dissabte, 30 de gener del 2016

Shakespeare i el cinema


Fusió de pel·lícules shakespearianes (festival 400 anys)

Petit tast de les pel·lícules shakesperianes que he tingut el plaer de veure. N'hi ha moltes i intentaré anomenar-ne un màxim. Això sí, s'accepten suggerències, valoracions i comentaris.



ROMEU I JULIETA (similars o versions)

Shakespeare In Love barreja la història de "Romeu i Julieta" amb detalls biogràfics de l'autor. Bona versió per descobrir l'ambient elisabetià d'Anglaterra durant el segle XVI i la seva autèntica predil·lecció als personatges transvestits.

Nota personal:  8,5






Musicalitzada i en un ambient nordamericà dels anys 60, West Side Story no és res més que la història dels dos amants modernitzada. Té un caire americà i l'essència és per tant portadora de la tradició.

N.P :  6,5







Zeffirelli porta Romeu i Julieta a l'origen i essència de l'autor. Amb joves actors com a protagonistes, aquesta versió està bellament filmada en escenaris de novel·la, grans personatges secundaris que fan la pel·lícula interssant i els protagonistes afegeixen una innocència admirable.

N.P: 9






Pel·lícula moderna i transgressora del clàssic de tota la vida. Pel meu gust massa transgressora. L'estètica també americana i italiana barrejada amb una extravegant vestimenta i escenaris fan de la pel·lícula una nova visió al clàssic. Imatges lleugerament psicodèliques que per mi només donaren un aire majestuós al final de la pel·lícula.

N.P: 6







HAMLET

 Versió de Branagh                   Versió de Gibson


 Versió de Hawke                        Versió d'Olivier


LA DOTZENA NIT

 La Dotzena Nit



EL MERCADER DE VENÈCIA

Pel·lícula amb grans personatges i professionals. Al Pacino fa un magnífic discurs sobre l'acceptació de la població jueva. Bons escenaris i interessants valors subliminals.










P.D: sé que hi ha MOLTES més pel·lícules de Shakespeare però fer una secció de totes elles seria massa complicat i extens (podria ser un projecte quan tingués més temps però ara per ara, no n'hi ha).

dissabte, 23 de gener del 2016

Shakespeare, William Shakespeare

Retrat mític de l'autor
Shakespeare.

La simple menció del seu nom ens fa rememorar obres i obres del dramaturg, que pot ser un dels nostres clàssics preferits o ,com a mínim, que el seu nom no ens sembli del tot desconegut. 

Fins els nostres dies, s'ha preservat poca informació del tot certa sobre l'escriptor. El seu veritable nom, com tantes coses de la seva vida personal, ens és desconegut (hi ha una gran quantitat de variants del seu cognom presents en diversos escrits).

Shakespear va néixer un 23 d'abril de l'any 1564 a Stratford upon Avon dins una família burgesa . Gràcies als registres de l'església, es creu, que aquesta fou la data del seu naixement i, curiosament, va morir al mateix dia de 1616 . De jove només va cursar estudis bàsics i mai no va anar a la universitat.

Als 18 anys es va casar amb Anne Hathaway, una dona de 26 anys a la qual hauria deixat embarassada. D'aquesta relació nasqueren tres fills i un d'ells va morir de jove per causes desconegudes. Després del naixement dels seus fills hi ha, segons els estudiosos, els denominats lost years anys dels quals no tenim cap mena de registre.

Posteriorment a partir de l'any 1592 començà a introduir-se dins el món del teatre. Sense decantar-se de bon principi, va fer d'actor i posteriorment de dramaturg. Les principals obres de teatre es divideixen en tres grans gèneres : Comèdia (14), Tragèdia (12) i Històrica (11)


El teatre que va acollir gran part de les seves obres fou The Globe. Avui en dia encara s'hi representen obres i l'edifici preserva una estètica força fidel a l'antiga construcció, cremada l'any 1613. 

The Globe, una representació de com hauria
estat el teatre en temps de Shakespeare.

Nosaltres, però, estudiarem amb més detallisme els seus sonets. Aquests eren molt característics a la Gran Bretanya del segle XVI i ,a diferència dels seus homòlegs italians, aquests es composaven en pentàmetres iàmbics. L'estructura portava deu peus, cinc d'ells tònics i cinc d'ells àtons intercalats entre sí. A més a més, s'agrupaven en 3 quartets i una última estrofa de parella amb versos decasíl·labs. La rima seguia l'estructura següent: ABAB CDCD EFEF GG
 Ex:

Sonnet 116

Let me not to the marriage of true minds.

