El Rei Artús és tota una llegenda de la Matèria de Bretanya que situa el seu temps durant els segles IV i V, a la fi de l'Edat Antiga i a una primitiva Edat Mitjana. Curiosament però aquest personatge no fou citat fins diversos segles més tard. Un dels primers textos que ho fa és l'obra de Geoffrey of Montmouth al segle XI i amb tots els altres coincideixen en mostrar un Rei afable i considerat amb el seu poble.
Amb el casament del rei Enric d'Anglaterra i la princesa Elionor de França i la colonització de la Bratanya Francesa aquestes històries van agafar un caire més llegendari i romàntic i ens sorgeixen històries tan conegudes com el Sant Grial.
El Sant Grial de retorn a Camelot |
Tot i això la possibilitat que Artur existís realment està força emboirada, tot i que sí trobem referències d'un cavaller molt noble, Lucius Artorius Castus, que podria haver estat la principal font d'inspiració pel personatge.
La recerca física però encara dóna moltes esperances a l'assumpte. Els monjos de Glastonbury l'any 1190 van trobar una tomba on hi havia una inscripció que deia el següent: Aquí jeu enterrat el Rei Artur d'Avalon. I juntament amb ell hi havia un cos de dona de cabells rossos. Actualment és un dels llocs turístics més visitats. Malauradament s'especulà en el seu temps la necessitat de fons del propi monestir o les intencions de l'antic rei Eduard, successor d'Enric.
Leslie Alcock a finals del segle XX va fer una recerca del suposat Camelot i ho va situar al castell de Cadbury.
Voldríeu saber més sobre el lloc original de Glastonbury ? Un home pren la iniciativa d'anar a observar el lloc d'origen de la llegenda del Rei Artur, no s'acaba d'arribar a cap conclusió però va molt bé per veure el lloc i les curiositats de la regió. És en anglès però hi ha subtítols, és breu, no us sentiu intimidats pel fet de que sigui en anglès (l'home s'explica molt bé....)
Quin és el vostre parer ? (després de les parrafades -si es que hi heu arribat...- us mereixeu uns copets a les espatlles !)
Quin és el vostre parer ? (després de les parrafades -si es que hi heu arribat...- us mereixeu uns copets a les espatlles !)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada