El Cinema i l'Edat Mitjana

Segona edició de cinema al club Vellichor ! En aquesta entrada parlarem de l'Edat Mitjana i el cinema, les pel·lícules i les sèries que ens mostren l'Edat Mitjana amb certs tocs moderns. Una qüestió que sempre m'he fet és l'ús d'actors acuradament preparats pel model de bellesa actual. Però siguem sincers ja que som quasi bé íntims - en el bon sentit - hi ha algú que pugui dir amb certesa que la gent en aquell temps anaven sense cap mena de vellositat pel cos ?

Comentaris a part anem a veure què tenim:

Les Aventures de Merlí

BD: Les Aventures de Merlí és una sèrie britànica de força renom que retorna a aquell passat de Matèria de Bretanya amb ambients molt màgics i amb lleugers tocs històrics sobre la llegenda. A més de tenir una gran varietat de personatges.

VP: Molt recomanable pels amants de la màgia, la mitologia i els tocs humorístics (són d'humor anglès però no està gens malament... de veritat)
Nota: 9

Excalibur

BD: Pel·lícula molt acurada amb la llegenda del rei Artús, varietat de personatges i escenificacions màgiques. Té una estètica molt dels anys 80 i pot resultar lleugerament estranya en certs moments.

VP: Entretinguda i acurada per saber la llegenda.
Nota: 6,5

El Rei Artús

BD: Pel·lícula basada en els estudis històrics de la llegenda. Un gir inesperat en la sempre coneguda història. Força extensa però ens mostra les dues cares de la moneda i uns personatges coneguts en situacions i orígens sorprenents.
VP: Un clàssic modernitzat que ens pot fer entendre de manera més realista la llegenda.
Nota: 8,5

El nom de la rosa

BD: Pel·lícula inspirada en l'obra del mateix nom d'Umberto Eco, que fou un best-seller pels volts dels anys 80.
És molt acurada als ambients de l'Edat Mitjana, fosca, tètrica i misteriosa i hi ha moments sorprenents i revelacions del món eclesiàstic.
VP: Pel·lícula molt coneguda per la seva ambientació fidel. Bona.
Nota: 8,5

La Papissa

BD: Adaptació en pel·lícula sobre l'especulada existència d'una Papissa dona. L'obra és un camí eclesiàstic que ens mostra els ambients religiosos des de dins i la visió que tenien del món en aquell moment. Extensa i religiosa.
VP: Argument interessant i progressista en l'existència de dones dins el clergat. Recomenada per a tots, menys a aquells que avorreixin les pel·lícules amb toc religiós. És més reveladora que no moralitzadora.
Nota: 7


Teniu alguna recomanació ?

S

El Rei Artús: Veritat o Ficció?

Sabia que us havia deixat amb mal gust de boca sense donar més detalls a una de les preguntes més qüestionades de la literatura, especialment britànica, i per això obrirem un debat que desafiarà l'espai-temps per poder parlar amb tots vosaltres vellichorets !.

El Rei Artús és tota una llegenda de la Matèria de Bretanya que situa el seu temps durant els segles IV i V, a la fi de l'Edat Antiga i a una primitiva Edat Mitjana. Curiosament però aquest personatge no fou citat fins diversos segles més tard. Un dels primers textos que ho fa és l'obra de Geoffrey of Montmouth al segle XI i amb tots els altres coincideixen en mostrar un Rei afable i considerat amb el seu poble.
Amb el casament del rei Enric d'Anglaterra i la princesa Elionor de França i la colonització de la Bratanya Francesa aquestes històries van agafar un caire més llegendari i romàntic i ens sorgeixen històries tan conegudes com el Sant Grial.

El Sant Grial de retorn a Camelot

*** El Sant Grial és una de les històries més cultivades sobre un dels calzes més coneguts del món que va formar part de l'Últim Sopar. Aquest es creu que tenia el poder de fer retornar la bonança i el bé en temps de desgràcies i així és com apareix caracteritzat a la llegenda, juntament amb Perceval.***

Tot i això la possibilitat que Artur existís realment està força emboirada, tot i que sí trobem referències d'un cavaller molt noble, Lucius Artorius Castus, que podria haver estat la principal font d'inspiració pel personatge.

