La Matèria de Bretanya

"L'últim somni d'Artur" d'Edward Burn 

La Matèria de Bretanya és el gènere sorgit durant l'Edat Mitjana (S. XII)  a les Illes Britàniques,en especial el nord, on hi havia una gran cultura força aïllada del món exterior on es cultivava en essència les supersticions i misteri dels relats celtes. Això ens portà a la creació de lais (que posteriorment formarien els romanços) poemes breus de caràcter anònim i èpic. Com a característica tenien versos de vuit síl·labes i rimes als versos parells, tot això amb una explicació, ja que aquests havien pres la prèvia forma dels cantars de gesta amb de versos de setze síl·labes en dos hemistiquis i amb rima assonant a tots els versos.

Gran Bretanya amb les seves regions

EX:

BLANCAFLOR (romanç)

A la finestra daurada     estava na Blancaflor,
sa mare la pentinava    amb una pinteta d'or.
Sa padrina li aclaria     els cabells de dos en dos
sa tia els hi acordellava     amb un floc de nou colors.
Son germà se la mirava     amb aquests ulls de traidor:
-Si no fosses ma germana,     mos casaríem els dos.-
La prengué per les mans blanques,     la dugué a Sant Salvador.

(...)

Les característiques de les obres britàniques són sovint elements de molta fantasia i imaginació, la màgia i els seus efectes tan a humans com a animals és un dels elements argumentals més usats i capaços de solucionar el més petit entrebanc. En canvi si observem obres franceses, després del desplaçament celta cap a la Bretanya francesa, trobem que el caràcter èpic encara roman però ara sí els elements màgics han estat reduïts fins arribar a una imatge més cavalleresca.

La Matèria de Bretanya serà l'origen dels llibres de cavalleria que conservaran aquestes característiques i posteriorment rebrem les novel·les cavalleresques que s'oposaran a aquesta irrealitat i faran els arguments més properes a nosaltres i als temps de l'autor. Un bon exemple en seria " Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell.