 |
| L'exemplar llegit |
El Romanç de Tristany i Isolda és un dels clàssics francesos provinents de la ja comentada Matèria de Bretanya de la mà de Joseph Bédier, que propi del seu gènere, ens relata una història de cavalleries amb tocs màgics i llegendaris. Com a bona història d'amor no podem oblidar que l'argument i estructura essencial és la relació entre els dos protagonistes, que es troben en bàndols oposats lluitant per una força més poderosa que els propis prejudicis.
PERSONATGES
Els personatges són una gran part de tota l'obra, no només perquè són aquells que experimenten les accions, però també aporten els tocs de fantasia propis del gènere i a partir de la seva caracterització tenim molts de matisos dins la societat i creences del moment. Aquests només són els més rellevants dins la història:
Tristany és el coprotagonista de la novel·la, fill de Leonís i Blancaflor germana de Marc el seu oncle. Un valerós cavaller, amb molt d'honor i una gran capacitat per superar els obstacles d'allò que desitja.
Isolda és també la coprotagonista, filla dels reis d'Irlanda i neboda del Morholt. És una jove molt valenta i decidida, espavilada en totes les oportunitats que té i lluitadora per allò que estima de veritat.
Brangiana és la minyona d'Isolda, la seva confident i sovint la seva còmplice en el seu propòsit d'estimar Tristany.
Marc és l'oncle i espós d'Isolda, és algú molt emocional i just, pateix per la relació adúltera però es commou de la dissort dels dos joves.
Morholt és l'oncle d'Isolda mort per Tristany.
Isolda de les Blanques Mans és la germana de Kaherdí i pretendenta de Tristany.
Kaherdí és el fill del duc de Bretanya, germà d'Isolda i company de Tristany els últims moments.
Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn són els delators dels amants i els infidels del rei Marc.
LOCALITZACIÓ
Si voleu mirar els escenaris més rellevants de la novel·la només cal que visiteu el mapa de:
Tristany i Isolda: on s'amaga l'amor.
La majoria de les terres eren molt naturals i estaven dotades d'un aire salvatge gràcies a la naturalesa no domada. Actualment no tenen el mateix aspecte però conserven cert aire britànic i cavalleresc. No podem oblidar que els llocs no es tenen amb certesa com a vertaders, això sí, formen part del patrimoni cultural i turístic de Gran Bretanya.
ARGUMENT
La bella història d'amor entre Isolda i Tristany sorgeix de l'embruix d'una poció eterna que els fa desviure l'un per l'altre, malauradament però aquests dos són provinents de terres enemistades. A aquest gran dilemma s'hi afegiranelements prohibits com ho seran: el casament d'Isolda amb Marc i la directa relació de Tristany amb ell i amb el Morholt. Ni els llaços familiars ni la mort del Morholt a mans de Tristany no els farà defugir del seu amor adúlter. També hi haurà els infidels i delators de la cort que lluitaran per fer sortir la veritat de la relació entre els enamorats i guanyar el màxim de poder del tron. Les circumstàncies faran de la seva relació una poma prohibida i ells mateixos, amb elements exteriors, hauran de lluitar pels seus sentiments i buscar una solució per no fer tacar el seu honor. Si bé intenten estar junts la vigilància a prop del castell de Tintagel és extrema i ells hauran de bé fugir dins el bosc, seran capturats per leprosos i es veuran obligats a comunicar-se mitjançant penyores.
El desenllaç només serà aquest cúmul d'elements sorgits de la lluita interna i externa creada pels prejudicis i autoritats de l'epoca, conjuntament amb un element màgic imprescindible: la poció que fa el seu amor inevitable i etern.
A l'obra trobem personatges fantàstics amb grans habilitats que seran exemple de la mena de màgia que hi havia en aquell moment històric o bé uns contrincants d'aquesta mereixedors del títol, com ho foren el Morholt d'Irlanda, vençut per Tristany; el drac d'Irlanda, de la mort del qual Tristany podrà portar Isolda com a recompensa a Marc, la mort del gegant que atorgarà la propietat del gos Petit-Crû o els dos esbarzers que es trobaran eternament.
* Si potser esperaveu un resum detallat, no crec que sigui la meva obligació oferir-vos-el (sense ser mala bloggera i amb molt d'amor). Més aviat m'agradaria i crec que en sóc responsbale de fer-vos venir ganes de llegir-lo i provocar cert sentiment de curiositat.
VALORACIÓ PERSONAL
És un llibre breu de cent pàgines i escaig que recupera molta tradició i llegenda de l'Edat Mitjana. El llenguatge és comprensible un cop t'hi submergeixes de ple, no demana grans esforços però sí constància de voler-lo entendre. El fet de ser breu no evita un gran argument variat, sorprenent i a vegades fins i tot té la capacitat de deixar-te impotent i amb ganes de continuar ( o bé entrar a dins el llibre per demanar més justícia pels pobres protagonistes).
Pels amants de la literatura amorosa és un bon exemple de lluita d'ambdós personatges, que tracta temes universals i presenta, en especial, un digne final a tal història.
Dificultat de lectura: ****
Valoració General: *****
Per a qui ? Tots aquells amants de la literatura amorosa i tots aquells que vulguin passar una bona estona fent un cop d'ull al passat i a la màgia.
*
Per a qui vulgui abans de la lectura
Si us l'heu llegit, quina és la vostra opinió ?
Un dels capítols més sorprenents segons el meu parer és el capítol XII "El jutjament del ferro vermell". Aquest ens relata molt enginyosament com es pot evitar fer públic un adulteri mitjançant l'astúcia. Isolda és difamada com adúltera i decideix fer una 