La recerca física però encara dóna moltes esperances a l'assumpte. Els monjos de Glastonbury l'any 1190 van trobar una tomba on hi havia una inscripció que deia el següent: Aquí jeu enterrat el Rei Artur d'Avalon. I juntament amb ell hi havia un cos de dona de cabells rossos. Actualment és un dels llocs turístics més visitats. Malauradament s'especulà en el seu temps la necessitat de fons del propi monestir o les intencions de l'antic rei Eduard, successor d'Enric.
Leslie Alcock a finals del segle XX va fer una recerca del suposat Camelot i ho va situar al castell de Cadbury.

Voldríeu saber més sobre el lloc original de Glastonbury ? Un home pren la iniciativa d'anar a observar el lloc d'origen de la llegenda del Rei Artur, no s'acaba d'arribar a cap conclusió però va molt bé per veure el lloc i les curiositats de la regió. És en anglès però hi ha subtítols, és breu, no us sentiu intimidats pel fet de que sigui en anglès (l'home s'explica molt bé....)

Quin és el vostre parer ? (després de les parrafades -si es que hi heu arribat...- us mereixeu uns copets a les espatlles !)

El Rei Artús

Una de les històries més admirades de tots els temps és La Llegenda del Rei Artús i malauradament no es tenen prou proves com per confirmar-ne l'existència total però tampoc és d'importància tan minsa com per deixar-la que se l'emporti el vent. 

La Taula Rodona

Molts estudiosos han fet recerca ja que es creu possible l'existència d'un cavaller tan honorable com el Rei Artús que existís sota el nom de Lucius Artorius Castus i també l'existència d'un lloc a Anglaterra amb els vestigis d'un castell a la zona coneguda com a Cornualla. Tanmateix hi ha certes llacunes que aboquen ombres a l'estudi, com és el fet que la llegenda emparenta el Rei Artur amb el passat mític de Troia, beneficiant el passat del personatge,  i que els primers escrits del monarca es troben a inicis del s XII, molt posteriors a l'època en la qual s'ha de situar la història (sV o finals de s IV).

El dilema que tothom es planteja és : realitat o interès , quin és el vostre parer ?

Més enllà, però, d'opinions deixeu-me explicar la bella història del rei més famós de Gran Bretanya.

Artús era fill d'Uther Pendragó i d'Igraine. La seva concepció al món va ser un adulteri per part d'Igrine que fou enganyada per Uther un cop aquest li demanà a Merlí, el seu fidel bruixot, d'adoptar l'aspecte del seu marit. Entre altres peripècies que el Rei capritxós  li demanà ique ell se les feu seves gràcies al poder de l'espasa d'Excalibur.

Mapa de Camelot

Artús però fou entregat a Merlí que havia fet prometre al Rei que li havia d'entregar el fruit de la seva passió. D'aquesta manera Artús va créixer apartat de la noblesa i com a fill d'un cavaller més humil. Un dia però trobant-se en mig d'unes justes per veure qui podria treure Excalibur d'una pedra després que fou clavada allà per qüestions de protecció es descobreix la veritable identitat del jove i aquest buscarà el seu retorn al tron.
D'aquesta manera Artús serà conegut com a rei de Camelot i reunirà els cavallers més valents de la ran Bretanya i els reunirà en una taula rodona, mostrant la seva igualtat i honor a la cavalleria i als seus deixebles.
La seva vida personal es veurà il·luminada per Ginebra, la filla d'un noble, esdevindrà la seva muller i el triangle amorós fomat per la parella i el bell Lancelot, el més lleial dels cavallers.
Artús té una germana per part de mare, Morgana, que s'iniciarà en l'art de la bruixeria i li farà veure les mil i una per salvar el seu regne.

Moltes són les històries que es conten d'Artús i els cavallers de la Taula Rodona, totes ells honorables i meravellosament incertes.

* Una d'aquestes és la recerca del Sant Grial, que provindria de la sang real, el calze que Jesús utilitzà a l'últim sopar. La llegenda diu però que posteriorment fou traslladat a Gran Bretanya i que fou perdut . Anys més tard quan la sequera i la fam ocupava les terres del país un cavaller valent anomenat Perceval va anar a la recerca del Grial el va trobar i va poder recuperar l'harmonia a la contrada.

