki, Processó a la regió de Kursk 1880-1883
Rússia fins principis del segle XX no comença a esdevenir una societat relativament moderna i encara viu a l'Antic Règim, amb un sistema de govern tsarista i molt autoritari. Alexandre I i Nicolau I en són exemples i no és fins l'arribada d'Alexandre II que la censura i la política es tornen més liberals.
Especialment durant el segle XIX els autors es dediquen a utilitzar el simbolisme per tal d'explicar la seva realitat. S'analitzen els humans i els seus perfils a través de les dues vessants del moviment Realista (Crític i Sociològic, esmentats en el post anterior).
Dins el Realisme Crític tenim autors com Gògol, Tólstoi, Turgeniev i Dostoeivski. En el cas del Sociològic l'autor més recent és Chéjov.
Els autors més coneguts i més rellevants són els següents. Tots ells tenen una consciència molt russa del país i marcada per aqueslla opressió tan perpètua.
REALISME CRÍTIC
LLEÓ TOLSTOI
D'origen noble Tolstoi va quedar orfe des de molt jove edat. Durant la seva joventut va anar a lluitar a la Guerra de Crimea (1828 - 1910) però mai no va deixar d'escriure.
Les obres més destacables són Guerra i Pau, una epopèia sobre les guerres napoleòniques on els escenaris de la ciutat i el camp es presenten com a enemics i contraris. A la segona, Anna Karenina, ens dóna una visió de la classe benestant russa i com van copsar tenir els pagesos alliberats. Si bé era d'origen noble, Tolstoi sempre va ser crític amb el seu voltant.
FIODOR DOSTOIEVSKI
De família benestant Fiodor va rebre una bona educació. El seu pare però era un home molt violent i el va obligar a estudiar una carrera d'enginyeria. Va sentir el crit de la literatura i va decidir que s'hi volia dedicar. A Crim i Càstig un personatge viu turmentat pel crim que ha comès i als Germans Karamov ens presenta tres germans parricides.
La seva obra sempre qüestiona el gènere humà i presenta personatges cruels i gens mitificats.
REALISME SOCIOLÒGIC
ANTON CHEJOV
Provenia d'una família humil i mentre cursava medicina va veure que el que veritablement l'apassionava era la literatura. La seva obra es caracteritza per formar part del Realisme Sociològic ja que explorava els efectes de la societat i el caràcter humà.
Va escriure narrativa i teatre. A La Dama, el gosset i altres contes, ens apareixen uns personatges turmentats, un per la mort i l'altre per la solitud que a més a més són partíceps d'un adulteri.
Una nova tipologia de novel·les surt a cavall dels segles XIX i XX.
Les principals característiques d'aquestes són la fixació quasi bé obssessiva amb els detalls i la predisposició a mostrar els espais de manera real i detallista. A més a més d'aquestes descripcions, també lliguen als materials a una simbologia no física que cal desxifrar mitjançant símbols sensibles. Es vol copçar un element especial, la veritat, l'esperit d'una realitat.
Estudien diferents aspectes de la naturalesa humana, sovint la psicologia darrere els seus actes. Però s'enfronten a la vida i deixen d'evadir-se a diferència dels Romàntics.
TIPOLOGIA
a) Crític
Es dedica a estudiar l'interior de l'humà, el seu comportament més instintiu i tota la seva realitat. Per això s'utilitzen personatges clandesntins i de baixa escala social. Cal que la vida es mostri tal i com és.
b) Sociològic
Estudia l'efecte i els canvis socials que hi ha. Per tant, mostra destins individuals força condemnats i monòlegs interiors que desperten la consciència.
AUTORS RELLEVANTS
A) MARCEL PROUST (París 1871 - 1922)
D'orígens Benestants, Proust va viure la major part de la seva vida a la cort noble i no va tenir cap mena de preocupació cap a la vida de l'escriptor i les arts. Va ser després de la mort dels seus pares quan es va recloure de la societat i va començar a redactar "A la Recerca del Temps Perdut". Una obra amb la qual volia redimir tot allò que creia que li havia passat per alt.
"A la Recerca del Temps Perdut"
Obra de set volums que ens narra la vida del seu protagonista a partir de records que li vénen a la ment. Ens mostra una frança de la Belle Èpoque i és un gran exemple del simbolisme i de la recreació a partir de detalls. Conegut com a "La madalena de Proust": un record exhaustiu de la seva infantesa i del seu escenari a partir de la percepció amb tots els sentits d'una madalena.
B) JAMES JOYCE (Dublín 18882 - Zürich 1941)
D'orígens benestants James Joyce va tenir una infantesa marcada per un pare alcohòlic i violent. Va estudiar amb els jesuïtes i posteriorment va decidir fer medicina. Quan la seva mare estava molt malalta va decidir tornar. L'any 1904, un 16 de juny va conèixer la que seria la seva esposa. Aquest dia el va marcar per sempre i va ser la base per escriure Ulisses.
També va finalitzar l'any 1905 un recull de vuit relats anomenat Dublinesos.
"Ulisses"
Relat d'un sol dia a la vida d'Ulisses. En aquesta obra Joyce decideix trencar amb totes les estructures literàries i fer una escriptura que es pot anomenar de tot menys convencional.
" Dublinesos"
Relats que mostren la vida d'uns personatges amb una vida desgraciada i condemnats per la impossibilitat de sentir-se realitzats.
* Joyce utilitza el monòleg interior, com a mètode per representar genuïnament el funcionament de la ment. Una corrent de pensaments, dubtes i decisions que ens passen sense cap mena d'odre preestablert i que sovint s'esvaneix tan aviat com arriben.
Federico García Lorca és un dels escriptors castellans més rellevants de les últimes dècades. Va destacar sobretot en poesia i teatre. Va néixer a Granada l'any 1898 (l'any de la catàstrofe: la pèrdua de Cuba) i va morir a Granda també l'any 1936.
De jove va marxar de casa fins a Madrid per estudiar a La Residència d'Estudiants on es trobaria amb una gran quantitat d'artistes d'entre els quals hi hauria Dalí, i va formar part de la denominada Generació del 27 juntament amb Buñuel i Alberti.
La seva vida va estar plena
d'amors i desamors. Dalí fou un dels seus affaires més sòrdids i s'han publicat, pòstumament, cartes personals i obres tan representatives com la seva "Oda a Salvador Dalí". La seva relació es va esvanir a causa de la seva pel·lícula surrealista "Un chien Andalou" amb la qual Lorca es va veure satiritzat. Altres amors van passar pel cor i llit de l'autor i Dalí mai va reconèixer més que una amistat.
Federico mor l'any 1936 acusat d'anar en contra aquell moment tens i previ a la Guerra Civil i és fusilat en un camp de la seva terra. El seu cos quedarà desemparat i serà un símbol de la llibertat, artística i personal, de les persones. La seva pèrdua és, encara avui en dia, una de les més tristes.
OBRA
Entre els diversos poemes i obres de teatre de l'autor un s'hi pot perdre. Aquest any, però, he hagut de llegir "La Casa de Bernarda Alba" com a lectura obligatòria. Aquí us deixo l'enllaç del resum per capítols i una identificació molt breu dels personatges. (està en castellà, ja que és l'idioma nadiu de l'autor)
ARGUMENT I OPINIÓ
Si us heu llegit l'argument podreu entendre quina és la meva valoració de l'obra. No us vull explicar l'argument detalladament en aquest post perquè m'agradari animar-vos a llegir-la.
És una obra de teatre composta per tres actes d'una única escena. És un llibre molt ràpid de llegir i suposo que a l'hora de representar també. Una de les característiques més rellevants és que aquesta obra s'agafa al primer període de l'autor. Una època molt més personal i amb detalls d'aquella Andalusia profunda; amb famílies d'ètnia conservadora i de "molt d'art". Extremadament diferent a la seva època de Nova York.
Utilitza com a personatges dones, dones fortes, amb molt de temperament i amb una rígida creença de la decència i la compostura. Fa que les filles els manquin les relacions sexuals i mostra la sexualitat de la dona com a un tema no tabú i necessari, més enllà de l'objectiu biològic de reproducció. A més a més, mostra el conflicte dins la mateixa família per un amor prohibit.
M'agrada molt el tractament de la família per part de l'autor. Aquest retrat extrem del conservadorisme catòlic i familiar, l'amor i la sexualitat de les relacions i el final abrupte, cru i digne d'un amor com aquest.
El llenguatge és assequible pel lector actual, tot i que està ple de vocabulari regional i fins i tot personal, que amb ajuda de les anotacions de peu no comporta cap problema.
NOTA: ***
A QUI LA RECOMANARIA: A tots aquells que vulguin llegir clàssics hispànics del teatre i els qui els agradin els drames amorosos.
Hi ha una pel·lícula que em va agradar molt quan vaig tenir la dèria d'estudiar la seva vida i sobretot la relació amb Dalí. És la següent: LITTLE ASHES (és en anglès). Us recomano veure-la i si volguessiu en podria fer una valoració també !
