Aristòfan és un dels grans escriptors grecs, deixeble d'Aristòfan de Bizanci, i va existir entre el segle V i IV a.C. Va escriure més d'una quarantena d'obres però avui en dia se'n conserven poques més d'una desena, en realitat onze. En quant a l'estil, Aristòfan era un dramaturg i escriptor més aviat conservador. 
ELS NÚVOLS
PERSONATGES
Estrepsíades
Fidípides
Esclau d'Estrepsíades
Deixebles de Sòcrates
Sòcrates
Cor de Núvols
Discurs Just
Discurs Injust
Pàsias
Testimoni de Pàsias
Amínies
Testimoni d'Amínies
ARGUMENT
Estrepsíades és un home que té molts deutes i el seu fill, Fidípides no vol tenir res a veure amb els seus problemes. Encara que ell també viu de la hisenda del pare. Per solucionar el problema que remou l'ànima del pare, aquest proposa que el seu fill vagi a estudiar amb Sòcrates i així pugui aprendre l'art de la retòrica i el protegeixi davant dels tribunals i de les mans acusadores. Fidípides rebutja la proposta i el seu pare enfadat decideix anar-hi ell mateix.
Estrepsíades se'n va cap a Sòcrates i els seus deixebles i els demanar que el deixin veure del seu coneixement. Sòcrates accepta però fa que l'home juri pels Núvols. Les divinitats que són el centre del seu món. Són aquelles que imparteixen la justícia i poden canviar de forma sempre que ho vulguin. Estrepsíades accepta les condicions i comença a aprendre.
Sembla ser, però, que l'aprenentatge és molt dur i Estrepsíades confon termes, no pot entendre fenòmens naturals... Però se'n surt molt bé quan ha de solucionar problemes que tinguin res a veure amb els diners. Sòcrates cansat de la lentitud i dificultat que el pare té abandona i diu que el seu fill és qui hauria de poder aorendre l'art de la retòrica.
Finalment, el fill presionat accepta la proposta del pare i el presenten davant del Discurs Just i Injust perquè cadascú faci el seu discurs i puguin convèncer el fill. El Discurs Just, prefereix presentar-li una vida tranquil·la, honesta, sense agires aventures. En canvi l'altre proposa una vida més relaxada, aventures, passions, plaers... Finalment el Discurs Just vençut dóna la paraula a l'Injust.
Un cop ensenyat. Estrepsíades presenta el seu fill per a que el defenci. Fidípides, però, ha après del Discurs Injust que tot pot fer canviar d'idea i per tant li pregunta al seu pare què li semblaria que un fill pegués el seu fill. El pare li nega completament i el seu fill comença a sortir amb un reguitzell de raons que el deixen mig destarotat. Després el seu fill també diu que què li semblaria que pegués la seva mare. Cosa que el seu pare no pot suportar.
Finalment, Estrepísiades acaba defensat-se a si mateix, fent veure a la gent que no saben tant com diuen i finalment els Núvols reconeixent que allò ha estat un escarment per algú que volia aprendre a estafar.
OPINIÓ PERSONAL
Aquesta comèdia d'Aristòfan és la primera que llegeixo i m'ha agradat molt. L'edició adaptada d'Edicions La Magrana és perfecta per estudiants. El llibre es pot llegir en un dia i és mol amè. L'argument el trobo molt bo, com la majoria d'obres clàssiques, i sobretot el detall de la personificació del discurs m'ha semblat molt interessant a l'hora de presentar la poralitat que el nostre cap té de debò i d'aquesta manera tan sivertida i original. Els personatges són fidels al seu perfil i al seu propi coneixement. Estrepisíades no és un home cult.
Potser l'obra és breu però m'ha semblat ben proporcionada de principi a fi.
A QUI LA RECOMANARIA ? A qualsevol amant de les clàssiques.
NOTA: ***
S
