El meu jo literari, tot i ser català, va decidir fa uns mesos anar a comprar llibre de segona mà.
Girona és un paradís per tots aquells amants dels llibres amb història. Hi ha una llibreria molt coneguda que té seu a Barcelona, Re Read, on hi ha sempre la mateixa oferta: 1 llibre x 3, 2 llibres x 5 i 5 llibres x 10.
En aquella diada vaig comprar uns quants llibres tot i que vaig haver d'esperar tenir una mica de temps per poder llegir amb tranquil·litat. Aquest estiu (encara que estigui passant massa despressa pel meu gust) m'he posat a llegir força. He de confessar que molts llibres no els comento aquí perquè els estic treballant pel TDR i potser no són del vostre interès. si ho són, deixeu-ho als comentaris i us explicaré una mica de què va tot aquest treball.
La qüestió és que aquest matí, asseguda al banc d'un parc de la ciutat m'he acabat Solitud de Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català.
Nascuda a l'Escala l'any 1869 Caterina Albert va néixer en una família de terratinents. Des de petita va poder llegir gràcies al material familiar i també es va interessar per la pintura i la poesia. Amb la mort del seu pare i la seva àvia va haver d'encarregar-se de les rendes familiars i fer sortir la família endavant.
El seu estil personal era molt ferm. Sempre va preferir el seu català empordanès i va refusar sempre les renovacions normatives proposades per Pompeu Fabra.
 |
| L'autora i la seva família |
Va guanyar reputació gràcies als Jocs Florals de l'any 1898 pel monòleg teatral "La Infanticida". A partir d'aquest moment va decidir que la seva identitat d'escriptora seria masculina.
Una de les obres més importants és Solitud, que va publicar per fascicles a la revista "Joventut".
Va patir un període de silenci per la pressió dels Noucentistes sobre el Modernisme.
Va morir l'any 1966, aquest any es conmemorar el 50è anniversari de la seva mort, no es va casar mai i tampoc no va tenir fills.
BREU AURGUMENT
La Mila és una noia jove que es casa amb un home més gran que ella; Matias. Els dos se'n van amunt a les muntanyes per tenir cura d'una ermita. Allà a dalt, la Mila coneixerà un pastor, un home bondadós i atent; en Baldiret, un nen a qui cuidarà com si fos el seu fill i l'Ànima, un home salvatge i esquerp.
Perduda a la muntanya, la Mila viu una vida buida. El seu marit ignora qualsevol responsabilitat i es gasta tots els diners que poden estalviar. Ella es recolzarà en el pastor, un home que poc a poc es convertirà en el seu delit.
Una nit quan la Mila torna a casa hi ha algú a l'ermita, algú que li llança monedes i vol fer obscenitats amb ella. La pren a la força i la Mila no pot fugir. L'endemà tothom parla de la mort del pastor. Ella sap que no ha estat qualsevol error.
Finalment, la MIla decideix baixar a la plana. Folla i desesperada per un amor a tres bandes incomplet i feridor.
OPINIÓ
Aquest és un dels majors clàssics de la literatura catalana i em sento orgullosa de llegir allò que "Durant la major part de la història anònim volia dir dona. Virgina Woolf", una autora catalana que va haver de recórrer al subterfugi del pseudònim per publicar. Algú que creia en les seves idees més enllà d'una banalitat com pot ser el sexe d'una persona.
El llibre està impregnat amb essència empordanesa i és molt curiós veure plasmat als llibres expressions que (escassament) es poden escoltar a la gent gran i també com a vegades cal confiar amb la sonoritat dels mots per entendre el seu significat.
És una obra ben redactada amb molts de detalls simbòlics i representatius del que significava viure a la muntanya. Tanmateix un dels punts més contraris de la novel·la són les llargues descripcions dels ambients o de les escenes. Et permeten una imatge molt detallada, però a vegades, et resulta tan pesada que et perds en el reguitzell de mots.
Els personatges són bons. La majoria resten plans mentre la Mila creix i és un personatge rodó, que passa de ser una jove noia a una dona que s'adona de les dificultats de la vida, la mort, la condició de ser dona i de les muntanyes.
El final em sembla la part més bona i més completa de tot el relat.
Personalment mi em resulta força obvi que el llibre està escrit des d'una perspectiva femenina i arriba a una comprensió emocional molt profunda, amb certa crítica feminista.
A QUI LA RECOMANARIA: Per tots aquells lectors de literatura catalana i els amants dels drames rurals.
NOTA: *** (la pesantor de les descripcions es va fer notar)
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada