divendres, 16 d’octubre del 2015

Horaci

Retrat Hipotètic d'Horaci
Quint Horaci Flac és un dels tres escriptors més representatius de la literatura llatina. Fill de lliberts, ell ja fou considerat ciutadà de ple dret i no desaprofità l'oportunitat. Va estudiar a Roma i posteriorment a Atenes i va treballar com a escrivà.

Va conèixer Virgili i aquest l'introduí dins el cercle de Mecenes permetent-li  poder pujar en l'escala social i política.

La seva obra és l'exemple de la recerca de la perfecció en l'època clàssica, no només per la seva temàtica universal sinó també per l'estructura lírica elaborada i d'origen grec arcaic que normalment utilitzava: .

Els seus gèneres són els següents:

   - Sàtires: obres poètiques en prosa en què ens explica la vida quotidiana romana.
   - Èpodes: poesia de caràcter violent i sarcàstic.
   - Odes: Composicions líriques de temàtiques variades i universals - Carmina
   - Epístoles: Escrits en format de carta - Art Poètica


L'escriptor va ser l'iniciador d'una gran varietat de tòpics literaris que parlaven de temes amorosos, d'amistat, de filosofia i fins i tot de política.

Algú sabria dir-ne algun ??

S


Virgili

Publi Virgili Maró era el nom complet d'aquest gran escriptor nascut a prop de Màntua l'any 70 a.c. Era fill de pagesos benestants i això li va permetre estudiar a Milà i posteriorment a Roma.
Se li atribueixen moltes obres. Una de les més rellevants és les Bucòliques; un recull de poemes pastorals que parlen, a inspiració de l'impulsor del gènere Teòcit,  dels diàlegs i les confrontacions que tenen diversos pastors.
Diu la llegenda que no podia escriure més de tres versos seguits d'aquests poemes.

Més tard escriurà les Geòrgies, un recull de poemes que parlaran sobre la vida al camp i aquell sentiment que volia inculcar als homes de la terra que tot el més important és el que ens alimenta. La seva escriptura i creació el portaran a estar ocupat set anys més i el propi emperador l'utilitzarà per tal de treure l'atenció de la guerra i els problemes bèl·lics.

Se li atribueix un caràcter tímid i poc inclinat a l'admiració que mostraven cap a ell molts de seguidors. Com tampoc no se li coneix cap mena de sentiment amorós cap a les dones.
Morí a Brindes el 19 a.C.

- Hi ha algú que pugui recomanar algun poema de "Les Bucòliques" ?

S

dimarts, 13 d’octubre del 2015

L'Eneida

l'Eneida de Virgili és una de les obres més importants posteriorment a l'Odissea i la Ilíada.
Virgili

Una de les principals diferències és que aquesta obra va ser una creació pròpia de l'autor Virgili a qui Octavi August encomanà una obra que el pogués lloar. Així que Virgili, home de grans mides i atreviment escanyolit, va decidir que escriuria l'Eneida.


L'obra es basa en la història d'Eneas, un personatge secundari de la Ilíada a qui manen de fugir de Troia per tal de salvar la seva família i crear una nova ciutat. Un cop surten, Eneas viurà moltíssimes aventures, des d'una baixada als inferns fins a l'encontre amb la Reina Dido de Cartago, la qual, enfadada i des de l'altre món farà regnar la discòrdia entre Roma i Cartago a través dels temps. Tot això i més fins que pugui trobar el camí cap a Itàlia on iniciarà una nova dinastia que amb el temps fundarà la capital de l'Imperi Romà, Roma. 

Amb això l'autor no va perdre l'oportunitat de dotar la dinastia de Juli-Ascani d'un passat heroic i semi-mortal que el faria ser recordat com a un dels emperadors més importants. I tot gràcies a Virgili.

Tot i això, cal dir que l'obra fou redactada en onze anys i el seu mateix creador, a punt de passar cap als Inferns, va dir que calia cremar perquè estava inacabada. Per sort o per ventura el seu últim desig no es va complir i actualment tenim una de les obres més belles de la literatura clàssica. 

Resum breu de l'obra en castellà

S

La Tragèdia

El símbol del Teatre ( o bé dues persones badallant)
La Tragèdia fou un gènere teatral cultivat pels mateixos grecs. Aquest tenia certes característiques importants ( alguna raó havia de tenir per no anomenar-se comèdia) sent dues les més rellevants:

1 - El protagonista o actors eren gent sàvia i amb força, molt característics de l'aristocràcia, i tot i tenir moltes habilitats havien de lluitar contra un destí que mai els afavoria.

