SOLITUD de Víctor Català / Caterina Albert

El meu jo literari, tot i ser català, va decidir fa uns mesos anar a comprar llibre de segona mà.

Girona és un paradís per tots aquells amants dels llibres amb història. Hi ha una llibreria molt coneguda que té seu a Barcelona, Re Read, on hi ha sempre la mateixa oferta: 1 llibre x 3, 2 llibres x 5 i 5 llibres x 10.

En aquella diada vaig comprar uns quants llibres tot i que vaig haver d'esperar tenir una mica de temps per poder llegir amb tranquil·litat. Aquest estiu (encara que estigui passant massa despressa pel meu gust) m'he posat a llegir força. He de confessar que molts llibres no els comento aquí perquè els estic treballant pel TDR i potser no són del vostre interès. si ho són, deixeu-ho als comentaris i us explicaré una mica de què va tot aquest treball.

La qüestió és que aquest matí, asseguda al banc d'un parc de la ciutat m'he acabat Solitud de Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català.

BIOGRAFIA

Nascuda a l'Escala l'any 1869 Caterina Albert va néixer en una família de terratinents. Des de petita va poder llegir gràcies al material familiar i també es va interessar per la pintura i la poesia. Amb la mort del seu pare i la seva àvia va haver d'encarregar-se de les rendes familiars i fer sortir la família endavant.

El seu estil personal era molt ferm. Sempre va preferir el seu català empordanès i va refusar sempre les renovacions normatives proposades per Pompeu Fabra.

L'autora i la seva família

Va guanyar reputació gràcies als Jocs Florals de l'any 1898 pel monòleg teatral "La Infanticida". A partir d'aquest moment va decidir que la seva identitat d'escriptora seria masculina.

Una de les obres més importants és Solitud, que va publicar per fascicles a la revista "Joventut".

Va patir un període de silenci per la pressió dels Noucentistes sobre el Modernisme.

Va morir l'any 1966, aquest any es conmemorar el 50è anniversari de la seva mort, no es va casar mai i tampoc no va tenir fills.

BREU AURGUMENT

La Mila és una noia jove que es casa amb un home més gran que ella; Matias. Els dos se'n van amunt a les muntanyes per tenir cura d'una ermita. Allà a dalt, la Mila coneixerà un pastor, un home bondadós i atent; en Baldiret, un nen a qui cuidarà com si fos el seu fill i l'Ànima, un home salvatge i esquerp. 

Perduda a la muntanya, la Mila viu una vida buida. El seu marit ignora qualsevol responsabilitat i es gasta tots els diners que poden estalviar. Ella es recolzarà en el pastor, un home que poc a poc es convertirà en el seu delit. 

Una nit quan la Mila torna a casa hi ha algú a l'ermita, algú que li llança monedes i vol fer obscenitats amb ella. La pren a la força i la Mila no pot fugir. L'endemà tothom parla de la mort del pastor. Ella sap que no ha estat qualsevol error.

Finalment, la MIla decideix baixar a la plana. Folla i desesperada per un amor a tres bandes incomplet i feridor.

OPINIÓ

Aquest és un dels majors clàssics de la literatura catalana i em sento orgullosa de llegir allò que "Durant la major part de la història anònim volia dir dona. Virgina Woolf", una autora catalana que va haver de recórrer al subterfugi del pseudònim per publicar. Algú que creia en les seves idees més enllà d'una banalitat com pot ser el sexe d'una persona. 

El llibre està impregnat amb essència empordanesa i és molt curiós veure plasmat als llibres expressions que (escassament) es poden escoltar a la gent gran i també com a vegades cal confiar amb la sonoritat dels mots per entendre el seu significat.

És una obra ben redactada amb molts de detalls simbòlics i representatius del que significava viure a la muntanya. Tanmateix un dels punts més contraris de la novel·la són les llargues descripcions dels ambients o de les escenes. Et permeten una imatge molt detallada, però a vegades, et resulta tan pesada que et perds en el reguitzell de mots.

Els personatges són bons. La majoria resten plans mentre la Mila creix i és un personatge rodó, que passa de ser una jove noia a una dona que s'adona de les dificultats de la vida, la mort, la condició de ser dona i de les muntanyes.

El final em sembla la part més bona i més completa de tot el relat.

Personalment mi em resulta força obvi que el llibre està escrit des d'una perspectiva femenina i arriba a una comprensió emocional molt profunda, amb certa crítica feminista.

A QUI LA RECOMANARIA: Per tots aquells lectors de literatura catalana i els amants dels drames rurals.