La mort d'Artús també porta força confusió a la llegenda. Alguns diuen que va morir a la batalla entre partidaris d'Artús i partidaris de Mordred, un druida ajudat per ell i Morgana que havia ocupat el tro en la seva absència, i que unes fades l'havien portat dins el llac per ser cremat després de que Excalibur hagués tornat dins les profunditats del llac. D'altres diuen que hauria mort després d'enfrontar-se contra el fill de la seva unió amb la seva germana Morgana.

La Matèria de Bretanya

"L'últim somni d'Artur" d'Edward Burn 

La Matèria de Bretanya és el gènere sorgit durant l'Edat Mitjana (S. XII)  a les Illes Britàniques,en especial el nord, on hi havia una gran cultura força aïllada del món exterior on es cultivava en essència les supersticions i misteri dels relats celtes. Això ens portà a la creació de lais (que posteriorment formarien els romanços) poemes breus de caràcter anònim i èpic. Com a característica tenien versos de vuit síl·labes i rimes als versos parells, tot això amb una explicació, ja que aquests havien pres la prèvia forma dels cantars de gesta amb de versos de setze síl·labes en dos hemistiquis i amb rima assonant a tots els versos.

Gran Bretanya amb les seves regions

EX:

BLANCAFLOR (romanç)

A la finestra daurada     estava na Blancaflor,
sa mare la pentinava    amb una pinteta d'or.
Sa padrina li aclaria     els cabells de dos en dos
sa tia els hi acordellava     amb un floc de nou colors.
Son germà se la mirava     amb aquests ulls de traidor:
-Si no fosses ma germana,     mos casaríem els dos.-
La prengué per les mans blanques,     la dugué a Sant Salvador.

(...)

Les característiques de les obres britàniques són sovint elements de molta fantasia i imaginació, la màgia i els seus efectes tan a humans com a animals és un dels elements argumentals més usats i capaços de solucionar el més petit entrebanc. En canvi si observem obres franceses, després del desplaçament celta cap a la Bretanya francesa, trobem que el caràcter èpic encara roman però ara sí els elements màgics han estat reduïts fins arribar a una imatge més cavalleresca.

La Matèria de Bretanya serà l'origen dels llibres de cavalleria que conservaran aquestes característiques i posteriorment rebrem les novel·les cavalleresques que s'oposaran a aquesta irrealitat i faran els arguments més properes a nosaltres i als temps de l'autor. Un bon exemple en seria " Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell.

El Cinema i els Clàssics

CINÈFILS DEL MÓN, JO US CONVOCO !

Quan parlem de literatura no podem oblidar que aquesta també té moltes adaptacions al cinema (que sovint no agraden tant com els llibres, però que tampoc són de mal-ús especialment si es vol fer de manera una mica més visual i innovadora)

De les obres clàssiques gregues i romanes en coneixem forces que han tingut èxit mundial i tot i no ser extremadament fidels a les obres escrites han pogut arribar al cor de tots o totes (per molt cursi que pugui semblar). Heus aquí les meves propostes:

Troia

Breu descripció: La història de la Ilíada i en concret la Guerra de Troia, elements desordenats però una clara visió del conflicte mític més rellevant de tots el temps.

* Punts a favor:  Grans decorats, bones actuacions i la presència d'en Brad Pitt (innegablement a favor)

Valoració final personal: 8,5

Oh Brother !

Breu descripció: Argument que mostra un paral·lelisme amb el relat d'Homer l'Odissea, amb un ordre diferent això sí i una ambientació molt més country.

* Punts a favor: Toc molt humorístic, refrescant i útil per agilitzar la ment a identificar els elements, cançó de l'estil "no me la puc treure del cap".

VFP: 8,5

Ulisses

Breu Descripció: Argument basat en l'Odissea d'Homer, el retorn d'Ulisses després de deu anys a la guerra de Troia.

Punts a favor: **

VFP: Recomanació d'una bona lectora del blog, personalment no l'he vista.

Helena de Troia

Breu Descripció: Helena és la reina d'Esparta i esposa de Menelau, el desig d'un jove anomenat Paris, però canviarà el transcurs de la història i farà de la guerra de Troia una de les més recordades.

Punts a favor: els decorats són reals i es van filmar a les illes de Malta.

VFP:  "sense opinió"




Algú té altres propostes ? Comenteu si les heu vist !

Àgora

Breu Descripció: Hipàtia és una jove astrònoma que es qüestiona la ciència en un món ple d'odi i bàndols de religió. Què podrà més, la societat o les seves ganes de conèixer ?

