dimarts, 28 de juny del 2016

La Mecànica del Cor

La Mecànica Del Cor és un llibre de l'autor, músic i cantant francès Mathias Malzieu. 
Nascut l'any 1974 a Montpellier era un gran apassionat del tenis però va patir un greu accident que el va obligar a canviar de direcció i adaptar-se a altres passions. Sempre ha tingut una relació molt propera amb el país veí i no només per la petita distància que hi ha, sinó també per un reconeixement de la cultura que es veu reflectit a les obres. La Mecànica del Cor n'és una d'elles.

Ell mateix a través de les seves vivències amb la música ha publicat diversos llibres. Un d'ells un recull de relats anomenat 38 mini westerns avec des fantômes. 

Aquesta novel·la breu, però, va ser inspirada pel disc que porta el mateix nom i posteriorment se n'ha fet una versió cinematogràfica de l'obra. 

ARGUMENT


Jack és un noi que neix als afores de Londres la nit més freda de l'any. Fa tant fred que la seva mare arriba mig defallida a casa d'una doctora estrambòtica que els guarirà als dos i li posarà en comptes d'un cor un rellotge, ja que el fred no el deixa funcionar. La mare marxa i Jack es queda a viure amb la doctora. Els anys passen i Jack sempre ha viscut en un entorn proper i amistós. La seva primera visita a la ciutat el farà enamorar. En aquest moment té una lluita interna sobre el món (estrany) que l'envolta, la seva fidelitat a la doctora Madeleine i el seu amor per una petita cantant. I totes aquestes aventures les viurà amb un rellotge enlloc d'un cor, delimitat i condemnat per tres normes essencials:

1) No toquis les agulles del teu cor
2) Controla la teva ira
3) No t'enamoris mai
VALORACIÓ

El llibre és una novel·la breu escrita en tercera persona. Té un llenguatge entenedor i un desenvolupament lineal amb la major part de personatges rodons. La seva estètica és molt burtoniana però infiltrat en aquest atrezzo tètric-bonic hi ha un missatge positiu cap a la vida i el que suposa no viure-la plenament tot i tenir coses que ens limiten. El contingut base és molt universal i l'embolcall és diferent però no sabria dir si gaire original.


La pel·lícula és força fidel al llibre. Tot allò que ha de passar passa i ho fa en un ordre lineal com al llibre. Les imatges ajuden a potenciar els elements més visuals i esbojarrats que a l'hora de llegir no acabaves d'imaginar d'aquesta manera. En aquest aspecte la pel·lícula és més clara. 
Hi ha diverses escenes amb espectacles musicals i crec que és molt apropiat, no només per afegir aquest punt "dolç" quasi bé de Disney, també ens fa saber molt de l'autor i de la seva visió a través la música que aplica a cada escena.

NOTA

És un llibre molt recomanable pels amants de les obres tètriques de caràcter molt lleuger o aquells que vulgueu passar una bona estona. No és un llibre complicat.

PUNTUACIÓ: ***

s

dissabte, 25 de juny del 2016

My Blueberry Nights de Wong Kar Wai

My Blueberry Nights és una pel·lícula del director Wong Kar Wai (conegut per altres obres com Fallen angels i Happy together) protagonitzada per la cantant Norah Jones en el seu debut cinematogràfic, filla del citarista Ravi Shankar i la productora Sue Jones, l'actor Jude Law (Alfie i Holidays), Rachel Weiz (Enemic a les portes) i Natalie Portman (Cigne Negre), entre d'altres.

ARGUMENT

Elizabeth és una noia que fuig d'una relació turmentosa deixant endarrere una Nova York solitària plena de visites a un bar on es serveix un pastís d'aranyons. En aquest recorregut de descobriment personal es trobarà un grapat de personatges perduts, amistosos i ambiciosos. I uns amb els altres s'ajudaran a moure's per aquest món.