NOTA: *** (la pesantor de les descripcions es va fer notar)

DOCUMENTAL SOBRE L'AUTORA

ANY VÍCTOR CATALÀ

S

The Detachment de Tony Kaye

The Detachment també traduïda El professor és una pel·lícula de l'any 2011 dirigida per Tony Kaye i protagonitzada per Adrien Brody i té altres actors de gran talent encara que no sempre siguin representats com a personatges principals a altres obres.

ARGUMENT

El senyor Bathes és un professor que entra com a professor substitut en un institut públic de mala fama. Quan hi entri no només trobarà un ambient desconegut, alumnes hostils i dificultat per ensenyar, la seva vida personal també serà tumultuosa i la barreja de les dues farà que es mostri una crua realitat. Els alumnes i els professors tindran tots el seu taló d'Aquil·les i ell, el professor Bathes lluitarà contra un passat insegur que ell mateix creu que li condiciona la vida.

OPINIÓ

És una pel·lícula que feia molt de temps que volia veure. No només em semblava un tema interessant, les actuacions de Brody sempre em deixen bocabadada.
Aquest treball cinematogràfic de Kaye és poètic de manera oral i visual. Hi ha un reguitzell de personatges reals que es troben en espais reals però que d'alguna manera aconsegueix empetitir o fer més gran els personatges. Mostra l'educació com un element general i de responsabilitat de tots. Ens mostra el darrere de l'acte més senzill de tots: anar a classe. Hi ha molts personatges perseguits pel seu passat. Alguns el rebutgen i d'altres queden condemnats a ell.

Em sembla una obra molt complexa plena de matisos visuals, orals i filosòfics. Imatges violentes, seques, suggerents... sentiments nus i  una cruesa que ens els mostra de debò.

Actuacions immillorables per part de tot els actors i una direcció original, alternativa, poc convencional i crítica.

NOTA: 9,5

S

TE DEIX AMOR, LA MAR COM A PENYORA de Carme Riera

Te deix amor, la mar com a penyora és un llibre de la Carme Riera que estic llegint per fer el TDR. Ara per ara només m'he llegit el primer conte que a més a més titula el llibre i m'ha semblat molt potent. M'agradaria parlar-vos del llibre en general quan acabi, llavors si us interessa més saber una opinió general podeu visitar algun altre post que tingui.

ARGUMENT

La primera història ens parla sobre una relació tempestuosa entre un alumne i el seu professor i té un final inesperat.

No us puc dir res més perquè 1) és un relat breu i 2) té una petita sorpresa que cal que descobriu a través de la lectura,

(aquí podreu trobar un fragment del relat. Crec que li manquen un parell de pàgines. Per si voleu fer un tastet)

DEBAT

Aquesta història m'ha semblat molt humana i de bona qualitat per la capacitat de l'autora de permetre el lector posar-se dins la pell d'un alumne jove. Potser també és perquè tinc més en comú amb el protagonista de la història que en altres relats, però crec que és un retrat fidel dels amors de joventut. Té un punt prohibit, m'atreviria a dir morbós que et fa aixecar els ulls mentre ho llegeixes com si algú estigués veient els mots, com si tu mateix visquessis la història prohibida.

El petit secret et deixa un bon final sorprenent, però a mi m'ha impressionat molt més la construcció del relat, breu però suficient.

NOTA: *****

Eutanàsia

Fa pocs dies que vaig penjar un post sobre el llibre i pel·lícula Me Before You i un dia d'aquests també vaig mirar la pel·lícula espanyola Mar Adentro de l'Alejandro Amenábar sobre l'escriptor del llibre Cartas desde el infierno de Ramón Sampedro. Si bé el segon llibre no me l'he llegit, les dues històries tenen coses en comú.

Me Before You és un drama-romàntic, ple de clichés fet perquè sigui atractiu per les masses. No és ni bo ni dolent, és una indulgència a aquest esperit fantasiós que tots acceptem com una catarsi irreal. En canvi, la pel·lícula d'Amenábar presenta una realitat molt més crua per les persones tetraplègiques o paraplègiques. 

Ambdues obres parlen sobre el dret de morir, més conegut com a eutanàsia. No sóc cap mena d'experta, ni tampoc estudio psicologia. Però tinc quelcom a dir sobre aquest tema tan controversista. 

L'Eutanàsia és el dret de decidir si vols continuar la teva vida. Crec que no hauria d'estar prohibida o jutjada com a assassinat sempre i quan a) l'implicat fos plenament conscient de les seves accions i b) el mètode que s'utilitzés no produís cap mena de dolor ni físic ni moral.

Sé que aquest últim punt pot semblar estúpid, ja que la mort d'una persona tendeix a portar una càrrega psicològica i moral important. Tot i això, cal fer diferència entre el dol i la capacitat d'estimar que pot tenir algú, amb una obligació física i mental a passar per una etapa de pena i regeneració, per davant d'un problema mental que fos perjudicial per la salut. 