Admit impediments. Love is not love *
Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove:

O no; it is an ever-fixed mark, 
That looks on tempests, and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth's unknown, although his height be taken.

Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks 
Within his bending sickle's compass come; 
Love alters not with his brief hours and weeks, 
But bears it out even to the edge of doom.

   If this be error and upon me proved,
   I never writ, nor no man ever loved. 

* Ad - MIT - im -PE- di - MENTS - love - IS - not - LOVE (5 peus tònics i 5 peus àtons)


En total tenim 154 sonnets . Els 126 primers van dedicats a l'amor del poeta per un noi més jove on hi tracta la complexitat dels seus sentiments i la fogositat carnal. Els altres restants es creuen que foren dedicats a una dark lady.
Molts dels estudiosos han fet hipòtesis d'un possible triangle amorós entre les persones de l'ambient del dramaturg.

La controvèrsia dels veritables inspiradors dels sonets no s'acaba aquí. Altres estudiosos presentaren la possiblitat de que Shakespeare no fos en realitat autor de tots els seus poemes, sinó que se li atribuïren de manera no intencionada. 


Sonet 130 recitat per l'actor Alan Rickman (1946-2016).
 No té una estètica de temàtica shakespeariana ,però,
 sí que és molt recomanable escoltar-lo amb els ulls tancats. 

I si poguéssim utilitzar insults de Shakespeare avui en dia ?
(en anglès britànic)


- I vosaltres, què destacarieu més de l'autor ? Sabeu alguna resposta a l'enigma dels amants ?

divendres, 22 de gener del 2016

L'EDAT MODERNA I L'HUMANISME

Amb l'entrada del període de l'Edat Moderna (1492-1789) el món fa una tombarella que trenca amb tots els models ideològics que hi havia: teocentrisme, feudalisme, absolutisme...

Caricatura del científic Isaac N
amb la seva poma distinctiva.
En l'àmbit de la ciència, personatges com Copèrnic (astrònom que reafirma l'heliocentrisme) i Isaac Newton, (creador de la teoria gravitacional) (per a ser més exactes i menys curosos, l'home de la poma), que fou molt més posterior a Copèrnic. En l'àmbit polític,però, es conservaran monarquies autoritàries.
En el cas de Castella amb Carles V, qui posteriorment obtindria l'imperi on "mai es pon el sol", governaria mig món.
I posteriorment, aquestes monarquies es veuran qüestionades i atacades amb la Revolució Francesa a finals del període. En l'aspecte Religiós hi hagué la Reforma Prostestant amb el Luteranisme, iniciada per Martin Luter a Alemanya, que desencadenaria altre manifestacions com el Calvinisme i l'Anglicanisme. 
El Concili de Trento, lluità en contra d'aquestes "innovacions".
L'home universal, aquell apassionat de les ciències i les arts, per excel·lència fou Leonardo da Vinci.


Nova visió del món com a planeta.

Un dels primers moviments precursor en la revolució de tots els àmbits humans fou l'Humanisme, un corrent ideològic que posava l'humà com a centre del cosmos (antropocentrisme) i es recolzava en la ciència i la raó. Contrari a moltes de les creences, el Renaixement no elimina la religió des de l'arrel, el Renaixement proposa una nova visió de la fe. Menys delimitant, menys material, menys determinista i en canvi focalitzant-la en quelcom més pur i espiritual.

En l'àmbit literari tenim un gran ús del llatí com a llengua culta. Autors com Petrarca (pel previ desenvolupament del moviment a Itàlia, sXIV), Poliziano o Joan Lluís Vives, més proper, en són exemples. Amb l'aparició de la impremta la literatura esdevé més accessible, com també ho farà la cultura.

L'estètica Renaixentista tenia diversos postulats: mitologia clàssica, naturalesa, amor i equilibri. (representats en moltes de les obres que sovint es fusionaven amb la literatura)


El Naixement de Venus, Sandro Botticelli, 1484-1486.
Epitomia de l'estil renaixentista.
Documental creat per uns alumnes de dibuix tèncnic amb l'stop motion. Entretingut i diferent.

Interessant pàgina d'obres d'art del Larousse Francès.

- I vosaltres, alguna obra d'art renaixentista que us introduíu el verb ?