OPINIÓ

És una pel·lícula on es pot identificar perfectament l'essència oriental. Que l'espectador no s'esperi un argument definit i amb molt de pes. L'he trobat una d'aquelles pel·lícules que cal mirar amb tranquil·litat i per delectar la vista. Hi ha grans actors que fan bons papers i molts dels personatges són rodons, però, les seves històries sovint no estan gaire ben enllaçades. Jones fa una bona interpretació, encara que la pel·lícula no acaba de suposar-li un repte. Té un personatge que afronta dificultats però no sorgeixen escenes més extremes i en aquest aspecte he quedat curta per poder valorar la seva actuació.
El final és l'escena que més m'ha agradat. És una manera de finir que deixa bé a l'espectador.

Jude Law també està molt bé com a co-protagonista. Porto una època de Law i he mirat un parell de pel·lícules seves. És un bon actor encara que la seva mirada és el que de veritat em té encandilada. L'expressió d'uns ulls i del conjunt de la cara m'és essencial en tots els aspectes i trobo que té un caràcter murri, espavilat i , de segur, massa fàcil d'idealitzar com per descobrir qui és en realitat.

A QUI LA RECOMANARIA ?


La recomanaria als fans de la Norah Jones, ja que així la poden veure en un ambient completament diferent. També la recomanaria a aquelles persones que els agraden les pel·lícules franceses i orientals. Té una frescura més aviat occidental però amb un tacte oriental. No és tan múrria ni sexual com ho podria ser una pel·lícula francesa i té aquesta mena de protocol gentil i reservat de l'orient.


 Amants de l'acció allunyeu-vos de les pantalles quan veieu My Blueberry Nights

NOTA

Després d'aquesta valoració li posaré un 8. M'ha agradat la "posada en escena" i l'ambient de la pel·lícula en general.

PD: Em recorda a una pel·lícula que vaig veure fa massa temps on hi havia tot de llanternes que deixaven flotar sobre el mar. També era oriental. Si algú recorda el nom o en sap alguna que pugui tenir aquestes característiques que ho deixi als comentaris !



S

dissabte, 18 de juny del 2016

YOUTUBE

LaNoiaDeLaMaleta
Benvolguts tots els qui llegiu el blog. Tinc la certesa que en sou alguns encara que mai no dieu res. Us vull dir que tinc un nou projecte que no sé si funcionarà. Acabo d'obrir un canal de Youtube que serà una expansió paral·lela d'aquest blog. Vull que sigui un espai per parlar d'art en general, presentar-vos projectes personals i coses que de veritat m'agradin. 


Ara per ara no tinc cap horari, no penjaré vídeos de manera regular. Vull que sigui un espai lliure on compartir coses cada cop que em vingui de gust o tingui quelcom a dir.

HAKUNA MATATA a tots.


S

dimecres, 15 de juny del 2016

La Vita è Bella



Diuen que és molt bo re-llegir o re-veure els clàssics. Jo encara sóc massa jove en aquest sentit i molts dels clàssics són completament nous per a mi. És un hàbit que voldria agafar, ja que és cert que les millors obres són atemporals i tu mateix creixes amb el temps. Llavors és de sentit comú i legítim cap a nosaltres mateixos que llegim i mirem les obres més d'un únic cop a la vida.

Avui al matí a quarts de vuit mentre esmorzava sola he vist que a la televisió hi havia una reposició de "La Vita è Bella" dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni i he decidit re-veure-la, ja que potser feia un parell o tres d'anys que no ho feia.



ARGUMENT BREU

Un jueu enginyós enamora una dona italiana i formen la seva pròpia família dins el creixement dels totalitarismes europeus. Quan la Segona Guerra Mundial esclata, Guido, el pare i Giosué, el fill, es veuen obligats a abandonar la casa i marxar a un camp d'extermini. Dora, la mare i esposa, els seguirà per voluntat pròpia. Si bé el protagonista, Guido, va conèixer la seva dona després d'un grapat d'esdeveniments fortuïts on ell sempre deia "Buongiorno Principesa". D'aquesta manera amb enginy i humor Guido aconsegueix que el seu fill ho vegi tot com un joc.

(*no us vull explicar el final perquè cal que la veieu.)