2 - Amb això es presentaven certs pensaments que cada dramaturg interpretava d'una manera o altra i volien fer el públic pogués qüestionar-se tant com ells. ( perquè no en tenien prou amb deixar que la gent passés una bona estona... no podia ser...)

Per tant podem observar que tot allò que els Hel·lens feia tenia filosofia i teatre barrejat, sens dubte la gent gaudia (o no ) de les obres, però volien que la gent marxés amb un regust curiós al acabar la funció i que tastessin la catarsi una purificació de l'ànima  (devia ser bona l'aigua que servien a les representacions.)

Els tres "dramàtics" (només cal mira'ls-hi els noms noms) per excel·lència foren : Èsquil ( "Els suplicants", Agamèmnon...) , Sòfocles (Antígona, Edip Rei...)  i Eurìpides (Medea, Hipòlit...)


Amb el mateix ordre... (sí, de dreta a esquerra encara que redactessin al revés)


*Curiositat - Els actors podien portar sabates de plataforma també anomenades coturns (qui volia lluir havia de patir)

S

Edip Rei - La Tragèdia

Una de les obres amb més pes de la història entre la infinitat que n'existeixen és Edip Rei de Sòfocles.


Micro, minim nano argument



El rei de Tebes pregunta pel seu futur i li prediuen que el seu fill el matarà. Llavors decidirà abandonar-lo a les muntanyes per tal de que no es pogués complir ( això és exemple parental). Tot i que un pastor el recollí i li porta al rei Corint. Quan aquest va créixer li van preveure també que mataria el seu pare, llavors abandonà la casa i sortí a veure món. Durant el camí es trobà amb un grup de persones i en va haver de matar un, ja que es pensava que eren lladres . Aviat però arribà a la ciutat de Tebes i solucionant l'enigma de l'esfinx alliberà el poble i li donaren la mà de la princesa vídua, la seva mare. 

Finalment la profecia es complí, ja que els lladres eren soldats de la guàrdia reial que vigilaven el rei i Edip s'havia casat amb la seva pròpia mare per ser rei de Tebes. 


L'enigma de l'esfinx (Una mà de contes)




Vídeo d'un monòleg d'Edip Rei en castellà, mostra força l'essència de la representació i molts de detalls genuïns propis de l'epoca. 

P: HI ha alguna obra que us agradi en particular ?

S

divendres, 9 d’octubre del 2015

Hellas (també anomenats Grecs)

Els Hellas foren una de les civilitzacions més antigues que van tornar a ser batejades un cop la tribu dels Cumas arribà a la península entre el III i I mil·lenni a.C  i els començaren a anomenar "Grecas".
No només ells van formar el que coneixem avui en dia com a cultura clàssica, també van introduir dos elements bàsics i fonamentals de qualsevol societat .

La filosofia i el teatre.

La filosofia va néixer als volts del segle VII a.C com a una doctrina que observava la vida per saber més enllà de tot el que es coneixia en aquell moment. És a dir, que l'home començava a plantejar-se preguntes i a qüestionar-se el que feia o deixava de fer. Podem afirmar que els grecs eren unes civilitzacions molt desenvolupades que van començar a utilitzar el que s'anomena una "democràcia", el govern del poble. ( i tot i tenir aquest nom, eren pocs els que podien votar, homes, lliures i de certa edat)

El teatre en canvi va néixer cap al segle VI a.C com a un ritual d'adoració cap al déu Dionís, per a que les collites i les plantacions milloressin. En aquesta mena de celebracions els "actors" es col·locaven unes màscares grotesques a la cara (gens psicòpata o de reminiscència Vendetta) i es cobrien amb pells i feien danses coreografiades. Poc a poc la gent va començar a apreciar-lo i així va esdevenir el que coneixem avui en dia com a teatre.

        



 Qui sabria dir-me quin és el  teatre i quin l'amfiteatre ? ( la resposta la pròxima setmana, deixeu als comentaris la vostra aposta !)
A
B


S

dijous, 8 d’octubre del 2015

L'Odissea

Odissea    (versió castellana completa)


La matança dels pretendents Louis Vincent
L'ODISSEA és un dels majors poemes èpics coneguts, conjuntament amb la seva germana Ilíada, que ens arriben de la mà d'Homer.
Per contra o a compenetració de la germana, l'Odissea ens relata tot allò que passa posteriorment a la Guerra de Troia i tot allò que Ulisses, que esteu fora de casa durant 10 anys, va haver de fer durant la mateixa quantitat per tornar a Esparta (pobret fill meu...), pàtria on hi trobaria la seva esposa Penèlope, la que teixeix i Telèmac el seu fill.