Ens sembla estrany que una cosa que se'ns dóna sense demanar la poguem rebutjar. Potser és aquest el quid de la qüestió. El fet que se'ns doni una cosa tan bella i la volguem rebutjar ens fa semblar persones egoïstes i desgraïdes. Tanmateix, si algú és plenament conscient d'allò que vol fer. Si algú que ho és, per tant, decideix que vol acabar amb la seva vida. Qui som nosaltres per dir que no ? Qui som nosaltres per jutjar les circumstàncies en que es troba. 

Per sort (i esperem que no passi mai) no m'he trobat mai en una situació tan extrema. I ara mateix us juraria que no voldria acabar amb la meva vida. Em queden massa coses per veure, per sentir, per descobrir. Massa paraules per dir, massa cançons per escoltar... Però tampoc puc jurar que depenent de la situació en que em trobés, no volgués acabar amb la meva vida. Si algú és capaç de plantejar-se una decisió com aquesta de manera genuïna, potser tampoc és tan descabellat que es respecti allò que vol.

Al final de tot. Qui som nosaltres per jutjar ? Qui som nosaltres per dir qui pot viure i qui pot morir ?

No som ningú. I en canvi moltes vegades decidim que mori gent que no ho ha demanat. Però això no ens sap greu, perquè fem ulls cecs cap a aquests. Aquells que no ho han demanat. 

S

ME BEFORE YOU de Jojo Moyes

Me Before You és un dels pocs llibres que m'he llegit completament en anglès. És cert que primer vaig veure la pel·lícula ja que l'havien anunciat molt i em va semblar una bona rom-com (comèdia romàntica) per a passar una bona tarda i no haver de pensar gaire.

Sé que d'alguna manera no és justificable però trobo que cal trobar un equilibri. Si constantment menges menjar orgànic, cru, saludable al 100% el teu cos - potser no, potser ets molt fort - et demanarà una cosa que trenqui amb la rutina i això a mi també em passa tant amb els llibres com amb les pel·lícules. Bé això podria ser un tema per a un altre post completament nou.

BREU ARGUMENT

Louisa Clark és una jove noia que viu en un petit poble d'Anglaterra. Hi ha passat els seus vint-i-sis anys i porta una vida força monònotona ja que va haver d'abandonar els estudis de moda per ajudar econòmicament la família ja que la seva germana s'havia quedat embarassada. 

Quan l'acomiaden al bar on havia treballat durant sis anys, Lou dubta poder-ne trobar cap més. Fins que li reporten una vacant per a ser la cuidadora d'un tetraplègic i ella accepta sense pensar-ho un parell de cops. La seva relació amb en Will, l'home de qui haurà de tenir cura, és dura, complicada i seca. Arriba un moment, però, que la Lou es cansa de la seva negativitat i li confessa tot el que pensa. A partir d'aquest moment es comencen a conèixer i cada cop un creix de manera més genuïna en el pensament de l'altre. No obstant, en Will decideix que té un període de sis mesos per morir i quan la Lou ho sap farà tot el possible per a evitar-ho.

OPINIÓ

És un llibre romàntic amb clichés. Cal dir, però, que la història presenta diferents punts de vista de diversos personatges, cosa que dóna més profunditat a la història d'amor que envolta aquest tema tan controversista, l'eutanàsia. 

Si bé està embolicada amb un paper més dolç, el fet de qüestionar a través de diverses perspectives el dret d'escollir la mort m'ha semblat molt interessant i poc senzill a explicar. D'alguna manera el llibre no acaba de jutjar a tothom. Presenta els diferents punts de vista i fa que cadascú esculli el seu camí en comptes de voler dictaminar el bé i el mal per a tothom.

ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA

La pel·lícula està protagonitzada per Emilia Clarke coneguda per ser la protagonista de "Joc de Trons" i l'actor Sam Claflin, actor a la trilogia dels Jocs de la Fam.

L'argument, i diria que els diàlegs de la pel·lícula també, provenen directament de l'autora i per això crec que és una adaptació molt fidel al llibre original. Hi ha diverses escenes que no surten però ni ha una de clau que moltes persones ja han reportat com a manca argumental dins la pel·lícula. 

La química entre els dos personatges és molt bona.

A QUI LA RECOMANARIA

La recomanaria per a tots els amants de les rom-com. Tot i que hi hagi un grapat de tòpics i la història sigui molt ensucrada porta un component que et fa sentir bé. És una d'aquelles pel·lícules que endolcen la veritat, sempre i quan puguis veure la diferència entre ficció i realitat estaràs bé.

NOTA : *** 

(per a ser una rom-com) ****

S