VALORACIÓ

Només he necessitat començar-la i el guió, les imatges i la presència de Benigni m'han colpejat de tal manera que semblava que veia la pel·lícula per primer cop. 
Els tres personatges principals; Dora, Guido i Giosué, són el reflex d'una família que s'estima i es té en compte sempre. Guido té un caràcter humorístic i molt enginyós i tota la pel·lícula està farcida de petits trucs que fan sàtira, fins a cert punt, del nazisme, dels totalitarismes i de la dura situació dels jueus.

És una pel·lícula d'un parell d'hores i escaig que no es ja gens pesada, els decorats o paisatges són típicament italians i molt pintorescs i tota la posta en escena cinematogràfica, com es diria en francès és "mignonne", un país de nines i camps llaurats.

Les actuacions dels tres actors són vertaderes fins la medula de l'os. Benigni té una expressió facial que el converteix en un actor còmic però no grotesc o dotat de qualitats més enllà de l'humor, Braschi reflecta la femenitat i la valentia d'una dona i el petit , ara ja no tant, Cantarini té una expressió autèntica i naïf que porta la dolçor i la càrrega essencial per remoure les consciències dels espectadors.

La meva escena preferida de totes és aquella on els actors principals, abans d'esdevenir una parella i posteriorment pares, es troben davant de la casa d'ella i Guido confessa que voldria fer-li l'amor diverses vegades. Dora sembla ser que no acaba d'entendre-ho i el seu futur marit ho repeteix sense cap mena de pudor un altre cop. No hi ha bes, no hi ha contacte només es miren i s'acomiaden.
El que és tan meravellós de l'escena, a part de la força interpretativa on el contacte físic és irrellevant, és l'erotisme i l'amor que es pot expressar amb una mirada i amb un llenguatge clar. No cal farcir-lo de decoració metafòrica ni de llenguatge vulgar, el simple concepte de "fer l'amor amb algú" és presentat com a tal i no es perd ni l'amor ni la sensualitat que l'escena porta amb ella.

Actualment Benigni i Braschi estan casats. Si bé els personatges són persones completament diferents, quelcom hi devia haver perquè l'amor sorgís.




NOTA

Només puc posar un 10 com a nota final. És una pel·lícula que té pràcticament tots els gèneres en una de sola. No es recrea en el dolor de l'època històrica, tampoc la deixa de cantó, els diàlegs són brillants, els escenaris genuïns i les interpretacions molt humanes.

És per tothom, sense distinció de res. Encara que potser sí que la recomanaria per majors de 12 anys.

La MILLOR escena



Benigni rep el premi per la millor pel·lícula estrangera (s'ha de veure !)

S

dilluns, 13 de juny del 2016

La Revolta dels Animals




La Revolta Dels Animals és una novel·la de George Orwell publicada pels volts dels anys 50 com a crítica satírica dels totalitarismes europeus un cop acabà la guerra.


Eric Arthur Blai, més conegut com a George Orwell va néixer l'any 1903 a la Índia i va morir a Gran Bretanya el 1950. D'orígens birmani, per part de mare, i britànics per part de pare, des de ben petit es va traslladar a Gran Bretanya però mai va perdre el contacte amb el seu país de naixement. Es va dedicar al periodisme i tenim obres seves en forma de novel·la i també d'assaig.
D'idees lliberals però en contra dels totalitarismes europeus del moment va lluitar tant a la Guerra Civil Espanyola com a la WWII.






LA REVOLTA A LA GRANJA

ARGUMENT 

I part
La "Granja Manor" està plena d'animals que no volen estar sota les ordres dels humans i fan tot allò que poden per tal de fer-los fora. Ho aconsegueixen encara que els homes facin un segon intent i els acabin d'anihilar a la "Batalla de l'Estable de les Vaques". Fan uns manaments que prohibeixen qualsevol contacte o semblança amb l'ésser humà:


  1. Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic
  2. Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic
  3. Cap animal no portarà robes
  4. Cap animal no dormirà en llit
  5. Cap animal no beurà alcohol
  6. Cap animal no matarà un altre animal
  7. Tots els animals són iguals


II part
Els animals decideixen crear la seva definició d'estat i acaben formant una nova nació amb himne, tradicions i cultura. El poder però es veurà arrabassat de manera gradual pels porcs i els gossos. Faran projectes de futur com la contrucció d'un molí i faran tractes amb humans a canvi de diners.
Els manaments preestablerts a l'inici de la revolta s'acaben adaptant a les ambicions dels porcs i obliden què, com, quan i perquè han arribat al sistema jeràrquic, aquest cop imposat per compatriotes seus.