Punts a favor: Molta informació intel·ligible.
VPF: 8

S

Ovidi

Publi Ovidi Naso (un altre exemple de la discreció dels romans...) fou un dels tres autors de la literatura llatina de més repercussió fins als nostres dies. Nasqué a Sulmona al 43 a.C i morí a Tomis el 17 d.c. 

Publi Ovidi Naso 

Fou un personatge educat en l'art de la política i es decantà per ella durant la seva joventut, encara que posteriorment s'encaminà cap a la poesia. Això li va permetre moure's en ambients d'alta societat, tot i que ell mateix per si sol ja tenia cert estatus pel seu origen noble que el diferenciava del altres dos autors. 

En l'aspecte personal de la seva vida es casà amb tres dones i va patir dos divorcis. Va arribar a tenir descendència. 

Com a obra coneixem els "Fastos" obra que relata les diferents festivitats romanes; també tenim les Metamorfosis, conjunt de relats d'éssers èpics i mitològics que pateixen transformacions i  una bona quantitat de poemes de temes diversos, que sovint foren molt autobiogràfics: poesia d'exili, poesia amorosa, poesia didàctica i patriòtica...

És desterrat de Roma per causes no gaire segures. Alguns diuen que fou perquè sabia informació de la filla de l'emperador, d'altres per algunes relacions escandaloses, ningú no ho sap del cert. Mai no va perdre la ciutadania però sí que va escriure cinc llibres explicant la seva desgraciada situació i el seu perdó que mai arribà.

***

Les Metamorfosis d'Ovidi són un clàssic de la literatura llatina que relaten totes aquelles històries mitològiques que ens mostren una transformació. N'hi ha més de dues-centes en la seva recopilació, a més a més d'una gran varietat de personatges i situacions.

En aquesta entrada parlarem de la història d'Eco i Narcís:

Eco era una nimfa dels boscos que sovint passejava pels camins i rierols i també tenia affaires amorosos amb Zeus. La seva esposa i germana Hera el va enxampar i va castigar la nimfa de manera terrible (perquè tots sabem que la major part de la culpa era d'Eco...),  de tal manera que només podia repetir l'última paraula que sentia. 

La pobre nimfa desterrada al mig del bosc trobà el bell Narcís, un jove molt presumit. Però cada cop que ella es volia apropar al jove només podia repetir allò que ell li deia. Cansat, Narcís la refusà i Eco es tancà en una cova. Heus aquí l'origen de l'eco.

Narcís després de rebutjar altres ofertes es quedà embadalit admirant la seva imatge reflectida al rierol. Nèmesis, que veié la seva actitud despectiva, el castigà i l'acabà convertint en una flor; el narcís.

"Eco"  per Waterhouse                    "Narcís estirat" - Óscar Domínguez

"Canción del eco" - Christina Rosenvinge 

Quina és la vostra metamorfosi preferida ? En què us convertireu si poguéssiu ?

S

Tòpics Literaris

Segur que tots hem tingut aquell amic que crida sempre que fa quelcom aventurer: Carpe diem ! O bé si no l'has tingut mai vol dir que la teva infància va ser destruïda amb històries de gats mentiders, pinguïns que s'arrossegaven i homes "manetes" que tenien cura d'una ciutat de plastilina (comenteu si sou d'aquesta generació !!)

"Memento Mori" de William Harnett

Però encara més segur que tots heu sentit a parlar dels tòpics literaris. Aquests són temes que formen part de la cultura universal i que fan referència a elements i conceptes que a tots ens poden fer sentir identificats. Com per exemple  (que segurament mai utilitzem ja que el Carpe Diem és tan perfecte com capaç de fer-nos semblar autèntics romans) els següents:

- Carpe Diem : "aprofita el dia" aprofita el moment.
- Ubi Sunt : "on són ?" amb to melancòlic ens recorda de gaudir sempre el present perquè un cop passa ja no s'hi pot fer res, només són records.
- Fugit Irreparabile Tempus: " El temps fuig de manera irreparable" el pas del temps és inevitable, cal gaudir-lo.
- Memento Mori : "Recorda que has de morir" l'exclusivitat i el moment efímer de l'existència.
- Locus Amoenus: "Lloc ideal" la imatge d'un paisatge perfecte, en sintonia, evocador i inspirador. La bellesa d'un instant.

Amb quin tòpic us sentiu més identificat ?

Exemple d'Oda

S