Segon llibre que em llegeixo de l'autor i que tenia apuntat a la meva llista de llibre per St Jordi. He de dir que me'l vaig llegir pràcticament en un dia... No és per anar de faxenda.. La veritat és que això d'anar per la Rambla sola el dia dels enamorats és una mica incòmode. És preciós, emotiu i un orgull poder celebrar el dia de l'amor i el dia dels llibre en un de sol, però és estrany. Camines entre mig de totes aquelles parelles que carreguen roses i assenyalen llibres a les parades. Els brillen els ulls i somriuen... En canvi jo era una noia estranya de bon matí que passejava amb una bossa blanca on hi tenia el llibre que ella mateixa s'havia comprat. ( no em mal interpreteu, m'encanta comprar-me llibres).
ARGUMENT
L'Enginyer és un home ressentit que busca la Toussaint. El vol matar perquè ell va matar la seva família. Al mateix temps té una missió. Desconectar el Perímetre per salvar la humanitat.
La història, totalment lineal, passa en un desert on el protagonista es trobarà amb una sorprenent quantitat de personatges que l'"ajudaran" durant la seva missió.
* Crec que aquest argument no s'hauria d'explicar. És un llibre que s'ha de llegir. Explicar tampoc té gaire sentit ja que és un llibre força caòtic.
OPINIÓ
És un llibre molt diferent als que llegeixo. És original i caòtic. Utilitza un llenguatge molt assequible que a vegades barreja amb paraules malsonants i d'altres molt més científiques. Les malsonants em van fer mal als ulls a vegades, entenc però que els seus personatges parlessin així. Stephen King ja deia que no es pot culpar l'escriptor pel que diuen els seus personatges.
Aquesta tercera obra sembla ser més modesta en el departament gore del seu repertori. Hi ha escenes força desagradables, tot s'ha de dir, però en resum és més moderada que l'anterior.
Com a idea i argument em sembla una aposta original. Com ja he dit és força caòtica i cal llegir-la tot per arribar a fer conclusions. Des de bon principi et bombardeja amb molts personatges que tenen comportament excèntrics de vegades incoherents i que sovint són només visions, miratges o somnis del propi protagonista.
El final em va agradar molt i crec que és la part del llibre que s'expressa amb més claredat. És una empenta pel lector a voler continuar llegint els seus llibre. No em d'oblidar que tot i que molts escriptors utilitzin tècniques d'escriptura surrealista l'art sempre vol dir quelcom.
VALORACIÓ
- A qui el recomanaria ?
El recomanaria a aquells fans de l'autor ja que és una nova faceta més filosòfica. El recomanaria a aquells que no els importés trobar paraules més "de carrer" (hi ha gent que no les suporta sobre el paper) i a aquells que fossin amants del surrealisme pròxim a Saint-Éxupéry i també de Tarantino. (així és com descriuen el propi llibre a la contraportada).
NOTA: ****
Tot i ser un llibre amb un estil molt diferent del que em tinc acostumada, em va agradar. El llenguatge és assequible i el final és la cirera del pastís. Hi ha personatges molt metafòrics i encantadors i m'agrada el fet que tingui un component molt humà. (em regeixo dins l'estil que l'autor tracta, tampoc sóc cap mena d'esperta en la matèria).
S