III part
Es descobrirà que els tractes amb les humans han sigut en va, ja que eren diners falsos, i també sortirà a la llum la vertadera intenció dels porcs que han pres mesures i costums humanes: caminar sobre dues potes, dormir sobre llits... Els animals, però, ja tenen una certa edat i molts moren. Anys més tard el records de La Revolta és tèrbol i la gran majoria no recorden què va passar ni tampoc el perquè.

CRÍTICA

Novel·la breu amb un narrador en tercera persona omniscient. Lèxic assequible i sintaxi senzilla. 
Crítica a l'ascensió dels totalitarismes europeus durant el període d'entreguerres mitjançant uns animals capaços de raonar com humans i també predisposats a crear una societat jerarquica com els humans. El lloc es presenta quasi bé com un personatge més, és l'Estat on hi conviu una Nació. 

De manera satírica aquests personatges propis d'una pel·lícula d'animació Disney presenten una societat cruel, amb ànsies de poder i amb legitimitat del poder autoritari. 

A l'hora de llegir no m'ha comportat cap problema - és una estructura línial -  però sí que m'ha mostrat una cruesa dels esdeveniments impròpia per la tria de personatges. Aquest to satíric xoca molt amb la disposició de la novel·la i deixa el lector impactat pels recursos.

VALORACIÓ

NOTA: ***   És una crítica molt directa però que al llegir m'ha provocat violència (segurament aquesta era una de les finalitats)

A QUI LA RECOMANARIA ?: Per tots aquells interessats en la psciologia de les masses i la història i també per aquells curiosos dels clàssics amb rerefons històric. NO està feta per nens.

FRASE DE L'OBRA: "Tots els animals són iguals, n'hi ha però, que són més iguals que els altres "

divendres, 10 de juny del 2016

PROPÒSITS LITERARIS PER AQUEST ESTIU + LLISTA D'OBJECTIUS

Com tots els estius, sempre penso que tindré tot el temps del món per a fer coses. al final, sembla ser que el temps es divideix en petits bocins que cada cop són menors. Aquest any, però, tinc pensat fer el TDR, molt important si vull anar a segon, i a més a més vull llegir MOLT.

La lectura és essencial i necessito obrir-me al món. És la única manera que sé com arribar a nodrir-me de debò. Una mica com Fahrenheit 451.

Per tant, en aquest post us comentaré els meus propòsits literaris i els meus llibres pendents. Al cantó del blog hi afegiré un post-it digital on apareixeran els objectius que hagi complert i la data que els acull. Si al final d'aquest estiu no he complert la majoria teniu tot el dret de colpejar-me amb retrets el meu inexistent compromís.

PROPÒSITS LITERARIS

a) Escriure ben entrada la nit /matinada
b) Escriure ben d'hora al matí/matinada
c) Escriure davant el mar
d) Llegir en un cafè amb una beguda al cantó.
e) Parlar amb altres amants dels llibres
f) Fer bé el TDR
g) Escriure un diari quasi bé cada dia (i fer-ho de manera continuada)


LLIBRES

Aquesta llista és un d'aquells propòsits que quasi bé m'imposaré com a obligació, ja que vull aprofitar bé el temps que tinc per poder llegir matèria de la bona.

a) El Dietari Gris, Josep Pla 
b) Mercè Rodoreda (qualsevol obra en realitat)
c) Verdaguer (poesia)
d) Carner (poesia)
e) Cien años de soledad, García Márquez
f) Roald Dahl
g) Solitud, Víctor Català.