Una de les curiositats més sorprenents de la història és que no utilitza una estructura lineal, sinó que per contra reté elements de passat i present barrejats com també apartats segons els personatges. A més a més d'utilitzar un llenguatge arcaic que fa aparèixer referències a milers de tota la mitologia grega i llatina (gràcies Homer per facilitar-nos la lectura !).

Com que sé que us encanten els "meus jocs" aquí n'hi va un altre (en anglès, altre cop...)

Pregunta: Algú sap alguna aventura de les que viu Homer ?

S

dimecres, 7 d’octubre del 2015

La Ilíada

Ilíada (versió completa castellana)


El cavall de Troia de Tiepolo
La Ilíada (trivial en anglès sobre l'obra)  és una obra de l'autor Homer que relata, explicat de manera seca i simple (com un rosegó de pa, vaja..) la guerra de Troia. 
Si fem memòria (com molts de vosaltres segurament fareu...) la Guerra de Troia (amb majúscules carai !) fou la guerra que establiren els grecs contra els troians per a l'ofensa d'aquests primers quan un dels "prínceps" de Troia Paris va fugir amb Helena, esposa de Menelau d'Esparta. Amb això Menelau i el seu germà, amb ganes no només de recuperar l'esposa, sinó també per fer conquesta se'n van fins a Troia on faran esclatar la guerra més coneguda i representada de tots els temps, amb una particularitat un gran cavall de fusta que serà la seva perdició.

En aquesta obra hi trobarem personatges com : Ulisses, Menelau, Paris, Hèctor, Helena, Patròcol...

(I altre cop... no es pot acabar d'afirmar que existís verament aquest conflicte)

- Sabeu alguna altra característica de la Guerra de Troia ? ( a part de que hi ha una pel·lícula ?... enxampats)

S

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Poema Èpic

Quan sentim  parlar d'un Poema Èpic o Epopeia (i sé que tothom ha pensat en l'Odissea, com a molt algú la Ilíada... veritat ? ) A què fem referència ? - tothom en parla però la descripció sempre se'ns fa complicada eh..

Fem referència a una història o bé a un conjunt d'històries que barregen fets històrics, com les conquestes o guerres amb fets fantàstics i heroics que formaven part de la cultura i la mitologia d'una certa societat. La majoria d'aquestes obres extenses es transmetien de manera oral i formaven part dels passatemps populars,  els personatges de les quals eren coneguts per tothom i eren els herois i heroïnes admirats de l'època. 
Ulisses raptat per Calipso
de Jan Brueghel el Gran (1568 - 1625) 




* VOLDRIES CREAR EL TEU POEMA ÈPIC ONLINE EN FORMAT CÒMIC ( i encara que no vulguis, fes-hi un cop d'ull mínimament, home de Déu,... això sí, t'hauràs de registrar...)

Pregunta : Teniu algun gènere preferit ?

S

HOMER

Homer és un dels autors més misteriosos que fins avui en dia encara perdura i tot això es deu al fet que no tenim cap mena de documentació escrita que pugui verificar que res d'allò que coneixem sigui fiable al cent per cent.
La seva època se situa cap al segle VIII a.C i es creu que va néixer a Esmirna (o a algun lloc de l'Antiga Grècia) sota el nom d'Homer, en català ostatge . Es diu que podria haver estat cec a causa d'una malaltia.
Se li atribueixen dos dels poemes èpics més importants que existeixen dins la literatura universal : la Ilíada  i l'Odissea, tot i que només en el paper de recopilador amant de la cultura grega i no com a autor propi. .

Per això actualment hi ha el que s'anomena la qüestió homèrica, la pregunta que tots (o per ser sincers només alguns...) es plantegen sobre l'existència d'Homer.




Un vídeo documental sobre la qüestió Homèrica (en anglès... perquè després diguin que no sabem llengües) que ens anomena els ja molt coneguts dilemes de la incertesa informativa, el fet que l'autor podria haver estat cec i que continua formant part de la cultura occidental fins avui dia.




S

P.S: què en penseu, de la pregunta homèrica ?