M'agradaria molt saber les vostres propostes d'estiu. Les podeu deixar als comentaris i sempre seran benvingudes. A més a més, necessitaria noves recomanacions de llibres ! (així potser sortireu a la llista)


S

diumenge, 5 de juny del 2016

LA METAMORFOSI

La METAMORFOSI és l'obra essencial de l'autor.  És una obra breu de només tres capítols escrita en tercera persona narrador omniscient i té a simple vista un argument senzill.


ARGUMENT

Aquí teniu l'argument per capítols.

PERSONATGES

Els personatges segueixen força uns arquetips clàssic que tenen molta relació amb la pròpia vida de l'autor. Si bé l'obra no és autobigràfia està repleta de detalls.

Pare: Home sever amb una mentalitat recta que ignora força el seu fill convertit.
Mare: ànima dramàtica que només es queixa de la solució i d'alguna manera rebutja el seu fill.
Germana: noia jove que estima molt el seu germà però després es gira completament en contra.
Gregor S: personatge força estàtic, naïf i amb honor. Busca poder ser redimit de quelcom que no controla.


OPINIÓ

És una obra molt breu amb un estil poc recarregat i amb tendència a crear imatges deconcertants i poc agradables. L'argument és molt senzill, però, ens mostra uns personatges rodons i mòbils, sobretot els familiars envers el seu fill convertit en escarabat. Gregor Samsa el personatge és càndid i estàtic, durant tota l'obra no canvia i continua entossudit en creure la seva família tot i que el tractin malament. És un dels pocs llibres que no crec que necessiti més pàgines, com tampoc crec que l'ssència del llibre impliqui saber les causes d'aquesta transformació. Sovint, les metamorfosis són canvis de llibertat, hom es pot tranformar per trencar amb allò establert, per treure'ns de sobre allò que ens reté. El final de la Metamorfosi em sembla clar i just i amb ell el personatge troba una pau interior que mai no hauria aconseguit en vida.
Vaig trobar que el narrador s'expressava de manera clara i freda, sense recrear-se molt en dolors o sentiments negatius, simplement els feia ser-hi presents.

VALORACIÓ
NOTA: ******
A QUI EL RECOMANARIA ? A tots aquells amants de la literatura poc convencional, amb imatges una mica grotesques i d'estil senzill.




Trailer de la pel·lícula del 2012


S

dissabte, 4 de juny del 2016

FRANZ KAFKA, el món de l'escriptor kafkià

FRANZ KAFKA va néixer l'any 1883 a Praga i va morir a Àustria el 1924.
Provenia d'una família de comerciants jueus i el seu patrimoni era suficient com per a que Kafka curses un bon batxillerat i es llicenciés en llei posteriorment. A la universitat va entrar en contacte amb el món de la literatura i de la filosofia.
Va exercir com a advocat diversos anys dins el 1920 quan es va haver de retirar per causes de salut. Aquell treball tampoc no l'havia fet sentir del tot realitzat. Al 1911 va començar a entrar dins el món del judaisme i el sionisme de la mà de Lowy. Va voler traslladar-se a Palestina però els pirmers estatges de la tuberculosi no li van permetre. L'any en que va abandonar la feina va conèixer Milena Jenskà, una admiradora amb qui va compartir desenes de cartes i va viure una apassionada història d'amor epistolar.




OBRA

La seva obra va ser tan característica i va utilitzar recursos tan poc freqüents que d'aquí va esdevenir l'adjectiu kafkià, és a dir, quan quelcom és estrany, poc racional, opressor, confús...

Tenim Carta al pare (1919) on l'autor es confessava genuïnament amb el seu pare autoritari i sovint violent, La Metamorfosi (1915) un relat que ha esdevingut un clàssic i un indispensable de l'autor, la Condemna (1913) relat d'un conflicte paternofilial i també El Procés (1925) obra que es va publicar pòstumament i ho feu l'editor del propi escriptor que va anar en contra de les seves últimes voluntats.

Moltes de les seves frases s'han fet cèlebres perquè porten a l'interior una vertiable passió cap a la literatura.

Recull de relats de l'escriptor anomenat Un Metge Rural de 1919. Aquí teniu un vídeo d'animació molt ben fet i amb aquest deix kafkià tan seu.


Vídeo Promocional del Museu dedicat a l'autor a Praga


S